Cinc victòries i una paternitat a Bordils

El Bordils ha volat en les darreres cinc jornades de la Primera Nacional d’handbol, en què ha guanyat el Calella (30-33), el Sant Quirze (30-26), l’OAR (33-38), el Banyoles (31-23) i el Sant Cugat (34-36). Per ser justos, són set victòries en vuit partits, perquè caldria afegir els triomfs contra el Sant Vicenç (38-31) i el Sant Esteve Sesrovires (22-30). Gràcies a aquesta dinàmica, ara són quarts en la classificació. I ho són sense el seu entrenador, en Gerard Farrarons, que just abans de guanyar a Calella, després d’una derrota contra La Roca, va ser pare i va agafar la baixa amb una durada de sis setmanes que s’acabarà aquesta jornada. El balanç és de cinc victòries en cinc absències. «Jo no li he fet el comentari que allargui la baixa, perquè som molt amics, però sé que li han dit. I no ni una persona ni dues», explica, bromejant i rient, en Marc Prat, segon entrenador dels bordilencs, que es posa seriós de seguida. «Aquestes victòries són seves, també. Estem en contacte diàriament, sap què passa dins l’equip i prèviament ha fet una gran feina».

Pau Campos, a la banqueta

Durant la paternitat de Farrarons, la banqueta del Bordils no ha tingut un inquilí fix. Als bordilencs els ha dirigit en tres partits Pau Campos, l’històric entrenador a la Divisió d’Honor Plata. També s’hi han assegut Oriol Rigau i Sebastià Alcaide. «Ho decidim segons els horaris del cap de setmana en qüestió, ja que tots tres ja dirigeixen altres vestidors, al club. Com no tinc el títol de Nacional, ha de venir algú a posar-lo i donar un cop de mà», afegeix Prat.

L’enginyer reconeix les dificultats que va tenir el grup al principi de Lliga, quan va encadenar tres derrotes consecutives. Res a veure amb l’actualitat, en què són el conjunt més en forma de la categoria. «Va ser un moment complicat, sí. Havíem entrenat de valent i considero que el nostre nivell en els amistosos era fort, així que les expectatives eren més altes. Dins del nostre plantejament, no estava previst perdre tant. Però vam agafar el toro per les banyes i vam anar-hi encara més». Segons Prat, «potser patíem certes desconnexions, l’encert baixava una mica i els rivals ho aprofitaven per fer-nos parcials que destrossaven el partit. Ara això ha canviat: som un equip més sòlid i constant. Hem sabut aturar els moments d’alts i baixos».

La Primera Nacional presumeix d’una competitivitat extraordinària que provoca que «no et puguis despistar. És una Lliga preciosa on, de sobte, trobes que un dels favorits perd contra el segon per la cua o que el líder invicte s’està dues jornades sense guanyar». Els dos primers llocs tenen dret a disputar les fases d’ascens, i els bordilencs, empatats amb el Sarrià, són a només dos punts. «Tenim una plantilla jove, amb un bloc més veterà que ajuda a introduir els nanos, que necessiten passar un procés. Tothom està endollat, sentim confiança i no depenem de cap figura», diu Prat, que desitja «mantenir aquest nivell el màxim possible i lluitar amb el grup capdavanter». A partir de la setmana vinent, ho faran una altra vegada amb Farrarons a la banqueta.