Entrevista | Stefi Batlle CEO del Bàsquet Girona
«La fusió del Bàsquet Girona i l'Uni ha estat natural, l’afició respon, i ara el repte és un Fontajau modern per fer el club sostenible»
Mà dreta de Marc Gasol des de fa molts anys, Stefi Batlle explica en aquesta entrevista alguns dels principals projectes de futur del club ara que ja s’ha culminat la fusió amb l’Uni i que els equips masculí i femení estan en dansa a les seves respectives competicions. La concessió de Fontajau és un dels temes més destacats, tot i que també la voluntat de fer créixer més la massa social.

Stefi Batlle, CEO del Bàsquet Girona, a la pista del pavelló de Fontajau. / Aniol Resclosa

Ara que ja han passat uns mesos de la fusió amb l’Uni Girona, quin balanç en fa?
Ha sigut un traspàs molt fàcil, s’ha fet amb molta naturalitat. De fet ja feia molt temps que ho estàvem treballant i fent coses conjuntament.
La resposta de l’afició és la que s’esperaven?
Sí, és molt bona. Estem molt contents. Tant per la unió de dos clubs diferents, amb dues realitats diferents i dues històries diferents, que s’ha fet amb molta naturalitat, com per la resposta de la gent a l’hora d’anar a veure el masculí i el femení. Ho estem fent créixer tot, mica en mica, sense córrer.
«Estem gaudint molt amb el masculí i amb el femení. Hi ha 500 seguidors que són abonats a tots dos»
Quina és ara la massa social del Bàsquet Girona i com ha funcionat la comercialització dels nous llocs fruit de l’ampliació de Fontajau?
Hem incrementat els abonats dels equips masculí i femení. Hem fet que gent del masculí vagi al femení, i ara, amb les noves grades, podem fer que gent del femení vagi també al masculí. No poder obrir la comercialització de les noves localitats de Fontajau quan tocava ha sigut un problema, ja havien passat dos partits de lliga, i ara costa més. Potser hi ha gent que estava en llista d’espera que ara s’estima més esperar-se a la temporada que ve. N’estem venent, no tant ràpid com d’altres cops, però això seria l’explicació. Estem trucant a la gent de la llista d’espera un per un. L’equip masculí ara té uns 4.100 abonats, l’any passat érem menys, vam preferir reduir el número per poder vendre més entrades. L’Spar Girona té uns 2.000 abonats. I hi ha uns 500 aficionats que són abonats de tots dos equips. Això ens ha sorprès. Pensàvem que potser coincidiria més gent i veiem que hi ha dos públics diferents, cosa que veiem en positiu. Si tens 4.200 del masculí i 2.000 del femení i només te’n coincideixen 500 a tots dos, la massa social és més gran.
L’assistència als partits de l’Spar Girona ha de créixer?
Tu veus jugar aquestes noies i t’ho passes molt i molt bé. Volem que vingui més gent, és clar. Mica en mica hem d’anar intentant que la gent s’hi vagi enganxant. Nosaltres hem vist que hi ha dues aficions diferents i són dues oportunitats diferents, establint sinergies i anant ara tots junts, farem aquest camí.
La marca Uni ha d’acabar desapareixent o per sempre anirà lligada a l’equip femení del Bàsquet Girona?
No, no ha de desaparèixer la marca Uni. L’equip femení és l’Spar Girona, però l’Uni és l’Uni, és patrimoni del club, és històric, és una identitat que s’ha creat i que té un públic molt fidel. No tindria cap sentit que volguéssim carregar-nos-ho. Per a nosaltres l’Uni és l’Uni, és el femení, dins d’una estructura conjunta. Seria estrany que desaparegués perquè la gent se sent identificada amb l’Uni. De tota manera també s’ha de donar valor al patrocinador Spar, que porta molts anys donant-hi suport. Pocs clubs femenins tenen aquest suport.
El Bàsquet Girona funciona com a SAE des de fa un any i mig. Quin pressupost tindrà aquesta temporada amb la unió del femení?
El pressupost no li puc dir. Sobre el funcionament de la SAE, li puc explicar que massa diferències no hi ha respecte a com era abans. Volíem separar la part professional del que no ho és (els equips base es gestionen a través de la Fundació). Marc Gasol continua sent l’accionista únic de la SAE.
Cada vegada el club depèn menys d’ell?
Sí, depèn menys d’ell i és cap a on hem d’anar. Encara no estem, però, en aquest punt de dir que ja no depenem de Marc Gasol. Poder explotar el pavelló de Fontajau, per exemple, és una de les coses que ens ha d’ajudar per fer aquest projecte sostenible. Però l’objectiu principal de fer SAE era separar la part professional de la base, que era l’origen inicial del club. La base funciona per si sola, juntament amb el cadira de rodes, va molt bé i va creixent. Que en el futur si tenim una SAE podrà entrar més gent a col·laborar? és evident.
Explotar Fontajau què vol dir? Quins projectes plantegen quan rebin la concessió l’estiu que ve?
Hi ha molts llocs que ja ho estan fent. A Badalona, a València amb el Roig Arena, a Saragossa... no estem inventant res de nou. Potser és un model més americà, però aquí ja s’està implantant de fa temps. Allà tenen més recursos i són capaços de fer un partit i al cap de dues hores al mateix pavelló poden estar-hi fent un altre esdeveniment. Anem una mica cap aquí. Ara estem redactant el projecte que haurà d’aprovar l’Ajuntament i que hauria de permetre tenir la concessió.
Per a quants anys la voldrien?
