L’equip de moda a l’OK Lliga Plata es diu Palafrugell

«Quan el Palafrugell em va trucar, no vam ni parlar del tema econòmic. Els diners eren secundaris. Els vaig dir que sí. No m’ho vaig haver ni de pensar», confessa Franc González, entrenador del Club Hoquei Palafrugell, segon del grup sud d’OK Lliga Plata. Ara com ara, si la Lliga s’acabés avui, pujaria a la màxima categoria, perquè el líder, el Simar Igualada, no pot pujar, en tractar-se d’un filial. El lloretenc va asseure’s a la banqueta passada la jornada quatre, després que David Noguera, el tècnic que va començar la temporada, deixés el càrrec per motius personals. «La causa de la meva arribada és una putada, sí. I molts dels jugadors de la plantilla han tingut quatre entrenadors en un període de temps relativament petit. Això des de fora costa de veure, però per als de dins, mentalment, són molts canvis. Cada vegada han de situar-se a la graella de sortida, preparats per a adquirir nous conceptes. Perquè per als que uns és important, per als altres no ho és. No hi ha més remei que adaptar-se».

Quan va despenjar el telèfon, estava entrenant al planter del Club Hoquei Farners. González ha tingut diferents càrrecs en diferents entitats, entre elles el Girona, el Lloret, el GEiEG o el Tordera. Com a jugador, «vaig viure l’època bona del Blanes». Com a bona es refereix a l’OK Lliga, la Copa CERS o la Copa del Rei. Se li escapa un somriure quan se li pregunta com seria tornar a l’elit. «Seria l’hòstia. Tant de bo». Aquest cap de setmana la Lliga viurà la darrera jornada abans de l’aturada de Nadal, i els palafrugellencs rebran dissabte l’Alcobendas. La Segona Divisió està plena de gironins: completen el grup el Girona (cinquè) i l’Olot (cuer), contra qui González va viure la primera victòria (3-4). En la part nord, el Lloret és segon i el GEiEG és setè. «No hi ha cap setmana tranquil·la i en la segona volta encara es complica més, el tema. Aquí qualsevol et crea problemes. Pots guanyar al primer i perdre amb l’últim en una setmana de diferència», afegeix.

Els baix-empordanesos es veuen obligats, un cop més, a treballar una nova manera de competir sense que la competició els deixi tenir un respir. «Hem de polir moltes coses al darrere, però ho hem de fer mentre hi ha punts en joc. No tenim el marge que se suposa que ha de tenir un equip quan es prepara. Això no són amistosos, ara les errades penalitzen», destaca González, el manual del qual exigeix «assumir riscos. Vull un equip atrevit, que vagi a l’atac i que se la jugui en els u contra u, perquè disposem de talent per imposar-nos. Però per fer-ho realitat, hem de collar més en defensa».

La valentia del Palafrugell provoca que sigui el màxim golejador del grup, empatat amb el Barça Atlètic, amb 28 gols en set jornades. L’estil ofensiu és innegociable. «És veritat que com més ataques, més problemes pots tenir. Però jugar per passar-me l’estona defensant no va amb mi, i menys amb la plantilla que tinc. Als jugadors els demano que siguin propositius, que tinguin la bola, que generin perill», explica.

Compromís i fe

González descriu el seu vestidor com «un dels més competitius que hi ha. Tenim gent que ha jugat en categories superiors i sap de què va, això. De fet, en aquestes primeres setmanes hem tingut jugadors amb molèsties que han sortit a la pista infiltrats. Aquests gestos parlen molt bé de la responsabilitat grupal, perquè no tothom ho fa. Podrien esborrar-se i no ho van fer». Per cap concepte vol que «algú es pensi que no passa res per perdre. Tenim il·lusió per fer una gran temporada, però també hem de tenir instint assassí i desitjar guanyar cada setmana».

El Palafrugell va gaudir del lideratge, un fet que no va sorprendre del tot. «Entra dins la normalitat moure’ns per la zona alta. Anem setmana a setmana i no vull parlar d’obligacions, però si podem estar entre els tres primers, millor. L’objectiu és arribar al final de la Lliga amb opcions d’ascendir». El compromís, doncs, serà clau. «A mi m’és igual jugar amb aquest o aquell; qui s’ho mereixi i estigui en forma, s’ho guanyarà. El que hem de tenir és actitud. Qui jugui, ha de tenir clar a què juguem i ha de confiar en mi. Si li dic que es tiri contra la tanca, no ha de pensar que es farà mal. Jo no diria res que pogués perjudicar-los. Així que si els dic una cosa com aquesta, no es faran mal, segur que hi ha un bon motiu», finalitza l’entrenador de l’equip de moda de l’OK Lliga Plata.

Subscriu-te per seguir llegint