Kilian Jornet recupera el seus camins d'infantesa

Els membres de l’equip de la Kilian Jornet Foundation han començat a recuperar i condicionar el Camí de l’Estany de l’Orri, en un projecte que busca restaurar i revaloritzar camins i hàbitats de fauna a la Cerdanya. La iniciativa, amb un pressupost de 152.000 euros i una subvenció de la Generalitat de 137.000 euros, també pretén educar esportistes i excursionistes sobre la necessitat de respectar la natura, tant en l’entorn geogràfic com en la fauna autòctona. Aquest és l'entorn natural on Jornet va créixer amb la seva família quan regentava el refugi de Cap del Rec.

L’estany de l’Orri, situat a la Cerdanya prop de Lles de Cerdanya, és un llac d’origen glacial envoltat de boscos de pi negre i alta muntanya. El Camí de l’Estany de l’Orri que està recuperant un equip de voluntaris entre els quals hi ha Núria Burgada, activista mediambiental de la Cerdanya i mare del mateix Kilian Jornet, és un sender que permet accedir a aquest indret i als refugis propers, com el Cap de Rec i el Pradell, amb una ruta circular de 6,7 km que passa pel Pla de les Someres. La dificultat és mitjana, amb trams de terreny irregular, i durant l’hivern es pot fer amb raquetes de neu. L’entorn destaca per la seva biodiversitat, amb espècies d’alta muntanya com el gall fer i diversos rèptils autòctons, així com zones humides i estanys d’alta muntanya. L’etimologia del nom “orri” podria provenir del llatí horreu, fent referència a antigues zones de pastura i emmagatzematge pastoral.

Un equip de quinze voluntaris: "hi ha molts camins per recuperar"

Sobre aquest projecte, Núria Burgada ha explicat que "arran de les accions que vam dur a terme amb la Fundació i amb diverses empreses, com el GREC i el CAC, en què vam restaurar trams del camí de l’Estany de Malniu, un sector de l’ascens a Puigpedrós i també l’inici del camí de la Tosa Plana des del Pradell, vam decidir crear una bossa de voluntariat. Actualment ja hi participen unes quinze persones, amb l’objectiu de continuar les tasques de restauració, que són molt extenses i no s’acaben mai".

Durant els dos darrers caps de setmana els voluntaris han fet dues jornades de treball a la zona del camí que puja a l’Estany de l’Orri, "un itinerari molt transitat que s’ha degradat en els últims anys", segons Burgada, "encara queda feina per fer, però depenem de les condicions meteorològiques, ja que es troba en una cota on, tan bon punt neva o gela, no hi podem treballar. Per això, quan veiem que el temps és favorable, convoquem el grup de voluntaris. Habitualment treballem tres hores, de deu del matí a una del migdia, i després fem un petit àpat amb el menjar que cadascú porta".

La Fundació Kilian Jornet te sobre la taula molts camins pendents de restauració. La feina dependrà del nombre de voluntaris disponibles, però, de moment, el grup mostra molta motivació i predisposició, segons ha apuntat l'activista. "Quan no puguem accedir a aquest camí per l’alçada, buscarem altres rutes situades més avall i, si no és possible, esperarem que marxi la neu per reprendre els treballs. Hi ha molts camins que necessiten intervenció i continuarem avançant-hi sempre que les condicions ho permetin".

Durant els pròxims tres anys, la fundació portarà a terme actuacions de conservació i compatibilització d’usos a l’alta muntanya de l’Espai d’Interès Natural (EIN) Tossa Plana de Lles i Puigpedrós, així com a l’EIN Tossals d’Isòvol i Olopte, en zones per sobre dels 2.500 metres de la solana occidental de la Cerdanya. Els treballs se centraran en dos eixos: la gestió dels camins més transitats i la protecció de la biodiversitat, amb especial atenció a la perdiu blanca. En el primer cas, es restauraran i senyalitzaran rutes per evitar dreceres que puguin danyar l’entorn, incloent camins que connecten els pobles d’Isòvol i Olopte amb la Tossa Plana de Lles.

En paral·lel, els tècnics del projecte realitzen estudis de fauna i monitoratge d’excursionisme amb aplicacions de geolocalització, per identificar les àrees crítiques i protegir hàbitats de rèptils autòctons i zones humides d’alta muntanya. Aquesta anàlisi permetrà planificar de manera fonamentada la gestió dels usos públics i reforçar la senyalització, evitant impactes sobre les zones amb biodiversitat més sensible.

El projecte inclou també un bloc de comunicació i educació ambiental, amb jornades de transparència científica, continguts digitals, podcasts i manuals de bones pràctiques per a esportistes i visitants. També s’impulsarà un programa de voluntariat que acostarà a la població la gestió dels camins i les actuacions de restauració, explicant la necessitat de combinar ús humà i protecció de la natura. Les actuacions per sota dels 2.500 metres es realitzaran en col·laboració amb l’entitat Paisatges Vius.

Finalment, la iniciativa compta amb una taula de governança en la qual participen la direcció natural de Medi Natural i els ajuntaments de la Cerdanya, garantint la coordinació i seguiment del projecte.