El somni de xiular a l’elit del palamosí Gerard Brull Acerete

Ja fa un grapat d’anys que els cognoms Brull Acerete, i des d’aquesta temporada també el nom, Gerard, sonen pels camps de futbol d’arreu de la península. Ni fa gols, ni n’atura, el que motiva al palamosí és impartir justícia amb el xiulet. Primer van ser partits de futbol7, ja fa molt de temps, i des del 2018 que el palamosí s’ha consolidat a la categoria de bronze, primer a Segona B, després un breu pas per Segona RFEF, i des del 2022 a Primera RFEF. Amb 28 anys, doncs, Brull Acerete, gaudeix fent el que des que en tenia catorze li agrada fer: xiular. Aleshores, seguint l’exemple del seu oncle i cosins -àrbitres de bàsquet- va tancar l’etapa de futbolista al Palamós per centrar-se en l’arbitratge. Del futbol7 va passar a l’onze amb un partit al camp de l’Anglès de Quarta Catalana. Tenia setze anys. «Al principi, el meu pare em portava a tot arreu perquè jo encara no tenia l’edat per poder dur cotxe». A Catalunya, la normativa diu que els àrbitres han de dirigir partits a cada categoria per anar pujant i així el palamosí va passar per Tercera, Segona i Primera Catalana abans de saltar a Tercera -la Lliga Elit encara no existia-, arribar a Segona B i instal·lar-se a Primera RFEF i tenir el futbol professional a tocar. El juny passat va arbitrar un partit de la fase d’ascens a Segona A entre la Reial Societat B i el Mèrida, quelcom reservat només a uns escollits (14 de 60) amb opcions d’ascendir al futbol professional. «L’objectiu és anar trucant la porta i, si veuen que estem preparats, ser-hi», assegura el palamosí que té d’assistent Oriol Jarid Roca, de Quart. Brull Acerete és un dels dos col·legiats gironins a Primera RFEF, juntament amb Pol Arenas Roca, de Figueres, que debuta aquesta temporada. A Segona RFEF hi és Sergi Rimbau Guillaumes.

El palamosí acumula gairebé un centenar de partits a la tercera categoria estatal i se n’ha fet un tip de xiular partits de clubs clàssics d’aquestes divisions com el Barakaldo, Real Unión d’Irun, Terol, l’Alcoià, el Tarazona o l’Atlètic Balears. Això sí, sempre n’hi ha algun de gran que cau al pou i que li ha permès estar en grans estadis com la Rosaleda (Màlaga), Castàlia (Castelló) o el Rico Pérez (Hèrcules) i dirigir grans jugadors, com ara Pedro León (Múrcia), Enric Gallego (Tenerife) o Dani Güiza quan jugava al Sanluqueño. El repte de continuar escalant continua ben viu. «Quan vaig començar, poc que em plantejava arribar aquí. A mesura que vas pujant, penses que qui sap si algun dia podràs arribar-hi. El somni de tots els àrbitres és arribar al futbol professional. La Primera RFEF és una categoria molt important i hi està a un pas», diu. Xiular, xiular, encara no ho ha fet a Segona ni a Primera, però sí que és habitual veure’l de quart àrbitre d’Alberola Rojas ara i abans Medié Jiménez, Estrada Fernández o Del Cerro Grande, en molts partits de la màxima categoria i també de Segona Divsió A.

Enguany, la Primera RFEF ha introduït el VAR als seus partits i el gironí ho veu d’allò més bé. «Hi estic molt a favor. És veritat que el futbol sovint és de grisos, però alguna vegada pot passar que, en una mil·lèsima de segon se t’escapi quelcom perquè no estàs ben col·locat o pel que sigui. Tenir l’ajuda del VAR és un avenç que ha vingut per quedar-se», diu Brull que assegura que en cada partit hi ha «situacions delicades».

El darrer partit que va xiular aquesta temporada va ser un Lugo-Tenerife, un clàssic de Segona de no fa tant. Qui sap si d’aquí a un temps, Brull Acerete es converteix també en un clàssic de l’arbitratge professional. Mentrestant ho compagina amb la seva feina a l’oficina de Caixabank de Palamós.