Ho estem negociant, ens agradaria que fos per quants més anys millor. Voldríem fer algunes millores a Fontajau per adaptar-lo als nous temps. Tenim la sort que el nostre pavelló ha envellit molt bé. Tenim molta sort. El que es va fer aquí es va fer bé. Però hi ha coses que han quedat absoletes, temes de noves tecnologies, temes d’aforament que es poden millorar, espais VIP...
En aforament és pot créixer encara més?
Una mica sí. Potser amb una grada retràctil diferent que pugui tenir més gent. Aquesta que tenim ara és la mateixa de fa 32 anys quan es va inaugurar el pavelló. A molts llocs ja els agradaria tenir això. Aquí la visió és molt bona des de qualsevol punt, estàs ben assegut, no estàs estret. He anat a pavellons on estàs molt estret. L’aparcament? potser sí que hi ha gent que ve de fora que ha de deixar el cotxe a la Nestlé però tampoc ho tenim tant malament.
Renovar la il·luminació seria un altre objectiu?
Sí, i la sonorització. La llum ja no només per l’espectacle, que també, sinó per l’eficiència. Aquesta il·luminació també té més de trenta anys i s’ha quedat obsoleta.
Posarien un videomarcador nou? Aquest és de 2005, de l’època Akasvayu.
Videomarcador li diria que potser, que segurament, però que tot just estem en un projecte molt inicial.
«Explotar Fontajau no només vol dir fer-hi concerts, també s’hi havia fet el trial, una exhibició de tennis, sopars, congressos...»
La façana s’ha de millorar?
No crec, no està malament. Tampoc li puc baixar molt al detall perquè estem fent un projecte amb moltes coses. Ja hem fet un acord d’ús privatiu amb l’Ajuntament, que s’aplica aquesta temporada, i volem que a l’estiu es pugui tancar la concessió. Això d’ara seria un preacord pel que ha de venir. Jo puc tenir moltes idees, però s’ha de ser realista i al final no podrem tenir 20.000 localitats com el Roig Arena. Estem on estem. Ara, no tot són concerts. Quan parlem de fer esdeveniments a Fontajau no només vol dir música, aquí s’hi havia fet el trial, s’hi havien fet exhibicions de tennis, sopars... el pavelló dona per molt. Fontajau està bé, està preparat per fer-hi coses, i el que cal és modernitzar-lo una mica. Volem un Fontajau del segle XXI però tampoc farem un Roig Arena.
Un restaurant?
No ho sé, podria ser, o no. Depèn de moltes coses. Ara per ara no hi ha res. Hi ha un equip que està treballant en tot això. Idees en tenim moltes.
Els esdeveniments ajudarien a treure rendiment de l’explotació de Fontajau.
Sí. Per a això estem mirant de concentrar els partits del masculí i el femení el mateix cap de setmana, per tenir-ne d’altres amb el pavelló alliberat. També ho fa el València, el Joventut... aquest curs ho podem fer una desena de caps de setmana. Tot això no és fàcil. Són dues lligues diferents i s’ha de posar d’acord molta gent. ACB i Lliga Femenina saben que els clubs han de fer d’altres coses per tenir negoci.
Manresa invertirà entre 18 i 20 milions per renovar el Nou Congost, molts d’aquests diners, provinents de l’Ajuntament i el sector públic. Què li sembla?
Em sembla molt bé. És una altra realitat. N’estic al cas però no tinc els detalls. El Nou Congost ho necessita, i més amb l’afició que té Manresa pel bàsquet. Sempre tenen ple el pavelló i és normal que hagin treballat aquest projecte. Que tinguin ajuda pública, millor per a ells.
La relació del Bàsquet Girona amb l’Ajuntament és cordial?
Sí, és molt bona. Estem sempre amb converses. Però el nostre model no ha de dependre de les ajudes públiques, hem de ser sostenibles per nosatres mateixos.
A nivell esportiu l’equip masculí ha redreçat el rumb després de tres derrotes, i el femení està jugant molt bé i mana a la lliga i a Europa. N’hi ha per il·lusionar-se?
De moment ho estem gaudint molt. Amb les noies, i també amb els nois. El bàsquet que fa l’equip de Moncho és divertit de veure i ara venim d’aquestes dues victòries contra el Barça i el Granada que ens han ajudat molt. La feina del dia a dia és molt bona. Hi ha un ambient boníssim al vestidor. I de l’equip femení el mateix. La gent s’ho està passant molt bé.
Parlant de donar més usos al pavelló, si el Bàsquet Girona masculí arriba a Europa, serà per mèrits esportius i no per aconseguir-ho als despatxos?
L’equip femení ja fa molts anys que competeix a Europa, amb els millors. També ens agradaria que hi fos el masculí, i arribar-hi per mèrits esportius. No ens treu la son, però és un objectiu que ens agradaria cobrir.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un policia municipal dispara contra un home que els atacava amb una serra a Girona
- Aviació Civil atribueix a un gir sobtat del vent l'accident d'un globus aerostàtic a Olot, que va deixar tres ferits
- Guillamino: «Tots els monjos de Poblet anaven a combregar: què havia de fer, jo?»
- Jordi Viñas (ERC) deixarà l'alcaldia de Salt en els propers dies
- Traslladen en avió medicalitzat a Anglaterra l'adolescent arrossegada per una onada a Lloret el novembre
- Els Bombers alliberen un nadó tancat dins d'un cotxe a Girona
- Cinc empreses concentren el 30% dels porcs que es crien a Catalunya
- Un xoc frontal entre un tràiler i una furgoneta a l'N-II deixa un ferit crític