«En acabar el pesatge i veure els rivals tenia clar que podia guanyar»

Com va viure el moment de proclamar-se campió d’Espanya?

Va ser meravellós, i més tenint en compte que és el segon campionat nacional que guanyo. Em vaig sentir molt orgullós pel que significava per mi i pel meu club. Només acabar el campionat vaig trucar a la meva mare, perquè l’any passat em va anar molt malament i tenia molta pressió. Però aquest any vaig anar molt enfocat cap a la victòria, pas a pas, combat a combat, i tot va sortir bé.

Que va ser el primer en el qual va pensar quan li van entregar l’or?

El primer que vaig pensar va ser que tornava a ser el millor de tot Espanya. És veritat que ja havia estat campió d’Espanya en categories inferiors. Ara bé, ser campió absolut vol dir que ja has arribat al màxim nivell, i això em fa pensar que he d’aspirar a més, a altres campionats en l’àmbit internacional i perquè no acabar arribant als Jocs Olímpics.

Quin dels dos campionats d’Espanya ha estat el més important per a vostè?

Per mi, el més important és el que he guanyat aquest any. El primer pot tenir una part de sort, però demostrar que pots tornar a guanyar és el repte més difícil. No tothom pot ser dues vegades campió d’Espanya.

Hi va haver algun moment en què ja penses que el tenia guanyat abans d’hora?

Sincerament, tinc una mentalitat molt positiva i, tan sols, acabar el pesatge i veure els rivals i el sorteig, a la mateixa nit ja vaig pensar que aquell dia seria el meu. I així va ser.

I l’afició pel judo d’on li ve?

El judo em va tocar de sort, perquè jo estava estudiant a Salt i feien extraescolars de judo. Malgrat tot, jo abans feia altres activitats. En aquell moment em va fer gràcia provar l’esport amb els meus companys. Allà vaig conèixer l’Àlex Salas i em va dir de venir a entrenar a Fontajau i des de llavors vaig començar a agafar-me l’esport més seriosament.

Què li ha aportat el Girona Judo en aquest camí fins a ser campió?

El club m’ha aportat sobretot disciplina i constància. M’han ensenyat a ser puntual, a fer les coses bé i a no deixar-les a mitges. De petit era molt deixat, però aquí m’han posat les piles.

Qui ha estat l’entrenador que més l’ha marcat?

És molt complicat triar-ne un sol, perquè en general tots amb els que he estat m’han ajudat moltíssim. De tots ells puc escollir moltes coses bones i m’han inculcat la passió pel judo, la confiança en mi mateix i en el meu entorn. Això ha estat clau per pensar que aquestes victòries han estat les primeres, però que puc aconseguir moltes més fites.

Com és el seu dia a dia ?

Visc a València, al centre de rendiment. Estudio un grau superior d’esport al matí i a la tarda faig el treball físic i els entrenaments de judo. Entreno de dilluns a divendres i, per sort, en estar en un centre d’alt rendiment, per a qualsevol necessitat que tingui m’ajuden en tot moment.

És difícil viure a València, lluny de casa teva?

Sincerament, al principi m’ho vaig agafar molt bé perquè et sents independent. Però de mica en mica em vaig anar adonant que si perdia estava sol sense els meus pares. Aquella va ser la primera gran batalla mental, estar sol i saber demanar ajuda quan la necessites.

Què suposa per a vostè estar a un centre d’alt rendiment?

Per a mi és una gran sort perquè tinc totes les facilitats per a estudiar i continuar entrenant al màxim nivell. Sempre he tingut clar quins han estat els meus objectius i el fet de tenir totes les necessitats cobertes m’ha ajudat molt i m’ha impulsat la meva vida esportiva.

Com gestiona la pressió un esportista jove com vostè?

Tot esportista a vegades guanyarà i d’altres perdrà. En aquests moments de derrotes és quan més parlo amb els meus amics, amb els meus pares i amb el club. Encara que a vegades em costi explicar-ho, això m’ajuda molt a treure la pressió i em canvia l’estat anímic en aquells moments que més suport necessito.

Durant els moments complicats, li ha passat pel cap deixar l’esport?

No. Per sort, En José Luis i tots els entrenadors sempre m’han assessorat molt bé durant tota la meva trajectòria. Aquest fet m’han donat molta confiança i m’ha fet veure que sempre s’ha de tirar endavant amb el que un li agrada i que res impossible. .

Guanyar dues vegades el campionat d’Espanya ha canviat els seus objectius de cara al futur?

Després de guanyar el primer or, vaig pensar que no podia arribar més amunt. Ara bé, la medalla aconseguida l’any passat en els campionats d’Europa i un nou triomf en un campionat estatal han canviat els meus objectius per complert A partir d’ara el meu objectiu és aconseguir medalles internacionals per poder arribar primer de tot a un Mundial i als pròxims Jocs Olímpics del 2028.

Vol anar a uns jocs, com s’està preparant per a participar-hi?

Vaig sempre pas a pas. Per això primer em centro a treure uns bons resultats en competicions internacionals, copes del món i campionats que em permetin fer el salt. Per això, jo continuo fent la meva feina diària que és la que m’ha portat a aconseguir els dos ors espanyols i el bronze europeu i seguint aquest camí intentar per poder arribar als Jocs Olímpics. En tot cas, aquests fets podria fer que la federació espanyola em donés l’accés per a participar-hi.

Quins consells els donaria als joves judokes?

Que s’esforcin molt. Això no és un esprint, és una cursa molt llarga. Hi haurà victòries i també moltes derrotes, però el més important és saber aprendre de les derrotes per no repetir els mateixos errors i continuar sempre tirant endavant perquè el dia de demà aquests errors no tornin a passar.