Roberto Íñiguez: "La rivalitat existeix, però no és a vida o mort com abans"

Tot està a punt per a l'Spar Girona-Perfumerías Avenida d'aquest diumenge al pavelló de Fontajau (11 hores, Teledeporte). L'equip de Roberto Íñiguez lidera la classificació amb un balanç de 12-1, el mateix que el Saragossa, i amb quatre victòries de marge respecte al conjunt castellà, que és quart darrere del València. En aquesta mena de duels, però, importa poc. El que està assegurat és l'espectacle, perquè entre la rivalitat i la qualitat individual i col·lectiva d'ambdós equips, el bàsquet serà de primer nivell. "Abans, era una rivalitat diferent, perquè érem els dos més potents, però amb l'aparició del València tot va canviar. En la majoria de les finals a les quals he arribat, el rival era el València. I després, ha vingut el Saragossa, que és un gran equip. També puja el nivell del Jairis, tothom posa diners. La rivalitat existeix, queda alguna cosa, però no és a vida o mort com abans. Abans era primer contra segon i els altres no arribaven, ara hi ha una escletxa", ha comentat el vitorià.

El tècnic prefereix una Lliga més "competitiva, però no com a Turquia, que hi ha dos equips forts i es treuen de sobre jugadores. Crec que el que tenim és bo pel bàsquet, tot i que hi ha detalls que podrien millorar, com els horaris. Tot millora, com nosaltres, que sense la fusió no estaríem on estem. I en pocs anys els clubs ACB dominaran la Lliga femenina". Íñiguez no disposa d'absències significatives. "Estem bé, és cert que la setmana és estranya, però hem pogut descansar. No veig problemes físics, més enllà d'algun cop. Tampoc noto cap fatiga, que crec que vindrà ara al gener".

Al costat de l'afició, les gironines han aconseguit un ple de triomfs que no es pot discutir. A Fontajau han caigut el Ferrol (93-62), l'Araski (90-49), el Leganés (85-76), l'Ensino (87-65), l'Euskotren (71-60) i el València (96-68), en una matinal abans de Nadal que va fer patxoca. En canvi, el seu rival, ja no demostra la força d'anys enrere, però ningú no s'atreveix a fer-lo fora de les travesses finals: va perdre a la pista de l'Araski (57-56), a casa amb l'Euskotren (57-65), a la pista d'Ensino (73-65), a Saragossa (85-73) i a Leganés (69-64). "A mi no em toca parlar del Perfumerías. Ara han fitxat jugadores i acabaran sent un equip molt dur. Han perdut més partits del normal, però això serà llarg. Els desitjo el millor, perquè sóc amic del president. I, sincerament, em centro en nosaltres. Amb els anys m'adono que la competència més gran és amb un mateix. Sortir de la zona de confort, voler millorar, corregir constantment... Vull que les jugadores estiguin en aquesta dinàmica, perquè no guanyarem sempre, i no hem de tenir por de perdre. La por ha de ser de no millorar, per a mi és el més important", ha descrit i ha dit que, "un amic em va escriure i em va explicar que, per la intel·ligència artificial, de cada deu partits en guanyo nou. Però a mi m'entra ansietat, si ho penso, perquè és com si hagués de guanyar. I tinc comprovat que guanyes quan et centres en l'equip i en el desig de millorar. Les jugadores, després, hi creuran. La resta són dades, que són pel meu amic. Els càlculs no valen, amb els càlculs no guanyes. Ens enfrontem a un equip històric, a l'equip que menys punts rep, menys que nosaltres. I trobarem moments en què ens sentirem incòmodes i haurem d'esperar al fet que no ens afecti".

Un substitut per a Laia Palau

Respecte al comiat de Laia Palau, que abans de tancar el 2025 va comunicar que deixava el càrrec d'entrenadora assistent de l'Spar Girona a causa de problemes físics amb la necessitat de fer una aturada i prendre's un temps per descansar i recuperar-se plenament, amb l'objectiu de prioritzar la seva salut i benestar, Íñiguez ha opinat que "sento un amor molt gran per ella i li tinc molt respecte. Ho fa per sentir-se bé, perquè tenia problemes d'esquena dels quals mai no s'ha recuperat bé. No podia ajudar com volia, i no se sentia còmoda. Ara necessita el seu temps i ja decidirà. El club li ha obert les portes. El més important és que se senti bé i ara ha de pensar què vol fer. Per continuar en el bàsquet, necessites passió. Jo, sense això, als 58 no continuaria aquí. No ens mouen els diners. Durant el novembre ja ho havia pensat i jo la vaig empènyer a continuar, li vam treure una mica de responsabilitats perquè no es cremés. Ara buscarem a algú perquè en Jordi Sargatal està sobrecarregat i no m'agradaria que això passés".