Chloe Bibby: «Vaig veure la llum amb la lesió des del primer dia que vaig venir a Girona»

Com està després de la lesió?

Molt bé! Em sento realment bé i preparada per tornar a la pista a jugar. Ja era hora.

Les cares del retorn en el partit contra l’IDK Euskotren parlaven per si soles. Va esperar molt per aquell moment.

La veritat és que sí. Em vaig emocionar molt. Per fi, ja estava recuperada i tenia moltes ganes de tornar a jugar. Desitjava sumar més minuts el passat cap de setmana davant el Gran Canària, però no vam tenir sort i entenc que era un cas extraordinari pel temporal. Superar la lesió ha estat tot un procés amb restriccions i moltes coses que no podia fer. Va ser un cop dur i, per això, tornar va ser tan alliberador. Sobretot, després de tant de temps. Em sento molt bé ara, la lesió està superada i només puc comptar les hores per tornar a jugar.

Com ho ha viscut, tot plegat?

No ha estat fàcil, per això va ser tan especial tornar a jugar a Fontajau. M’encanta l’afició que tenim aquí, són increïbles. Va ser un gran moment.

Ha estat un procés d’aprenentatge? D’escoltar-se a vostè mateixa?

Per descomptat. Especialment amb aquesta lesió perquè va ser diferent. Mai havia experimentat res semblant. Em va fer veure que he d’escoltar molt més el meu cos i que he de ser molt més pacient. Jo no ho soc gens, de pacient. La paciència no va amb mi. He hagut d’acceptar que la recuperació del genoll és un procés lent.

Com d’important ha sigut recuperar-se aquí, a Girona, i tenir el suport del club?

L’equip mèdic, amb en Pau (Osorio) i l’Anna (Jódar), ha estat fenomenal. Vaig veure la llum des del primer dia que vaig venir a Girona. Molt bé. Van donar-me els tempos que necessitava i m’han acompanyat en tot moment per qualsevol cosa. Sé que no hauria tornat a jugar ni estaria així de bé sense ells. Els estic molt agraïda.

Roberto Íñiguez es va mostrar molt empàtic amb vostè. L’ha ajudat o guiat en el camí?

Ha estat molt bé perquè m’ha demostrat que confia en mi i també en l’equip mèdic. Sempre hi és quan el necessito.

Va escoltar la roda de premsa on parlava de la seva lesió?

No, no la vaig escoltar. Tampoc ho faré (riu). Penso que confia en mi i en l’equip mèdic. És un bon entrenador. Jo també confio en ell, en el que diu i sé que té en compte com em sento per evolucionar en el treball del dia a dia.

Com és jugar amb dolor? S’infiltrava abans de trencar-se?

Ara no em fa mal res. Abans... La temporada passada vaig jugar molts partits amb dolor i rebia més cops, però crec que n’he après. Em sento molt bé.

A vegades, és difícil recordar-li a la ment que a part de competir s’ha de pensar en la salut.

Sí. Ara penso només en jugar a bàsquet, però en soc més conscient.

Té un altre punt de vista sobre com jugar?

Això diria. Sé que he de tenir més paciència amb mi mateixa i escoltar què em demana el meu cos. Hi ha dies que necessita aturar-se i descansar per estar bé. No m’agrada prendre’m gaires descansos, però també són necessaris. En el moment de la lesió, el meu cos m’ho estava dient però jo no el vaig escoltar i em vaig trencar. Em vaig aturar per força i ara estic bé, amb força i preparada per jugar. La meva ment i el meu cos van a una, així que tot correcte.

Seguirà compaginant la Lliga Femenina amb la WNBA?

Sí. Vaja, això crec. És el que m’agradaria ara mateix i l’objectiu que tinc, però encara queda perquè comenci la WNBA i veuré com estic.

No té equip encara per a la WNBA, llavors?

Estic amb les Indiana Fever, però hi haurà una finestra, tot s’obrirà i tothom serà agent lliure. És un desastre. No sé. No sé què passarà en els pròxims vuit mesos. Només sé que m’agrada jugar a Europa i m’agrada la WNBA amb les Indiana Fever. Veurem què passa.

També hi ha el Project B amb jugadores que s’hi han unit com Juste Jocyte. Què en pensa de la nova competició?

Crec que està bé posar pressió a la WNBA. La veritat és que no sé què passarà perquè el Project B és una competició nova i no sé com conviurà amb la WNBA, però penso que és bo per l’esport femení.

Aquesta temporada, l’Spar Girona té una plantilla guanyadora. Quina és la clau?

Hi ha nivell. Tothom juga pensant en defensar i atacar. Roberto sap què està fent, què vol de nosaltres i està funcionant.

Com va viure des de fora tantes victòries? Va ser dur no poder-hi participar?

Les vaig celebrar com si fos a dins. És increïble el que està aconseguint aquest equip i estic contenta de poder formar-ne part. Estem jugant molt bé. Estic contenta per elles i per nosaltres. Per l’èxit de l’equip. Potser he estat uns mesos sense jugar, però he seguit formant part de l’equip i hi he sigut tant als entrenaments com als partits.

Canviarà gaire l’equip sense Laeticia Amihere?

I tant, sí. És una gran jugadora. La seva defensa és fantàstica per nosaltres. Sens dubte, la trobarem molt a faltar però les coses han anat així. No podem fer-hi res.

Com és formar part del mateix equip que Mariam Coulibaly? La temporada passada van competir per l’MVP, que es va acabar emportant vostè.

Sí (riu). És genial. Ho domina tot. Ella m’ajuda a millorar el castellà, jo a ella amb l’anglès. Tinc sort de formar part del mateix equip que ella.

És a temps de repetir el guardó?

Qui? Jo? L’MVP? No! Si home, si ja estem quasi a la meitat de la temporada. Si guanyo jo l’MVP aquest curs voldrà dir que alguna cosa ha anat malament. No crec que passi (riu).

Subscriu-te per seguir llegint