El Bàsquet Girona s’anima per assaltar el Roig Arena

No han estat dos triomfs qualssevol, els aconseguits pel Bàsquet Girona en la doble cita a Fontajau contra el Barça i el Covirán Granada de les darreres setmanes. Als blaugrana els va esclafar tant, que fins i tot li va costar el càrrec a Joan Peñarroya, en la segona victòria consecutiva a casa contra els culers de Moncho Fernández. Contra tot un rival directe per la permanència com l’andalús, l’equip va demostrar, també, que no només navega pel bon camí quan les coses van bé, sinó que sap reaccionar. Una remuntada va propiciar l’escalada en la classificació, i també en l’estat d’ànim. Ja és definitiu que el Bàsquet Girona de principi de temporada, aquell que va començar amb un dubitatiu 0-3 amb derrotes dures pel que fa a la imatge davant el Burgos i el Múrcia, i que s’ho va deixar perdre quan ho tenia fet en un final sonat a Andorra, no té res a veure amb l’actual. No només pels resultats, que també. Parlem de convicció. Les tres victòries en els darrers quatre partits permeten que els gironins es plantin a la pista del líder, el València Basket (17 hores, DAZN), sense por.

No hi serà Maxi Fjellerup, però sí que no hi faltarà Otis Livingston, que es juga ser l’MVP d’un mes de novembre on ha excel·lit. Moncho Fernández demana «ser competitius», la base perquè existeixin opcions reals de fer-la grossa al Roig Arena. El tècnic gallec no vol que passi com a principi de curs, en què l’equip desconnectava durant alguns trams, que el perjudicaven quan es despertava. Això, contra el conjunt de Pedro Martínez, significaria ficar-se un tret al peu. El València no perdona, malgrat que podria notar el cansament d’haver disputat el seu partit d’Eurolliga divendres al vespre. Un cas molt semblant al darrer contra el Barça, amb la diferència -pavelló al marge- que contra els blaugranes el duel va ser al migdia i avui és a la tarda. Tant de bo els gironins aprofitin el fet d’arribar més descansats a un duel on no són favorits, però on tampoc no descarten la sorpresa.

El València, amb un cartell de luxe, amb peces com l’exBàsquet Girona Kameron Taylor i el gironí Yankuba Sima, no ho ha guanyat tot perquè va relliscar, sorprenentment, a la pista del Covirán Granada fa un parell de jornades. A la resta de rivals no els ha donat cap marge: ni el Barça, ni el Breogán, ni el Lleida, ni el Joventut Badalona, ni el Burgos ni el La Laguna Tenerife. Tots han acabat demanant clemència davant el potencial ofensiu: el dia en què va guanyar amb una diferència més pobra va ser de dotze, amb el Barça i el Joventut.

Hauria de ser un duel ric en alternatives, i on l’anotació serà molt elevada si els dos equips mantenen els seus trets característics ofensius. Fins fa un partit, eren els dos únics equips de la Lliga ACB que llançaven més cops de tres que no pas de dos. Ara, això ha canviat, i l’únic que queda és el Bàsquet Girona, un terratrèmol emocional en partits d’anada i tornada que a vegades el beneficien i d’altres, no.

El València lidera altres coses més enllà de la classificació, on empata amb el Reial Madrid, com la valoració (118), els punts a favor (97,43), les assistències (22,14), els tirs de 3 (12,43), el % en tirs de 3 (39,01) o el % en tirs de 2 (60). Un caramel, vaja. El Bàsquet Girona, però, té un precedent positiu al qual aferrar-se: la victòria 85-89 de la primera jornada del curs 2023-24, amb Salva Camps a la banqueta. Ho repetirà?