Moncho celebra el primer any a Girona

Diumenge farà un any d’un dels partits més indignes que s’ha vist mai a Fontajau, el de la derrota del Bàsquet Girona que dirigia Fotis Katsikaris contra el Corunya, un rival directe (81-98). Va ser la nit d’una gran xiulada al pavelló, al descans, quan els jugadors locals marxaven als vestidors perdent per un patètic 25-57. Després d’aquell trist espectacle la destitució de Katsikaris es va anunciar aquella mateixa mitjanit. I dos dies després al matí s’anunciava el fitxatge de Moncho Fernández i a la tarda feia la seva primera aparició per Fontajau. Curiosament, un pavelló gens estrany per a ell: aquí hi havia debutat a LEB Or amb l’Obradoiro, contra el Sant Josep, el llunyà 2010. L’avalava, precisament, tota una vida al club gallec, a casa seva, a Santiago, tot i que també havia passat per Los Barrios i Múrcia, i havia fet d’assistent de Moncho López a Gijón i Lugo. Arribava a Girona havent dirigit més de 400 partits a l’ACB en 14 temporades. Gairebé res.

«Entre tots ho aconseguirem», va prometre aquell dia, dimarts farà un any. I s’ha de reconèixer que l’Alquimista de Pontepedriña, com se’l coneix afablement en el món del bàsquet, té paraula. El que tenia per davant era un panorama ben galdós: el Girona tancava la classificació amb dos tristos triomfs i nou derrotes, i malgrat no veure’s lluny de la permanència (Breogán i Bilbao en duien tres), allò no se sabia massa bé per on agafar. La qüestió és que tot i perdre els dos primers partits (Breogán i Saragossa), en el tercer, també fora de casa, l’equip va fer el click imposant-se a Lleida. A partir d’aquell moment, i malgrat que la salvació matemàtica no va arribar fins la penúltima jornada, i gràcies a una derrota del Granada, que era el rival, l’equip va anar a més i es va creure en la permanència. Segurament també hi va contribuir l’arribada de peces com Pepe Busquets i Martinas Geben, però la qüestió és que el Bàsquet Girona va acabar el campionat 14è (12-22) i per poc no va a Europa. Es van veure moments de molt bon bàsquet i, sobretot, quatre grans triomfs a Fontajau contra Barça, Baskonia, Unicaja i Joventut a Fontajau que van acabar de convèncer el més ateu que la permanència era més que possible.

Moncho ha donat identitat al joc del Bàsquet Girona, li ha marcat estil. Velocitat, contracop, tenir quantes més possessions millor i tirar sempre que sigui possible. El club li va fer una mostra de confiança anunciant la seva renovació abans que arrenqués la temporada present. Tenia només garantit aquest curs i va ampliar el contracte fins el 2027. Les coses no van començar gens bé, amb tres derrotes seguides, una, la d’Andorra, incomprensible, en aquell duel on els locals van forçar la pròrroga amb un triple des de la seva pròpia cistella amb un segon de posessió. I tot i la pressió del mal inici se n’ha ensortit: l’equip ja camina per mitja taula amb quatre triomfs i cinc derrotes, i s’està fent fort a Fontajau un altre cop, on ja hi han perdut Gran Canària, Barça, Granada i Breogán. Llàstima que els dos propers rivals siguin de dificultat màxima (Madrid i Tenerife) perquè fins i tot es podria entrar a la lluita per la Copa, tocant sempre de peus a terra.

El tècnic gallec, a més, també ha complert una altra cosa de les que va assegurar aquell 16 de desembre de l’any passat: «prometo que milloraré amb l’idioma perquè la intenció que tinc és involucrar-me el màxim possible amb el club i la ciutat». Tal dit i tal fet, avui Moncho Fernández fa les rodes de premsa en un català molt correcte, es deixa veure sovint per Fontajau en partits de l’Spar Girona, i està implicat en la vida social de la ciutat.

Amb Fernández el Bàsquet Girona ha trobat l’entrenador ideal. «Els valors de Moncho són sobradament coneguts a la nostra lliga. Té molta experiència a l’ACB. Però, per sobre tot, és molt bona persona. En la situació on estem és qui millor encaixa. És una situació difícil, no dramàtica, i des d’ara donarem suport a mort amb tot el que ell vulgui. Només podem sortir d’aquí treballant molt i amb una actitud positiva. Moncho sempre troba la resposta, per això és l’escollit», va explicar Fernando San Emeterio ara fa un any. Després d’Aíto, Salva Camps i Katsikaris, a la quarta ha anat la vençuda al club de Marc Gasol a l’hora de trobar comandant. n

Subscriu-te per seguir llegint