Moncho converteix Fontajau en un fortí per al Bàsquet Girona

El Bàsquet Girona continua amb un gran somriure després d’haver aconseguit, aquest passat cap de setmana, el tercer triomf de la Lliga en les primeres set jornades de competició. En aquesta ocasió, els gironins van derrotar el Granada (82-76) en un duel en què van haver de remar a contracorrent, sobretot en una primera part on les sensacions no acabaven de ser les millors. Tot i això, l’equip va saber reaccionar amb una segona part magnífica, plena d’energia col·lectiva i d’encert, que li va permetre capgirar el marcador i acabar sumant una victòria de molt valor. Amb aquest triomf, el conjunt de Moncho Fernández respira alleugerit després d’un inici amb dubtes i irregularitats. El grup ha aconseguit refer-se i estabilitzar-se, mostrant una versió molt més sòlida i competitiva, especialment a Fontajau. El pavelló gironí s’ha convertit en un fortí per al Bàsquet Girona des que l’entrenador gallec va assumir la banqueta ara farà un any i des de llavors s’hi han guanyat el 60% de partits disputats amb sis derrotes a casa per nou triomfs.

La competició tot just ha començat i encara queda molt camí per recórrer, però l’equip ha sabut gestionar la pressió d’un inici on cada detall comptava, evitant caure en aquella necessitat imperiosa d’haver d’aconseguir un triomf com fos. Aquest bon començament permet treballar amb un plus de confiança de cara a les pròximes setmanes i, alhora, confirma que el projecte va prenent forma. A més, si un mira la classificació amb perspectiva, el Bàsquet Girona presenta el mateix nombre de victòries que equips de renom com el BAXI Manresa, el Baskonia, el Gran Canària o, fins i tot, el Barça. Estar igualat amb rivals d’aquest nivell parla, i molt, del bon moment que travessa el conjunt gironí i de la feina que s’està fent des del primer dia.

Una de les claus, potser casual o potser no tant, és la relació especial que l’equip manté amb Fontajau des que hi és Moncho. Quan el Bàsquet Girona juga a casa, envoltat de la seva gent, és com si trobés una empenta extra. Enguany, els tres triomfs que sumen els gironins han arribat tots al pavelló gironí, convertint-lo en un autèntic fortí. Només l’UCAM Múrcia ha estat capaç de robar-hi un partit, mentre que ni el finalista de l’Eurocup (Dreamland Gran Canària) ni un dels grans d’Eurolliga com el Barça -tot i no estar en el seu millor moment- han pogut endur-se’n res de Fontajau. És evident que jugar amb el suport de l’afició sempre és un avantatge, però aquí hi ha alguna cosa més, una connexió especial entre jugadors i públic per ser un equip sòlid.

La connexió ja ve de lluny

De fet, aquesta relació no és nova d’aquesta temporada. L’any passat, quan les coses anaven malament i la situació es complicava cada jornada, va ser també a Fontajau on el Bàsquet Girona va trobar refugi i la força per reaccionar. L’arribada de Moncho Fernández el desembre de 2024 va marcar un abans i un després. En aquell moment, l’equip només havia sumat dues victòries amb Fotis Katsikaris, però en un mes de gener pletòric amb Moncho en va sumar quatre més per sortir del naufragi esportiu en què es trobava. És cert que aquella ratxa va arrencar amb un triomf a Lleida, però les tres victòries següents on van arribar? No cal dir-ho, totes a Fontajau, com si el pavelló gironí fos el lloc natural on renéixer. Des d’aleshores i fins al final de temporada, el Bàsquet Girona va sumar sis victòries com a local i quatre com a visitant. Si a això hi sumem les tres d’aquest inici de curs, ja són nou els triomfs aconseguits a casa en menys d’un any amb Moncho a la banqueta. És a dir, d’un total de 13 victòries en aquest temps 9 han estat a Fontajau, amb el 60% de partits guanyats a casa.

Aquestes xifres deixen clar que, tot i que el treball i l’esforç són imprescindibles tant a casa com a fora, hi ha una simbiosi especial. Contra el Granada, l’afició va tornar a respondre amb més de 5.000 espectadors.

Subscriu-te per seguir llegint