El Madrid recorda al Bàsquet Girona que lluny de Fontajau fa massa fred (112-76)

Tard o d'hora, el Bàsquet Girona guanyarà un partit de lliga fora de casa. Fins ara, encara no ho ha aconseguit. Lluny de Fontajau fa massa fred i l'esperança de trencar aquesta inèrcia negativa al Movistar Arena ha durat només un parell de quarts. Perquè fins al descans, l'equip de Moncho Fernández ha plantat cara a tot un Reial Madrid (59-49). Sí, ha encaixat un grapat de punts, però també n'ha anotat un munt i sempre ha ofert capacitat de reacció. Valent, s'ha plantat a la mitja part ben viu, amb Maric aportant (moltíssim) des de la banqueta i el grup responent amb contundència cada vegada que els de casa intentaven escapar-se en el marcador. Però la segona part ha estat una calamitat. Una altra història. Només 27 punts a favor en els dos darrers períodes davant un rival que ha estat una piconadora i s'ha enfilat fins als 112 punts. Tocarà esperar per guanyar a fora.

Hi ha hagut un moment, a mitjan segon quart, que l'optimisme s'ha reactivat. Otis col·locava el 35-35 anotant dos tirs lliures, amb encara 6 minuts per davant i tota la segona meitat per jugar-se. Tot un món, però tenint en compte que al primer acte l'equip havia arribat a perdre per 9 punts (22-13), haver recuperat terreny era la millor notícia. Com també, que la fe es mantenia intacta. El Madrid és molt Madrid i ho ha demostrat a cada jugada: velocitat, verticalitat i encert han caracteritzat un grup que, tot i no comptar amb alguns dels seus millors jugadors (Hezonja i Tavares han descansat) continua tenint un grapat d'arguments que el converteixen en un dels rivals més perillosos. L'italià Procida, per exemple, ha estat el primer nom propi de la tarda. A còpia de triples, ha fet molt de mal amb el tir exterior. Amb ell i d'altres peces entonades (com Lyles, Len, Feliz o Campazzo, entre d'altres), els locals portaven la batuta. Res que hagi espantat els gironins, un xic desconcertats davant l'alta velocitat en atac dels madridistes, però amb suficient capacitat de reacció com per no baixar els braços massa aviat. El "factor Maric" ha estat clau per sobreviure els primers 10 minuts; el pivot, sortint des de la banqueta, ha sumat punts a la pintura i ha contribuït al 25-22. Després, ha estat Needham amb un parell de triples, qui ha construït les bases perquè, just després, Otis empatés el partit (35-35). Parcial de 0-8 i tot començava de nou. El que passa és que el Madrid ha reaccionat. Un parell de triples, obra de Campazzo i Abalde han rematat un dolorós 16-5 que s'ha traduït en el màxim avantatge fins aleshores: 51-40. Temps mort de Moncho per buscar-hi remei. Amb Sergi i Vildoza fins en el tir exterior, i Maric encara entonat, s'ha arribat al descans amb vida: 59-49. Però era evident que, malgrat oferir una bona imatge, encaixar gairebé 60 punts contra tot un Madrid no era un símtpoma del tot esperançador.

No hi ha ajudat gens ni mica el tercer quart. El punt d'inflexió. No, no ha millorat pas en defensa el Bàsquet Girona que, a més a més, ha deixat d'anotar. Així és impossible guanyar al Madrid, que ha agafat embranzida i s'ha escapat. Entre els triples de Porcida i els addicionals de Maledon i Feliz, s'ha arribat a la barrera dels 20 punts. La pólvora dels de Moncho estava ben xopa. En més de 5 minuts, només han estat capaços d'anotar 5 punts. No ho han arreglat els triples de Busquets i Hughes; els blancs seguien entonats, movent la pilota amb rapidesa i coherència i, sobretot, trobant cistella amb molta facilitat. El parcial de 27-16 ho deia tot. 86-65, encara 10 minuts per davant i ningú creient en la remuntada visitant.

Sense cap mena d'opció, la qüestió era intentar maquillar el marcador. Però ni això. Les pèrdues s'han acumulat i la precipitació s'ha apoderat dels gironins, incapaços de mantenir la calma o de tancar la porta en clau. Perquè en defensa no hi ha hagut manera. No ha estat necessari que Hezonja ni Tavares tinguessin avui minuts; la resta ha fet la feina i ho ha fet amb contundència. El comptador s'ha mantingut a mil revolucions en el darrer quart i la diferència s'ha eixamplat fins als 36 punts. Un 112-76 que fa mal, sobretot tenint en compte la imatge dels dos primers actes. Una nova derrota a fora per al Bàsquet Girona, molt més fort a Fontajau i que, malgrat la patacada, continua en una zona prou estable a la classificació.