Maric (Bàsquet Girona): «Divendres és el meu aniversari i el millor regal seria guanyar el Tenerife»

-Diumenge a la pista del Reial Madrid era pràcticament missió impossible guanyar. Tot i això, què va mancar per competir una mica més el partit?

Va faltar l’execució del pla del partit que teníem al vestidor amb els entrenadors i el cos tècnic. Des que vam sortir a la pista que no vam executar el guió que Moncho ens havia demanat i això ens va costar el partit.

-Contra el Madrid, era molt difícil, però com explica aquesta dualitat tipus Doctor Jekyll i Mister Hyde que diu que a Fontajau estan gairebé intractables i fora de casa, han perdut tots els partits que han jugat fins ara?

A casa, segur que el suport i l’energia que ens aporten els nostres seguidors ens dóna molta motivació. A fora, també la tenim aquesta motivació, tot i que ens cal tenir més concentració i estar més enfocats a posar en pràctica tot el que treballem durant la setmana prèvia al partit.

-Ve de fer dotze punts davant el Madrid i dotze més contra el Breogán, en les seves millors actuacions de la temporada. Viu allò que es diu ara del seu prime o quant falta per veure la seva millor versió?

Sóc un jugador que sempre miro de donar tot el que puc tant als entrenaments com quan surto al parquet durant els partits. Sempre intento fer el que em demana Moncho i buidar-me. No penso gaire si estic al meu prime, si puc rendir més o si puc oferir més bons registres. Només em buido en cada partit i entrenament.

-Enguany viu la seva primera experiència en una gran Lliga com l’ACB. En gaudeix?

Oh i tant. Estic gaudint molt. M’agrada la Lliga i sóc feliç al Girona.

-De petit s’imaginava arribar a una gran Lliga? Suposo que la NBA era el gran somni.

Tots els nens somien poder arribar algun dia a la NBA. Jo també ho somiava, però a mesura que m’anava fent gran veia quina era la realitat. Després, jo sempre havia anat seguint la Lliga ACB i coneixia força jugadors bons. Tenia ganes de venir aquí i formar part del Bàsquet Girona.

-Quins jugadors de l’ACB seguia de l’època?

Mirava força els partits del Barça, sobretot, i del Madrid. Sobretot per Bodiroga. És el rei al nostre país i allà tothom el seguia. (L’àvia paterna de Bodiroga era de Trebinje, ciutat natal de Maric).

-Així, era el seu ídol, Dejan Bodiroga, quan era petit, entenc?

És clar! El vaig conèixer fins i tot! El veia com el millor de tots i sempre volia seguia els seus passos.

-Caram! Ah sí? On el va conèixer?

A Trebinje, la meva ciutat. Ell hi ve cada any i hi sol passar força temps. Coneix gent d’allà i és un més quan ve. Fins i tot fa uns anys hi organitzava un Campus de bàsquet per a mainada. Venia gent d’arreu del món a participar-hi! Jo l’havia fet també aquest campus i compartit moments amb Bodiroga. Fèiem una mica de tot, competicions de llançament de tres, de dos, uns contra uns...

-Quines referències tenia de Girona abans de fitxar pel club aquest estiu?

La veritat és que vaig parlar amb Stefan Djordjevic, que havia jugat aquí fa un parell de temporades (2023-24) i després va coincidir amb mi a l’Igokea, a la Lliga Adràtica. Realment només me’n va dir coses bones de Girona, de la seva gent i del club. Que no m’ho pensés gens, que Girona era ciutat de bàsquet i els gironins molt respectuosos. Que era guai jugar aquí. Vaig seguir el seu consell i vaig venir cap aquí. No m’enganyava pas. Sóc feliç a Girona i no me’n penedeixo gens d’haver pres la decisió de venir cap aquí.

-Què acostuma a fer al seu temps lliure quan no té entrenament o partit?

Ens encanta passejar pel Barri Vell de la ciutat amb la meva dona. Ens agrada la sèrie Joc de Trons i hem visitat la Catedral i els voltants. La veritat és que és una ciutat molt maca i després, hi ha platges ben boniques a quatre passos. S’hi pot fer de tot a Girona. A més a més, m’agrada conèixer la història de la ciutat i de Catalunya.

-Ha tingut temps d’anar a veure algun partit de l’Uni o del Girona de futbol?

No gaire. De fet, no recordo l’última vegada que vaig veure un partit de futbol. Sí que hem comentat amb la meva dona que ens agradaria anar-ne a veure un contra un dels clubs més grans, el Barça o el Madrid. Però, sóc més de bàsquet. A Bòsnia, el bàsquet és l’esport rei. No hi ha color.

-Amb quin company es fa més de la plantilla?

La veritat és que tothom em cau bé i m’agrada passar temps amb tots. Si em fa triar, triaria en Pepe (Vildoza). Ell també va jugar un temps a la Lliga Adriàtica amb la Cibona de Zagreb i sap com som els balcànics. (Riu).

-M’ha xerrat un ocellet que demà passat és el seu aniversari. El millor regal seria una victòria l’endemà contra el Tenerife a Fontajau?

Sí, és veritat. El dia 19 faig vint-i-set anys. Oh i tant, que sí. M’agradaria guanyar. Seria un gran regal d’aniversari! n