Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Girona iguala la millor ratxa del curs

Encadena cinc punts de nou en la tercera nit que el Madrid no guanya a l'estadi

Els jugadors agraint el suport de l’afició, al final del partit.

Els jugadors agraint el suport de l’afició, al final del partit. / David Aparicio

Jordi Bofill

Jordi Bofill

De mica en mica, el Girona respira. Encara no prou per sortir del descens, però com a mínim per no veure el futur tan negatiu com s’entreveia a l’agost, després de perdre els tres primers partits de Lliga. Ara com ara, els de Míchel han igualat la seva millor dinàmica de la temporada, sumant cinc dels darrers nou punts: van guanyar l’Alabès (1-0), van empatar a camp del Betis (1-1) i ahir també ho van fer contra el Reial Madrid (1-1).

Això, un cinc de nou, ja van fer-ho entre finals de setembre i principis d’octubre, amb l’empat a Bilbao (1-1), l’empat contra l’Espanyol (0-0) i la victòria contra el València (2-1). Amb jornades així, els blanc-i-vermells tindran més a prop la permanència.

La fortalesa, a més, s’està aconseguint a Montilivi, que es va omplir com mai aquest curs per a la visita dels blancs. L’ambient que es va viure va ser de gala, sent un factor clau per a encadenar el cinquè partit sense derrota del Girona a l’estadi. Ni l’Espanyol, ni el València, ni l’Oviedo (3-3), ni l’Alabès ni ara el Madrid l’han guanyat.

La d’ahir és la tercera nit a la història que els fins ara líders no van sortir amb els tres punts de Montilivi. Les altres dues són la gloriosa nit de Sant Narcís del 2017 (2-1) i el pòquer del Taty Castellanos del 2023 (4-2). L’1-1, sense ser una victòria, també és una passada.

Aquesta recuperació pel que fa als resultats dona la raó a Míchel Sánchez, que va demanar temps per a construir quan les derrotes s’acumulaven. El madrileny l’ha tingut i, de moment, li està funcionant. No només ha superat dos moments molt crítics, coincidint amb la prèvia de les dues darreres aturades de seleccions, està convencent el col·lectiu del fet que la idea, aquella que va començar a tenir sentit a la Segona Divisió, continua tenint validesa.

De fet, el que s’entreveu és que el vestidor aniria molt més cap amunt si tingués profunditat de plantilla. El mal mercat d’estiu, on no es van cobrir totes les posicions, i les lesions, que són cruels amb l’equip, encara accentuen més el valor de la revifada del Girona. Té mèrit. Més del que pensem. Veure’s tota la temporada en descens esgota, però cada cop està més a prop d’abandonar-la. Comença a merèixer-ho.

Tracking Pixel Contents