Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El dret a somiar de l’Uni Girona a l’Eurolliga

Roberto Íñiguez no només va treure’s el barret amb les seves jugadores, sinó que per primer cop verbalitza una escletxa a la il·lusió

Mariam Coulibaly, en acció contra el Famila Schio.

Mariam Coulibaly, en acció contra el Famila Schio. / David Aparicio

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Girona

Primer, enmig de la rotllana que van fer les jugadores al damunt del parquet, Roberto Íñiguez es va treure el barret. I ja a la sala de premsa, per primer cop i sense deixar de tocar de peus a terra, va posar en paraules la il·lusió que sent l’Uni Girona per l’Eurolliga. «Que digui en Pere Puig que ens hauria semblat a l’estiu tenir, a aquestes altures, un balanç de 6-1 a Europa. Ja sabeu que em vaig enfadar una mica quan vam guanyar un parell o tres de partits i vaig sentir algun comentari fent referència a la final a sis. Perquè la majoria de gent que parla, no sap del que parla. Però jo que he jugat nou finals a quatre, alguna cosa sabré de la dificultat que suposa arribar-hi. Queden molts partits i serà molt igualat, i tampoc no vull col·locar expectatives. Sé que té mèrit el que estem fent. Somiar? Sí. Tenir il·lusió? Sí. Però no ens podem apartar del camí. Si això és el que volem ser, hem de continuar amb la mateixa idea. I que la gent gaudeixi, que és el més important». Tot plegat, després de la importantíssima victòria contra el Famila Schio a Fontajau, que reforça les opcions de les gironines per ser a la final a sis de la màxima competició continental. I accentua les ganes de somiar d’un equip que ha deixat a tothom enlluernat, especialment a Europa.

L’Uni lidera el grup E, amb els mateixos punts que el Galatasaray, un per sobre del Bourges, dos més que el Praga i el Schio i un avantatge de quatre respecte al Carolo. Els resultats són espectaculars, especialment a Fontajau, que tan sols ha vist victòries: 86-53 a Gdynia, 92-62 a Bourges, 83-78 a Praga i el 81-72 a Schio. El domini s’amplia més enllà de terres gironines amb les victòries a Praga (60-75) i Gdynia (65-90). Només una relliscada, en l’últim partit de la primera fase, el 69-63 contra el Bourges.

El factor Fontajau pot ser clau per assegurar un dels dos llocs que donen accés segur a la final a sis. La setmana vinent, l’Uni es desplaça a la pista del Carolo, cuer, en un duel que anímicament pot influir molt en el que vindrà. Quedarà la visita del Galatasaray al gener, el desplaçament a Itàlia per enfrontar-se al Schio, l’altre partit contra el Carolo, també a casa, i tancar el grup, el 4 de febrer, a Turquia contra el Galatasaray, que aquesta jornada, amb la seva derrota, ha demostrat ser humà.

A la Lliga, la temporada també és rodona, i les jugadores d’Íñiguez lideren la taula amb un 9-1 de balanç. Sembla una pel·lícula.

Tracking Pixel Contents