Punts, vertigen i també paciència per tancar l’any amb una alegria a Fontajau (103-86)

L’efectivitat en atac i el vertigen de la primera meitat (54 punts), la paciència quan el rival s’ha acostat en el marcador i (sobretot) un parcial de 14-1 en el darrer quart han estat alguns dels molts factors que expliquen la victòria del Bàsquet Girona en un derbi d’alt voltatge contra el Hiopos Lleida a Fontajau. Torna a somriure l’equip de Moncho Fernández, que acumulava dues derrotes consecutives (Madrid i Tenerife) i necessitava una alegria per tancar l’any. L’ha celebrat i ho ha fet superant la barrera dels 100 punts contra un rival que ha plantat cara en tot moment, que ha encetat el duel posant-se per davant i que quan li ha tocat anar per darrere (moltíssims minuts) sempre ha fet mans i mànigues per estar ben a prop i no desenganxar-se. Fins a 6 jugadors locals han anotat 10 o més punts; un d’ells, un Otis Livingston desaparegut durant dos quarts, però que s’ha convertit en indispensable en els dos darrers. Com també ha estat clau l’aportació de Juan Fernández (18 punts, 8 rebots i 22 crèdits de valoració) o la de Hughes i Needham, tots dos immaculats des del triple. Una victòria coral, treballada i també justa per als gironins, que han anat pràcticament sempre per davant i que han donat el cop definitiu en els darrers minuts amb un parcial que ha acabat amb qualsevol esperança visitant.

La collita de punts al descans feia patxoca. N’han estat 54 i perquè al segon acte, el ritme anotador ha baixat un xic, comparat amb el vertigen del primer període. Dinàmic, vertical i de cara a barraca, el Bàsquet Girona ha decidit que als derbis no hi ha cabuda per a la paciència i l’especulació. Ha estat capaç de resoldre els primers 10 minuts amb 33 punts a la butxaca contra un rival que, vivint del triple, havia estat capaç de posar-se per davant, tot i que mai sense ser capaç d’escapolir-se (12-16). Però és també el tir exterior un dels punts forts dels gironins que, tot i abusar-ne fins a l’excés a gairebé a cada partit, aconsegueixen que el triple sigui una de les armes més perilloses. Quan no era Juan, eren Hughes, Vildoza o Needham; aquest darrer, amb dos consecutius per col·locar el primer màxim avantatge (33-24). El Lleida, que fins aleshores havia plantat cara, s’ha acostumat a viure a remolc i ho ha fiat gairebé tot a la capacitat anotadora d’Ejim, Paulí, Sanz i, sobretot, Batemon. Fins que se’ls han afegit Diagne i Zoriks han hagut de passar una bona colla de minuts i així és molt difícil plantar-li cara a un equip com el Bàsquet Girona, que té molts arguments, sobretot en atac. Els d’Encuentra, tot i bregar i mirar d’acostar-se amb el 43-37, han comès una altra errada: s’han carregat de faltes massa ràpid i ho han pagat. I això que Ferrando o Juan han fallat algun tir lliure, però el mal ja estava fet. Cert és que la capacitat de veure cistella ha anat de més a menys; com també que s’esperava (molt) més d’un Otis Livingston que ha passat desapercebut i ha marxat al descans amb una valoració negativa (-2). Però han estat d’altres peces les que han respost. Hughes, tot i fer-se mal al primer quart, ha reaparegut en el segon per signar un important 2+1 quan el Lleida collava; Juan Fernández ha demostrat el seu ampli repertori d’aptituds amb punts i rebots; Busquets, tot i posar-hi un ritme més esbojarrat i precipitat, també ha encistellat un triple important i Vildoza ha agafat les regnes quan se l’ha fet jugar. El còctel, ha confluït en una màxima renda de 12 punts (54-42) a pocs segons del pas pels vestidors.

I n’han estat 13 només encetar el tercer acte, amb Juan Fernández fent-se encara més gran, amb un rebot, una assistència i un parell de punts per col·locar el 58-45. No l’ha acompanyat Maric, fent passes i cometent una falta en atac; n’ha fet 5 el Bàsquet Girona massa aviat i ha estat aleshores, per calmar els ànims, que (per fi) ha aparegut Livingston amb 6 punts consecutius (64-54). El derbi ha entrat en una fase de contrastos. Ara tu, ara jo. Perquè el Lleida ni de bon tros donava el partit per perdut. És més, ha arribat a ensumar el clatell del seu rival amb el 66-60. Fins que ha estat el torn d'algunes jugades clau; factors diferencials, punts d’inflexió. Vildoza ha errat un triple amb el 68-62 i allà ha aparegut Busquets, salvador, per recuperar una pilota que semblava perduda, just abans que Hughes trobés cistella. O quan Susisnkas ha col·locat un triple al límit del temps per tornar a obrir forat (73-63). Això sí, la moneda no sempre ha caigut del mateix costat: Busquets ha perdut una pilota d’or perquè Sanz esmaixés a plaer, mentre que Vildoza no trobava cistella des del triple. Tot plegat, dosis de vida extra per al Lleida, que ha vist com Busquets rematava el tercer període amb el 78,69, resultat que deixava el derbi tot obert.

La tònica ha estat la mateixa fins que un parcial de 14-1 ha finiquitat el duel. Fins aleshores, punts a banda i banda, amb els visitants mantenint viva la flama. Però a partir del 84-76, el Bàsquet Girona ha donat el cop definitiu al damunt de la taula i ha deixat sense capacitat de resposta el seu rival, incapaç de reaccionar. Quan ho ha intentat fer, el 98-77 i els pocs minuts de marge deien que remuntar era del tot impossible. Fins i tot ha atrapat el centenar de punts el conjunt de Moncho Fernández, que s’ha retrobat amb el triomf després de dues derrotes i ha aixecat de la cadira al públic de Fontajau, que ha acabat fent l’onada.