Van Beck governa la festa del triple i esquerda la fe del Bàsquet Girona (89-96)

La versió més combativa del Bàsquet Girona ha caigut amb tots els honors a Fontajau contra La Laguna Tenerife, un rival que ha trobat en el tir exterior la seva millor arma. Wesley Van Beck, autor de 27 punts i el rei de la festa del triple, ha estat un autèntic malson per als gironins, capaços de dominar durant una bona colla de minuts del primer quart, de revertir un desavantatge de 12 punts més tard i d'encetar el darrer període per davant en el marcador (75-73). 18 triples han anotat els visitants però tampoc s'ha quedat curt el conjunt de casa, que n'ha encistellat 13. Un duel de poder a poder, molt igualat i que no s'ha decidit fins als compassos finals. Livingston (23 punts) i Sergi Martínez (20) han estat els màxims anotadors dels gironins, que trenquen d'aquesta manera la bona ratxa de resultats com a locals.

Com si d’un regal de Nadal es tractés, la defensa “perfecta” que Moncho Fernández havia demanat durant la prèvia com a antídot per aturar el millor atac de la lliga ha estat una realitat només començar. El 15-7 i també el 17-9, els dos màxims avantatges pels de casa, han certificat que l’equip ha engegat la maquinària endollat, focalitzat i inspirat en el tir exterior. Livingston i Geben rutllaven, secundats per Hughes i el panorama era esperançador. Però el Tenerife té arguments de sobres per aixecar situacions adverses i ho ha fet en un tres i no res. Dos triples consecutius d’Abromaitis i Van Beck han iniciat la remuntada dels visitants, que han enllaçat un parcial de 0-9 que ha transformat el 21-18 en un dolorós 21-27, ja al segon acte. Un període que els gironins han encetat amb mal peu, massa precipitats, desconcertats per la plantofada de realitat i sense capacitat per capgirar la situació. S’han passat gairebé 5 minuts amb només un parell de punts anotats fins que Guillem Ferrando ha sortit de la banqueta per encendre l’espurna de la reacció. Ha anotat un parell de triples; també s’han sumat Serg i Juan Fernández. El que passa és que el Tenerife, això d’anotar de lluny, també en sap un niu. La batalla del triple ha animat Fontajau, que ha esperonat de valent als seus, capaços d’arreglar el panorama i salvar un 34-46 que començava a ser preocupant. preocupant. L’encert de Hughes i Sergi Martínez han retallat les diferències (44-49 al descans) i l’escletxa ha acabat desapareixent en un inici de tercer acte liderat per Livingston i amb una alta dosi d’optimisme. Els punts del base nord-americà i de Maric han capgirat el marcador: 52-51.

A partir d’aquí, combat sense treva, intercanvi de cops, triples a banda i banda i un Van Beck majúscul. El texà s’ha fet un tip de trobar cistella, engreixant els seus números particulars al mateix temps que baixava les revolucions de Fontajau. Però l’enèsim triple del nord-americà i el conseqüent 64-68 no han arrugat el Bàsquet Girona, capaç de seguir remant per donar la volta a la truita. La societat Hughes-Maric ha liderat la reacció fins col·locar el 73-68 que ha obligat Vidorreta a demanar temps mort quan faltava poc menys d’un minut perquè s’acabés el període. En un tres i no res, la inspiració de Huertas, una falta en atac absurda de Vildoza i un triple (un altre!) del Tenerife han igualat de nou les forces (73-73), abans que Hughes tanqués el quart amb un parell de tirs lliures que ho deixava tot obert per als darrers 10 minuts (75-73).

Amb tot per decidir, dos punts d’inflexió. El primer, quan Maric ha fallat una safata claríssima que, d’entrar, hauria col·locat el 82-78 a l’electrònic. El pivot, instants després, ha marxat abatut cap a la banqueta. Abans que s’assegués, Moncho li ha dedicat unes paraules d’ànim i Fontajau l’ha ovacionat. La seva errada no ha decidit el partit, ni de bon tros, però des d’aleshores, segon punt d’inflexió quan el Tenerife ha aconseguit posar-se de nou per davant (80-83). Això, d’entrada. Perquè just després, ha obert una mica de forat amb un tap de Shermadini i el posterior triple anotat per Fitipaldo (81-87). Per si al final del partit li faltaven ingredients, també hi ha hagut temps per a la polèmica: Juan Fernández ha estat desqualificat (i ha marxat ben enfadat) per una falta molt dubtosa sobre Shermadini, que ha transformat tots dos tirs lliures, abans que Livingston tornés a equilibrar les forces (87-91). Però amb només un minut per davant, ha estat el Tenerife l’equip que ha sabut llegir millor el context. I també el més encertat. Per una banda, el triple de Livingston no ha tocat ni l’anella; la resposta, un tir des de casa de Doornekamp que ha anat cap a dins (87-94). Impossible aixecar-ho. Malgrat la brega, la fe i posar tota la carn a la graella, però la realitat és que el Bàsquet Girona ha tornat a encaixar un bon grapat de punts i ha encaixat la setena derrota de la temporada.