El Bàsquet Girona s’ho creu a temps (82-76)

El Bàsquet Girona s’ho va creure a temps. La igualtat a la classificació i, en particular, a la pista va pesar més del compte a l’equip de Moncho Fernández, que després d’anar per darrere en el marcador durant tota la primera part, va reaccionar amb un espectacular parcial de 17-0 al tercer quart per acabar aconseguint un triomf (82-76) treballat, i sofert a parts iguals, contra el Coviran Granada, que segueix tenint el fanalet vermell, i així afrontar els propers reptes amb prou tranquil·litat.

La gran victòria contra el Barça, tot i el demèrit dels blaugranes, va donar una dosi d’autoestima a l’equip de Moncho Fernández, que cada vegada veu com millora el funcionament de les peces. Els gironins necessitaven temps per guanyar amb el nou grup, sobretot després que jugadors «de la casa» com Fjellerup encara no hagin pogut ajudar gaire pels problemes físics. Livingston II, Needham o Vildoza van entenent de què va la cosa i contra el Granada van fer un altre pas endavant per ser més a prop de l’objectiu. Després d’un inici decebedor, el Girona ja va deixant enrere la part baixa de la taula i és a punt d’igualar el balanç amb tres triomfs i quatre derrotes. Amb l’afegit que Fontajau continua responent: la visita del cuer no va impedir que l’afició emplenés la grada.

El Granada, però, també venia reforçat del triomf davant el València i es va notar de seguida. Als gironins els va tocar anar a remolc en el marcador durant gairebé tot el primer quart, encara que sempre van estar a prop dels andalusos i fins i tot van aconseguir igualar-lo (17-17). Els triples de Pep Busquets i Vildoza van ser determinants, mentre que Juan Fernández també va fer la seva feina amb 7 punts. Seria una tarda complicada, com ja van advertir prèviament els cèrcols un xic torts que es van haver de canviar i un error electrònic en un dels marcadors.

Els de Moncho havien de ser més sòlids en defensa per tenir opcions en un partit tan igualat. I, sobretot, no cometre errades com una pèrdua de Vildoza que va acabar en mans rivals. Livingston II va fallar l’últim tir (19-27).

El segon quart va començar amb un triple de Hollanders sense que el públic de Fontajau tingués temps d’assaborir-lo perquè immediatament Costa va replicar també des dels 6,75 metres. L’encert de tres punts va beneficiar els de Ramon Díaz superant el 50% i va castigar els gironins que, tot i intentar-ho més, van fallar-ne la majoria. Per sort, Geben va carregar el pes de l’equip per empènyer una cistella de Livginston II que havia d’anar a dins sí o sí i treure’n una en contra quan estava a punt d’entrar.

Els jugadors del Girona s’anaven enrabiant en veure que no els sortia el partit com volien. Cada vegada que feien mèrits, arribava el Granada i anotava fàcil per mantenir la distància. La mala defensa i els triples errats continuaven passant factura. Mentrestant, un nou imprevist al pavelló quan va sonar la mitja part en lloc d’un temps mort. Igualment, quedaven segons per al descans (36-43).

El Girona va aplicar la mateixa fórmula a la represa, però li va posar algun retoc. Molt més enèrgics van sortir els de Moncho al tercer quart i de seguida Livingston II va tenir un 3+1. Needham va aportar lideratge i criteri a la pista. Geben va fer la resta. Dues cistelles del lituà van permetre als gironins avançar-se en el marcador (44-43) després de molta estona. Això va posar nerviós al Granada, amb Ramon Díaz demanant dos temps morts i els seus jugadors equivocant-se en els llançaments. Un parcial de 17-0 escandalós (53-43) va encarrilar la remuntada. Els gironins es divertien i divertien a la grada, que va anar pujant els decibels amb el joc de l’equip. El ritme era molt alt. Es va arribar al final del partit amb un avantatge de quatre punts (57-53).

Massa poc com per confiar-se. És per això que el Girona va anar decidit cap a la pintura. Els de Moncho preferien assegurar les cistelles amb llançaments de dos punts, i si Susinskas ajudava amb un triple encara millor (66-57). El Granada, per la seva part, intentava tenir el cap fred, però Fontajau es va encarregar d’impedir-ho fent fressa. Els andalusos van empitjorar l’estadística de triple sense que els penalitzés per viure uns darrers minuts amb màxima igualtat (70-70). De nou, un 3-1 de Livingston II va ser salvador. Tot l’equip hi va posar de la seva part per segellar el triomf.