Un colossal Spar Girona deixa en runes al València (96-68)

L’Spar Girona ha atropellat a un tot terreny com el València Basket i s’ha endut una victòria molt important contra una de les rivals més poderoses de la lliga. La superioritat de les de Roberto Íñiguez ha estat de principi a final, demostrant una competitivitat i una manera de jugar digne d’un equip que pensa en gran. El València de la gironina Queralt Casas i de l’exjugadora de l’Uni, Maria Araujo, no han pogut reaccionar a un inici trepidant d’un conjunt gironí que ha sabut mantenir el ritme en tot moment i com bé avisava a la prèvia el seu tècnic havien de fregar l’excel·lència per guanyar, i així ho han fet. 

Tot i no ser un partit clau, es notava la importància de les rivals i el que suposava una victòria, tant per l’equip com per l’afició, ja que avui s’ha viscut la millor entrada en un partit de l’Spar Girona a Fontajau amb 3.889 espectadors animant sense parar. L’equip, liderat per Jocyte i Coulibaly, ha sortit amb una marxa més en un inici trepidant que ha obligat a Rubén Burgos a demanar temps mort quan tot just s’havien jugat dos minuts. Malgrat un parell de decisions arbitrals senyalades en contra de l’Spar que no ho eren, l’equip de Roberto Íñiguez no ha perdut el rumb i ha mantingut un nivell de joc molt alt. Amb l’entrada de Bibby, les gironines han continuat augmentant l’anotació i, a quatre minuts del final del primer quart, ja dominaven per 10 punts (16-6). La primera gran ovació ha arribat amb l’entrada a pista d’Amihere, que disputava el seu últim partit amb l’Spar. Tot i l’avantatge, les decisions arbitrals han anat escalfant els ànims, però el +15 al marcador aportava la calma necessària per jugar sense pressió.

Un parcial de 2-8, impulsat per l’encert exterior de les valencianes en el principi dels últims 10 minuts per arribar al descans, ha ajustat el marcador i ha donat aire a les visitants. Tanmateix, Íñiguez ha tallat d’arrel qualsevol reacció amb un temps mort que ha causat una millora immediata en la faceta defensiva, acopanyats sempre dels atacs ràpids i ben moguts característics d’aquest equip. D’aquesta manera, l’Spar ha neutralitzat qualsevol reacció rival i ha ampliat de nou l’avantatge, passant d’una màxima de +15 (21-6) del primer parcal al +20 (49-29) just abans de visitar vestidors per culminar una primera part de gran nivell amb la meitat de partit transcorregut. 

En la represa les gironines han sortit amb la mateixa intensitat que el primer temps i el triple de Guerrero i l’encert de Canella des de la pintura han incrementat l’electrònic amb un +24 (60-36) que reflectia la clara superioritat de les de Íñiguez. El gran moment de l’Spar mai s’ha desfet i l’atenció defensiva ha estat constant malgrat l’àmplia diferència de punts que podia haver provocat una relaxació.

Amb un rumb de partit clar, l’equip ha arribat a disputar els últims 10 minuts amb un marge de 28 punts (72-44) i com és clar, en un moment tan dolç, cada acció s’ha celebrat per part dels aficionats que de mica en mica eren més conscients que avui la victòria es quedava a Fontajau. L’australiana Bibby ha continuat fent-ne de les seves demostrant la gran tiradora exterior que és i l’espectacular tap d’Amihere ha posat l’afició dempeus. Ara bé, l'equip no ha parat fins a l'últim minut i el triple de Quevedo ha posat una màxima de 33 (89-53), un fet que semblava impensable que passés abans de començar el duel. En tot cas, el tècnic gironí elogiava al València dient que està fet per competir en totes les competicions i després del recital d'avui ha quedat molt clar que amb aquesta entrga, aquesta manera de jugar i el poder individual i col·lectiu, l'Spar Girona també està fet per a competir contra tothom que se'ls posi per davant.