Una segona part per oblidar condemna al Bisbal (90-71)

Com si es tractés d'una moneda, el Bisbal Bàsquet ha jugat dos partits completament diferents aquest vespre a Castelló: a la primera meitat ha mostrat la cara, perquè ha competit; mentre que a la segona ha mostrat la creu, perquè ho ha deixat córrer i s’ha rendit. Amb altres paraules, a la segona meitat de l’encontre s’ha tirat a terra tot el que s’havia construït a la primera.

Empès per l’afició, l’Amics Castelló ha volgut marcar la pauta des del principi imposant un ritme alt. El conjunt local ha començat el quart encertant gairebé tots els tirs de camp que ha intentat, obtenint uns percentatges d’escàndol. 9/12 al final del primer parcial. Poc han pogut fer els d’Èric Surís davant d’uns canells rivals en ratxa. Tot i ni apropar-se al percentatge d’encert en tirs de camp dels del País Valencià, els visitants ho han suplit amb una intensitat ofensiva que els ha conduït a la línia de tirs lliures en 8 ocasions durant els primers 10 minuts. Tanmateix, no han estat capaços de treure-li suc, anotant-ne només la meitat. 

Al segon quart, l’as que Èric Surís sempre es guarda sota la màniga ha revolucionat el partit. A cop de triple, Golson - que comença els partits a la banqueta - iniciaria una tendència que, secundada per Torrent, acabaria per retallar la distància que el Castelló s’havia treballat el primer parcial. Veient la dinàmica l’encontre, els locals han pujat al carro dels tirs de llarga distància, i malauradament pels empordanesos, també els han encertat, donant al Bisbal de la seva pròpia medicina. Es diu que l’intercanvi de cops sol ser una loteria, doncs bé, al segon quart la sort ha somrigut al Bisbal, que se n’ha anat al vestidor guanyant 43-47. 

Tanmateix, l’alegria dels visitants ha estat efímera. La gasolina se’ls hi ha acabat als d’Èric Surís, que no han pogut aguantar el ritme frenètic d’encert des de la línia de tres del Castelló, que ha convertit el 37% dels triples que han llançat, intentant-ne 35. La pluja de triples ha anat desgastant la moral del Bisbal que de mica en mica ha anat veient com la distància a l’electrònic es feia més gran, i, després d’encaixar un parcial de 20 a 7 al tercer quart, ha decidit renunciar al partit. 

A partir d’aquí, els d’Èric Surís s’han vist superats per la fortuna ofensiva del rival, que no ha tret el peu de l’accelerador fins que el cronòmetre ha arribat a zero. En el transcurs de l’últim quart els empordanesos tampoc han sabut frenar els atacs del Castelló, amb la diferència que la vehemència amb què han atacat la cistella durant la primera meitat no ha tornat a fer acte de presència. El càstig pot ser excessiu, però el Bisbal pot tornar a casa afirmant que ja coneix la fórmula per a mantenir-se a la categoria.