L’«oasi» de Sant Narcís que ha dut el GEiEG al lideratge

La «il·lusió» ha dut el GEiEG Pacisa a liderar la classificació de la Lliga Femenina 2 en la primera temporada del tècnic Pau Fuster al capdavant de la banqueta. Disputades les primeres sis jornades, el conjunt gironí ocupa el primer lloc de la taula amb un balanç de cinc victòries i una derrota, igual que tres equips més, i la millor defensa del grup A de la tercera categoria del bàsquet estatal. «Realment, hem començat molt bé. Estem súper contentes tant pels resultats com per les sensacions. Hi ha implicació per part de tothom com es veu a les nostres estadístiques: els minuts estan repartits, totes les jugadores participen en el joc ofensiu i són capaces d’anotar i això fa que siguem un equip molt complet», apunta l’entrenador que s’ha guanyat el respecte dels rivals. «Als partits ens ho reconeixen i ens diuen que som un equip molt difícil de jugar en contra perquè som molt sòlides», celebra.

Fuster, que va rellevar Bernat Vivolas a l’estiu i que ja coneixia l’equip d’haver format part del cos tècnic com a assistent, explica que «hem intentat tenir una línia continuista i aprofitar la força del grup». «Al final, mantenir-nos any rere any és una raresa a la Lliga i partim amb l’avantatge competitiu que les jugadores es coneixen, saben els punts dèbils i forts de les companyes i l’esforç extra que han de fer per cobrir-los. És un grup que realment és d’amigues i és una fortalesa important perquè quan els resultats potser no vagin tan bé a la pista això farà que ho tirem endavant. És el que ens ajuda a ser un equip difícil de guanyar», valora.

En aquest sentit, comenta que aquest liderat el sorprèn «a mitges»: «Guardava molt bon record de les jugadores de quan havia estat a l’equip amb en Joan Pau (Torralba) i en Bernat (Vivolas). És una il·lusió súper grossa entrenar-les. Soc un entrenador que quan vaig començar no m’hagués imaginat mai que podria arribar a entrenar en aquestes categories. Quan vaig entrar al GEiEG vaig intentar fer un pas endavant perquè jo venia del bàsquet amateur, però quan a l’estiu em va trucar en Carlos Surís per fer-me la proposta doncs, evidentment, em va perdre la il·lusió. Se’m van posar els ulls com unes taronges, havia de viure aquesta experiència».

A part de la bona dinàmica de resultats, Fuster destaca que «l’ambient de treball és molt bo»: «Hem transmès a les jugadores que el nostre entrenament ha de ser un oasi enmig del dia. Potser no ens ha anat bé a la feina o el que sigui, però quan sortim d’entrenar estem millor de com hi hem entrat». Alhora, recorda que «d’aquí al Nadal ens ve un tram de Lliga molt dur». Començant per aquest dissabte contra el Distrito Olímpico madrileny, tercer classificat amb les mateixes victòries i derrota, al pavelló Lluís Bachs de Sant Narcís (16.30 h). «Segurament, serà quan ens mesurarem amb les possibilitats reals que tenim aquesta temporada perquè ens enfrontarem amb els equips amb els quals compartim el lideratge. Veurem fins a quin punt som capaces de mantenir la ratxa de victòries», raona.

En aquest sentit, el GEiEG no té cap mena de pressió. «Penso que la clau serà no posar-nos-en. Tenim molt clar que l’objectiu principal és la permanència i que el segon objectiu és intentar gaudir a cada partit sense complexos. A diferència d’altres equips, no formem part d’una estructura semiprofessional, amb dobles entrenaments diaris o sessions de tecnificació individuals, ni ens vindrà cap directiu a dir que hem de guanyar sí o sí aquest dissabte. Poder competir contra aquests equips ens fa sentir molt orgulloses», assegura.

La il·lusió pot amb tot

Tenint en compte que, per sobre de tot, l’objectiu del GEiEG Pacisa és la permanència, encara té més mèrit el que estan fent les jugadores de Pau Fuster. «Hem d’intentar guanyar com més aviat millor els nou partits que assegurarien la continuïtat a Lliga 2 i, a partir d’aquí, competir la resta de partits de la millor manera possible. Hem d’aspirar a ser un equip molt difícil de guanyar. Podem perdre contra equips que tenen pressupost o estructures semiprofessionals, però als rivals els ha de costar molt», diu. L’entrenador afegeix que «a partir d’aquí, que vingui el que hagi de venir»: «Disputar unes fases d’ascens seria un premi a tota la temporada i tota la trajectòria que porten aquestes jugadores. En set anys, només ha passat una vegada (2021-2022). Si poguéssim tenir la segona vegada, seria un premi gegant. No ho tenim al cap, però». n

Subscriu-te per seguir llegint