Mor Lluís Ferrer, pioner de l’hoquei patins a Girona i Catalunya

Ahir va morir als 93 anys Lluís Ferrer, un dels grans jugadors de la destacada crònica que va donar lloc l’hoquei patins a la ciutat de Girona. Ell va formar part d’aquells llegendaris pioners -Serra, Escriche, Ferran- d’aquest esport, després de la fundació el 1940 del Girona CH, adquirint rellevància, alhora, en l’àmbit català i espanyol. Just és doncs, que la gran família de l’hoquei patins, el recordi i li dediqui unes paraules d’agraïment a la seva trajectòria personal i esportiva.

Lluís Ferrer neix el 28 d’agost de 1932 al carrer del Carme de Girona. La seva família estava dedicada a la venda de mobles, cosa que ell mateix va continuar fent fins a la seva jubilació. Arriba a la pràctica de l’hoquei patins després d’anar a veure com jugaven a la pista de Vista Alegre, cosa habitual en els nens del barri. Joan Ferran, un dels jugadors pioners dels primers moments de l’hoquei, amb qui va coincidir Lluís Ferrer, en els seus inicis, va deixar escrit el poc ull esportiu que va tenir respecte d’aquell jove jugador que s’iniciava en aquell esport, «(…) quan començàvem a patinar i a jugar a hoquei i en uns dels partits d’entrenament, després de triar els companys de cada equip, per completar el meu equip, havia de quedar-me amb un nano molt petit d’estatura. Devia tenir 11 anys i jo en tindria 17 i, al veure’l vaig dir: Jo, si he de jugar amb aquest nano, no jugo. I veieu si tinc bona vista, que aquell nano al cap d’uns anys va ser internacional i jo no».

A Lluís Ferrer li agradava recordar que els primers patins els hi va fer el senyor Palahí, mecànic del club i de professió, acoblant unes botes de futbol de segona mà, a la platina de ferro. També que fins els 18 anys, i tot i jugar al primer equip del Girona CH, ell mateix es feia els estics. Lluís Ferrer mai va jugar amb disc, sempre amb pilota. Ell era dels joves d’aquell grup de pioners. En entrar a formar part del primer equip del Girona CH, els equips estaven formats per quatre jugadors, més un porter. No hi havia porter suplent i únicament un jugador reemplaçable. La seva trajectòria esportiva va ser reconeguda per diferents institucions. Al 1959 li va ser concedida la Medalla de Plata de la Federació Espanyola Patinatge.

Homenatge a Salt

Més tard, el març de 1960, a la pista del Coma Cros de Salt, en el transcurs d’un festival artístic-esportiu, el president de la Federació Catalana de Patinatge, senyor Puigvert, actuant en nom de la Federació Espanyola, li va fer entrega de la Medalla al Mérito Deportivo, que li havia estat concedida. Aquell dia es va jugar un partit entre el Coma Cros, del qual n’era capità, i el Voltregà, resultat 3-4. Que en aquell equip Lluís Ferrer era el gran jugador, ho demostra els assistents a l’acte, el seleccionador nacional Jaime Viñas; seleccionador regional juvenil Enrique Riera; els Pedro Julià i Josep Rivé del Comitè de Competició. Igualment hi va assistir Lluís Coma i Cros, el gran benefactor i mecenes de l’hoquei patins a Salt. La pluja va fer ajornar les exhibicions de patinatge artístic prevista en aquella diada. També el Voltregà va oferir a Lluís Ferrer una copa de plata. Per part de la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, li va ser concedida el 1993 la Medalla de l’Esport. .

El mateix Ferrer en una entrevista publicada en el programa de Fires de Girona de l’any 1955, explicava la seva trajectòria jugant a l’equip juvenil Stick, al Tritón, al reserva del GEiEG, i que amb divuit havia arribat al Girona. També va acabar jugant cinc partits amb la selecció espanyola A i dos amb la B, marcant quatre gols en les seves participacions. Al març de 1960 se li tributa un homenatge per part del seu equip el Coma Cros, i comença a pensar en la retirada. Es ara quan torna al Girona mitjançant el president Amadeu Agustí, pagant una fitxa important per l’època i, amb ell com a jugador, el Girona recupera la Primera Divisió.

Ferrer va deixar la pràctica oficial de l’hoquei als 34 anys, la temporada 1966-67. Penja les botes malgrat la insistència de la directiva del seu club estimat perquè continués. Comunica la seva retirada en una entrevista publicada a Los Sitios el 31 d’agost de 1966, destacant la seva estima pel Girona i l’agraïment als amics que havia fet en la vida esportiva. També nosaltres el volem recordar i agrair-li les seves gestes esportives.