Mikhailov: El madrileny d’origen rus que ja és un bisbalenc més

Mikhail Mikhailov, o Miquel Miquelet, tal com l’han batejat alguns membres del Bisbal Bàsquet, s’ha convertit en només tres mesos en una de les sensacions de Segona FEB. Amb una mitjana de 16 punts i gairebé 10 rebots per partit ha signat tres dobles figures ja amb el conjunt baix-empordanès i és el cinquè jugador més valorat de tota la categoria. «Bon dia! Com ho tenim això?», etziba en un català impecable. No, no va a classes ni l’ha estudiat mai, és només interès i respecte. «Sempre m’ha semblat una llengua molt maca, com la cultura, el menjar i la gent d’aquí. Això fa que vulgui aprendre-la i integrar-me de mica en mica a Catalunya», diu el pivot madrileny fill de l’exjugador rus amb el mateix nom de l’Estudiantes i el Madrid de finals del noranta. Amb 22 anys i després de formar-se als Estats Units ha aterrat aquest estiu a la Bisbal en la que és la primera experiència en un club FEB. I de moment, tot va com una seda.

«Després de la voràgine de viure a Madrid i Los Angeles, volia una mica de pau i allunyar-me de la fressa de les grans ciutats. El Bisbal m’ha ajudat a trobar la pau mental i a estar concentrat pel bàsquet», diu. El madrileny és un dels set jugadors que viuen en una masia a Cruïlles que el Bisbal els posa a disposició. «El club té molta cura de nosaltres. S’enfoca a crear un ambient familiar molt bo. Estic molt content i agraït perquè és estrany de veure això en un club de la categoria que sigui», diu Mikhailov que va participar la setmana passada en una visita a la classe de 6è de l’Escola Joan de Margarit.

Abans de fitxar, el pivot del Bisbal no coneixia res de la Bisbal i ben poc de les comarques gironines. De fet, només sabia que els avis aterraven a l’aeroport de Vilobí d’Onyar amb xàrter quan venien de Bielorússia per veure jugar el seu pare. «Després agafaven un cotxe i cap a Madrid», revela. En aquest sentit, els pares de Mikhailov van ser a la Bisbal a principis d’octubre i van quedar-ne encantats. «Van quedar fascinats amb la ciutat i els va semblar excel·lent l’estructura del club. Estan ben contents».

Centrat al 100% en el bàsquet, el pivot també té temps de quedar amb el base Joaquín Carrasco i d’anar a fer vols a Girona, Calella i Sant Antoni de Calonge. Els números, de moment, són fantàstics. «He tingut un bon començament, però encara tinc marge de millora. Aquest estiu no he descansat i això es reflecteix a la pista», diu conscient que els rivals el tenen assenyalat en vermell. «Ho noto per les vigilàncies en el rebot. Treballo per contrarestar-ho». Mikhailov, que parla rus, castellà, anglès, serbi, un xic d’alemany i de català agraeix «les mostres d’estima de la gent. «M’agrada practicar el català amb els companys i directius. Quan vaig a una cafeteria o pastisseria llegeixo el Diari de Girona i em va bé per aprendre. El parlo i la gent ho agraeix perquè saben que sóc de Madrid». En aquest sentit, una de les expressions que fa més gràcia a Mikhailov és «de mica en mica s’omple la pica». Ell ho té clar. El futur no l’amoïna perquè està «centrat únicament» a assolir l’objectiu de la salvació. «Aquest any l’acabaré aquí. Quan arribi el moment, ja hi haurà temps de parlar de futur. No hi penso».