Tres quarts d’alt voltatge del millor Bàsquet Girona il·luminen Fontajau (103-80)

Pocs partits perdrà el Bàsquet Girona aquesta temporada si els juga amb la mateixa rauxa, fam i intensitat amb els quals ha disputat els tres primers quarts del duel d’aquesta nit contra el Río Breogán. No només ha portat la batuta, sinó que ha atropellat el seu rival, brillant amb llum pròpia i dominant totes les facetes del joc. Els triples han anat caient, el rebot ha estat pels de casa i la defensa ha estat intensa. Tant, que no hi ha hagut color durant una bona colla de minuts. Tants, que quan els gallecs han intentat reaccionar, ja no han estat a temps de res. Bona victòria dels gironins, la quarta de la temporada, totes elles a Fontajau, que s’ha vestit de gala per xalar de valent. Vildoza (19 punts) i Busquets (17) han estat dos dels molts noms propis de la cita, que també ha tingut la seva particular anècdota, quan al tercer acte de la funció una part de la il·luminació del pavelló ha fallat, tenint el partit parat més d’un quart d’hora.

Ha corregut, i molt, el Bàsquet Girona des del salt inicial. Ho ha fet amb criteri, amb sentit. Ha posat tota la carn a la graella d’entrada i l’encert l’ha acompanyat. A un atac ferotge li ha sumat una defensa contundent, gairebé impenetrable, controlant el rebot en tot moment i empetitint un rival que ha estat viu fins a l’11-10 dels primers compassos. A partir d’aleshores, el Breogán ha desaparegut. Ha estat víctima d’un ritme infernal. El que ha imposat el conjunt de Moncho, amo i senyor al damunt del parquet. Notable des del triple, també ha dominat la pintura; la pròpia i la rival. I així, és impossible que les coses es torcin. A l’intercanvi de cops inicial l’ha seguit un parcial de 13-0. La primera embranzida, abans que Busquets fes aixecar el públic de Fontajau amb un parell de triples consecutius: 30-11 i primer màxim avantatge. No ha estat un miratge, perquè l’engranatge ha continuat funcionant a les mil meravelles, jugués qui jugués. No s’ha necessitat ni de bon tros la millor versió de Hughes i Livingston, que han comès dues faltes cadascun massa aviat. La rotació no ha decebut i, sortís qui sortís, aportava. Un parell de cistelles consecutives de Juan Fernández, una d’elles pispant-li la cartera a un rival, ha tret de polleguera a Luis Casimiro, que ha demanat temps mort amb el 42-23. Fins al moment, Breogán havia estat incapaç de retallar distàncies, però la defensa agressiva del segon quart l’ajudava, almenys un xic, a no perdre pistonada en el marcador. Però ni així: els gironins han seguit picant pedra a còpia d’un ritme trepidant, no donant treva, tancant el rebot (23 en sumava només a la primera meitat) i trobant cistella amb facilitat. Tant, que s’ha plantat al descans amb 60 punts, doblant als gallecs, obligats a fer un ‘reset’ si volien tenir alguna mínima opció en els 20 minuts posteriors.

Amb 65-30 i només 40 segons jugats del tercer període, una part de la il·luminació de Fontajau ha fallat i el partit ha estat aturat més d’un quart d’hora. Res que hagi trencat el ritme dels gironins, que han mantingut la inèrcia positiva. Velocitat, ritme, contundència i també encert s’han tornat a combinar a les mil meravelles per desesperar el Breogán, que descomptava els minuts amb ganes d’anar-se’n cap a casa i oblidar ràpid aquest malson. Els triples han continuat caient, Busquets seguia en estat de gràcia i a la festa s’hi ha sumat Maric, un altre dels molts noms propis de la nit. Semblava tot dat i beneït amb el 76-37, la màxima diferència a favor dels de casa, però la benzina se’ls ha anat esgotant a mesura que avançava el cronòmetre. Tampoc hi ha ajudat un parcial de 0-12, que ha col·locat el 84-65. Un marcador encara ampli, però que ha canviat un xic la perspectiva de tot plegat, tenint en compte que encara faltaven 7 minuts per jugar-se. Ell 88-72 ha escurçat un xic més les diferències fins que amb un parell de triples consecutius, obra de Vildoza i Needham (94-72), el Bàsquet Girona ha dit que ja n’hi havia prou. I ningú li ha portat la contrària.