La crònica que explica les dues dècades d'amor a l'Uni Girona

Ningú no s'ho ha volgut perdre. Encara menys alguns dels artífexs de l'Uni Girona que, al llarg de dues dècades de vida, hi han posat el cor i l'ànima (i els diners) perquè l'entitat bategui com ho fa ara, on és líder del seu grup d'Eurolliga. El cap de redacció d'esports i cultura del Diari de Girona, Jordi Roura, ha presentat a la Fundació Valvi el llibre Uni Girona: 20 anys de bàsquet i èxits. Al seu costat, somrients, s'han assegut el president Cayetano Pérez, i el director esportiu, Pere Puig. Entre la cinquantena d'assistents, escoltava, atentament, Marc Gasol. Ha estat un acte senzill i, sobretot, emotiu.

Ha pres la paraula, en primer lloc, Cayetano Pérez. "Quan en Jordi ens va comentar que tenia una idea per escriure la nostra cronologia, des del primer moment li vam dir que sí. És bonic tenir-la escrita, perquè hem sigut pioners en moltes coses. No tinc el llibre físicament, però he vist un esborrany i recordar el que hem viscut és preciós. El repassava i deia, ostres, és veritat, va passar això. Animo a tots a comprar-lo i que tingueu un record, a casa vostra, de la història del club". La crònica, de 264 pàgines i amb més de 200 fotografies, sobretot, dels fotògrafs de Diari de Girona, Aniol Resclosa, Marc Martí i David Aparicio, i també de David Subirana, del club, es posarà a la venda a la botiga de l'Uni, també els dies de partit, i al web de l'entitat.

"Em vaig precipitar acceptant la proposta d'en Jordi, perquè això de parlar en públic no va amb mi", ha començat Pere Puig, amb un toc d'humor. "Però el llibre m'encanta, recull l'essència dels vint anys. En llegeixo molts, i no és fàcil fer-ho. L'essència es resumeix en dues coses: la generositat, perquè en el seu dia dues entitats (Vedruna i Ceset) que no es podien veure arriben a un acord per treballar plegats. Recordo la primera reunió, al Parc del Migdia. Hi ha molta gent al darrere d'aquests vint anys. Directius i patrocinadors que s'han mogut perquè creien en tot això. I les institucions, esclar. Penseu que estem parlant del 2005. Vam haver de barallar-nos i no va ser fàcil. Aquesta és l'altra característica: la nostra lluita".

El llibre, segons Puig, "fa una fotografia del que era l'esport gironí cada temporada. On era el futbol i el bàsquet masculí, per exemple. I l'Uni va aprofitar molt bé l'escletxa, perquè el futbol tocava fons i el bàsquet masculí desapareixia. I la premsa també va ajudar, perquè no era senzill fer portades del bàsquet femení. Algú havia de fer el pas, perquè ningú no el faria per nosaltres. Hem lluitat per convèncer, per quadrar pressupostos. Vam ser atrevits, perquè amb una estructura amateur i minsa, vam posar els diners a la pista per fer un bon espectacle". Llavors, al director esportiu se li ha trencat la veu. "M'emociona que hi hagi un breu reconeixement a en Josep Xargay i a en Vicenç Bordas, que lamentablement no poden viure els èxits actuals".

Faltaven les paraules de l'autor. "Haig d'estar agraït a en Pere i a en Cayetano, perquè el projecte neix amb ells. Tenia la voluntat que quedés un llegat escrit del resum de l'Uni i aprofitant els vint anys, amb la fusió sobre la taula del Bàsquet Girona, era un bon moment per tirar-ho endavant". Roura ha explicat que "ens hem centrat en les diferents aventures de cada temporada. Amb la feina d'arxiu, he recordat coses que havia oblidat. Hi ha hagut moments molt crítics: cada estiu s'estudiava la viabilitat de si es podria continuar la temporada següent. La classificació més baixa és un cinquè lloc, l'Uni sempre ha sigut un equip punter. I quants moments ha viscut: sobretot, la primera lliga amb Roberto Íñiguez, el 23 d'abril del 2015. Vaig anar a Fontajau amb els pares i va ser una bogeria. Van haver-se de tancar portes, de la gentada que hi havia".

El periodista gironí ha explicat els seus inicis seguint al club. "Normalment, la gent d'esports comença fent esports. Jo feia altres coses, començant per la informació local de Girona. Però anava a Palau i Fontajau, i a Montilivi quan no hi anava ningú. Ho vivia com a espectador". El moment més especial, a escala personal, va ser "l'esmentada lliga del 2015, perquè et marca una mica el salt. L'Uni havia renunciat a Europa per motius econòmics, i allà pot debutar-hi. Va deixar de ser un projecte de Girona, per ser un dels grans d'Espanya i a Europa van començar a mirar-nos".

Ciutat de Girona

"L'Uni s'havia de dir Ciutat de Girona, però calia tenir l'aprovació de l'Ajuntament i, per temps, no la vam tenir", ha recordat Pere Puig, referint-se al 2005, quan a les pàgines de Diari de Girona va sortir el nom del club per primera vegada. "Va ser un breu", ha assegurat Roura, que ara dedica diverses portades a la setmana, des de fa anys, a informar de l'actualitat de l'entitat. "El context que s'ha trobat l'Uni provoca que això també sigui una crònica ciutadana. Quan neix el club, qui tallava el bacallà era l'Akasvayu. Acabava d'arribar Raul López. Imagineu com era, tot plegat. La primera temporada de l'Uni a l'elit va ser la del penal de Kiko Ratón amb el futbol, on el Girona es va salvar a Segona de miracle".

President i director esportiu han parlat de la crisi del 2009 ("vam passar de set equips dels Països Catalans a la Lliga, a només dos"), del Glòria, la pandèmia i de mil obstacles. "Els títols són molt bonics i llaminers, però quan ets a dins pateixes per la supervivència i pagar les nòmines. Això no et deixa gaudir del tot", ha ratificat Puig. "És que té molta dificultat un equip femení. La gent s'omple la boca, però costa molt tirar endavant", creu Cayetano.

"L'Uni ha de ser un equip guanyador", ha dit Roura que, preguntat per si, d'aquí a un temps, escriuria un segon llibre aprofitant la fusió amb el Bàsquet Girona, ha deixat anar una rialla i no ha tancat la porta a res. "Tot just estem gaudint del primer". I tant, si ho ha fet. S'ho ha passat pipa fent el llibre. S'ho ha passat pipa presentant-lo. I, sobretot, s'ho ha passat pipa en aquestes dues dècades de l'Uni Girona. Com en Cayetano. Com en Pere. I com tots els que s'estimen l'entitat.