La fal·lera pel bàsquet dels Otis Livingston arriba a Fontajau

La família Livingston, natural dels Estats Units, sol passar el Nadal a Nova York entre decorats, pistes de patinatge, llums, neu, voreres plenes d’avets i màgia que deixen autèntiques postals d’hivern. Enguany, però, està vivint unes festes diferents a Girona perquè Otis Livingston II, base del Bàsquet Girona, no té vacances sense aturada a la Lliga ACB. «Era important per nosaltres venir a visitar-lo. És el primer cop que viatgem a Girona i que passem el Nadal fora de Nova York, però havíem d’estar junts. Es tracta d’això, bàsicament», explica Otis Livingston, pare del jugador i prestigiós periodista esportiu de la cadena de televisió americana CBS -col·lecciona uns quants Premis Emmy-. «Estic content. Significa molt per mi tenir la família a prop, que hagin vingut i puguem passar temps plegats. A part que han pogut veure una victòria de l’equip, això és el millor de tot!», celebra el fill.

Otis Livingston va arribar dilluns de la setmana passada a la ciutat i tornarà cap a Nova York per Any Nou, aquest dijous, per la qual cosa va poder presenciar el triomf dels de Moncho Fernández en l’últim partit contra l’Hiopos Lleida (103-86) a Fontajau. «Em va agradar molt l’ambient que es respira al pavelló. L’afició va ser molt intensa, es nota que els agrada l’equip. La gent va estar molt bé animant», diu. L’atmosfera no és comparable a la d’un encontre de l’NBA, però també té les seves coses bones: «pots sentir el suport dels seguidors de prop». «El meu pare quasi mai pot veure’m jugar en directe, va ser especial i diferent. Volia rendir bé, estar pel partit sense perdre el focus. Ell ha viscut tota la meva carrera des que era petit i va ser un moment bonic. Hi ha molts i molts anys al darrere. Que em vingui a animar en un partit com a jugador professional significa molt», valora Otis Livingston II.

El reconegut presentador de la CBS Sports va passar desapercebut el passat diumenge a la grada de Fontajau, on tothom es rendeix als peus del base nord-americà a qui ja se l’ha batejat amb el nom d’Ot, el Bruixot. «Tornaré als Estats Units com el pare de l’Otis! Jo no soc ningú, només el seu pare. L’Otis s’està fent un nom ell mateix i estic molt orgullós. S’ha fet tot un home, malgrat l’edat que té (29 anys), és molt jove. Té la meva admiració», assegura Otis Livingston. Al pare, se li il·luminen els ulls mentre mira el seu fill. «Allà on ha anat, tothom el coneix i sap que és un bon jugador. Però, sobretot, és una bona persona. Això el fa especial. Molts nois poden jugar a bàsquet, però n’hi ha que no tenen el caràcter adequat. Ell sempre l’ha tingut. Crec que s’ha reflectit als equips on ha estat (Galatasaray i Würzburg, entre d’altres). Es porta bé amb els companys, el cos tècnic, els treballadors del club, l’afició... Ho esteu veient al Girona. Per mi, això és el més important», afegeix.

Habituat a tractar grans estrelles com Aaron Rodgers, Dwight Gooden, Alonzo Mouring o Steve Young, a Livingston no li costa gens valorar la carrera del seu fill. «És un deu sobre deu», afirma. I continua: «Evidentment, ha tingut alts i baixos, però la manera com els ha afrontat el fan especial. No era el jugador més alt, però ha tingut persistència per aconseguir dedicar-se al bàsquet. Tampoc era el millor tirador, però està aconseguint fer les millors cistelles dels partits. És intel·ligent i es fa gran a la pista. Té molt de joc per oferir».

De l’ACB, reconeix que només segueix els partits del Bàsquet Girona: «I els seus rivals! Repasso les estadístiques i highlights d’altres duels, hi ha molt bons equips en aquesta Lliga. Sempre has d’estar al màxim nivell». Alhora, ell que és un especialista en l’NBA, l’NFL o la MLB, comenta que «seria divertit» retransmetre un partit de la màxima competició espanyola. A poder ser, un que hi jugui Livingston II. «Era el meu somni quan l’Otis anava a la universitat, però va haver de marxar dels Estats Units per continuar amb la seva carrera. Però, sí. Sempre seguirà sent el meu somni retransmetre un partit on hi jugui l’Otis».

Una família de bàsquet

A la família Livingston s’hi ha respirat bàsquet tota la vida. El pare, havia jugat a la NCAA amb els Kansas Jayhawks la temporada 1987-88, però mai s’hi va acabar dedicant professionalment. Es va decantar pel periodisme. «Veure un partit de bàsquet és molt diferent que jugar-lo. Ho gaudeixo més des de fora i estic feliç per l’Otis. Sé perfectament com és el món del bàsquet i què dona a la gent. Ell va estudiar a la universitat (George Mason, de Virgínia) gràcies al bàsquet i ara s’hi dedica professionalment, encara és millor perquè és un extra de bàsquet per ell. Estic orgullós. Jo, de petit, també volia ser jugador de bàsquet, però, a diferència de l’Otis, no era prou bo ni tenia el que es necessita per ser professional. El destí em deparava una altra cosa, tot i que mai l’he deixat de banda. Quan vaig tenir la meva primera filla, li vaig dir que jugués a bàsquet, també al segon... a tots. És un esport que pot portar molta felicitat i experiències, fins i tot és una bona manera de finançar la universitat. Amb cinc fills és una mica car! I tots hi han anat! Ens ha ajudat molt».

El bàsquet també és el responsable que visquin en diferents continents, però són feliços així. El pare seguint la carrera del seu fill al Bàsquet Girona des de la distància i el fill creixent com a professional tot fent-se un nom propi a l’ACB. Otis Livingston i Otis Livingston II han gaudit molt d’aquest Nadal a Girona, fins i tot han aprofitat per jugar a un u contra u a Fontajau.

Subscriu-te per seguir llegint