El Bàsquet Girona necessita un partit perfecte a la pista el Madrid per somiar

Ha costat segurament una mica més del compte engegar el motor i ben segur que encara queden coses perquè la màquina vagi fina, però de mica en mica el Bàsquet Girona va creixent i agafant confiança per escalar posicions i fugir del perill. Intractables a Fontajau on, d’ençà de la victòria contra el Gran Canària (85-81) l’equip n’ha sumat quatre de consecutives, la gran assignatura pendent són els partits a domicili. Els de Moncho Fernández compten per derrotes totes les sortides d’aquesta temporada (Burgos, Andorra, Màlaga i València) i aquesta tarda (17:00) no es pot dir que visitin la més propícia per tallar la ratxa. Ans al contrari. Els gironins es desplacen al WiZink Center, ara batejat com Movistar Arena, per intentar fer saltar la banca davant, com diu Moncho, «un transatlàntic» i «un dels millors equips d’Europa». No li manca raó al gallec per qualificar un rival que, si té el dia, poques escletxes per a l’esperança deixarà. Tot i això, s’ha de jugar i aquest Bàsquet Girona ja ha estat capaç de derrotar el Barça, a Fontajau això sí, aquesta temporada. Per què no el Madrid? Moncho no té la fórmula màgica però sí que sap el camí que hi pot conduir. «Sempre que juguem en aquest tipus de pistes, l’objectiu ha de ser súpercompetitiu. Si ho som, segur que tindrem una oportunitat», assegurava e l preparador gallec.

Amb l’impuls del partidarro contra el Breogán (103-80) a Fontajau el Bàsquet Girona es presenta a Madrid, possiblement, en el millor moment de la temporada. Encara sense Maxi Fjellerup, lesionat, els gironins han trobat l’equilibri anotador amb figures com Pep Busquets, Sergi Martínez, Pepe Vildoza o Nikola Maric que s’han afegit als Livingston, Hughes, SusinskasNeedham. Aquesta tarda, es fa difícil pensar que amb els Maledón, Llull, Hezonja, Tavares, Lyles, Facu Campazzo i companyia, els gironins puguin brillar amb llum pròpia com fan a Fontajau. Les dues darreres sortides van ser complicades i hi va haver poc a fer (95-71 a Màlaga i 103-80 a València), però es va competir per moments i això és el que demana Moncho, allargar-los al màxim per si...». Som conscients de la dificulat de l’empresa però estem animats, engrescats i amb moltes ganes», confessava el tècnic.

El repte fa pujada, sí. És d’aquells partits en què hi ha molt a guanyar i poc a perdre davant un rival d’una altra Lliga i contra el qual cal fer un partit perfecte. «Hem de fer les coses molt bé. El Madrid té una capacitat ofensiva impressionant i, a més a més, defensivament, són el millor equip de la Lliga ara mateix», deia el tècnic gironí. Per tot plegat, Moncho Fernández avisa que el Bàsquet Girona s’haurà de multiplicar avui. «No només haurem de protegir la nostra anella, sinó que haurem de fer molt bé les coses ofensivament. És a dir, vigilar les pèrdues, controlar els rebots i tots aquests aspectes, que seran bàsics a l’hora de tenir, o no, èxit en aquesta empresa».

Liderat pels 17 punts d’Hezonja, els 16 de Campazzo i els 15 de Maledón, el conjunt blanc ve de guanyar abans-d’ahir el Baskonia (94-87) a l’Eurolliga, una competició, això sí, on no és tan fiable (nou victòries i sis derrotes). Per contra, a l’ACB, com alertava Moncho Fernández , és un equip pràcticament intractable. Colíder amb el València, els de Sergio Scariolo només han perdut un dels nou partits que han disputat (a Vitòria) i, lògicament com a locals , els han guanyat tots (Gran Canària, San Pablo Burgos, Baxi Manresa i Surne Bilbao). Divendres no va fer jugar Alex Len per decisió tècnica i avui podria donar descans al poderós pivot Tavares.