L’Spar Girona hi posa el caràcter, doblega l’Avenida i enceta l’any amb victòria (77-60)

Encetar l’any amb victòria sempre és una bona notícia a Fontajau, que ha celebrat com si d’un títol es tractés el 77-60 final contra Perfumerías Avenida. El partit, que s’ha guanyat a pols l’etiqueta de ‘clàssic’, no ha decebut pel que fa a l’espectacle. Ha tingut de tot i ha acabat amb final feliç perquè l’Spar Girona ha tret caràcter en el moment oportú. S’ha refet d’un mal inici l’Uni, lluny de la seva millor versió durant massa minuts. Ho ha fet a còpia de perseverança i també de resiliència davant tota mena d’obstacles. Des d’un rival encertat i que ha defensat bé, fins a un arbitratge polèmic i desfavorable. Una segona meitat notable (45-30) ha permès capgirar el marcador i ha aixecat el públic del seu seient. La mateixa afició que s’ha endut les mans al cap quan Roberto Íñiguez ha estat expulsat per dues tècniques consecutives al tercer quart. Curiosament, un punt d’inflexió i que ha acabat catapultant a les de casa cap a la victòria. Arica Carter (16 punts), Laura Quevedo (12) i Marta Canella (11) han brillat amb llum pròpia en un partit en què Bibby i Coulialy han estat molt vigilades i no han pogut rendir al seu millor nivell.

Convertir el desencert en una rutina i perdre la batalla del rebot contra la millor defensa del campionat és un veritable suïcidi i ho ha pagat car l’Uni, esborrat del mapa durant un bon grapat de minuts. La posada en escena ha estat freda i el rival, pràctic i compacte, ho ha agraït, a part de treure’n rèdit. Avenida potser no brilla com en èpoques pretèrites, però continua sent un equip equilibrat, que sap el que fa. I si li dones peixet, no desaprofita l’oportunitat. Les gironines s’han passat els 5 primers minuts sense anotar, amb un desesperant 0 de 7 en tirs de 2 i una estadística en triples que tampoc convidava a l’optimisme. Quan Coulibaly ha registrat els primers punts, el partit ja feia pujada. Ha funcionat a fogonades, l’equip de casa; lluny de ser un engranatge precís, on totes les peces fan la seva funció, s’ha perdut en batalles individuals, deixant-ho tot a l’aparició del nom propi de torn. Amb un triple de Carter ha arreglat el primer desgavell (11-11), però com ja va passar fa tot just un any, en el mateix escenari, les visitants no s’han deixat sorprendre i han tornat a prémer l’accelerador quan notaven l’alè al clatell. El 12-19 ha obert de nou l’escletxa i Fontajau ha començat a perdre la paciència. No pas amb les seves jugadores, sinó amb l’arbitratge, que ha castigat (excessivament) la defensa de les de casa. Calia pujar un punt més la intensitat, perquè el rebot continuava sent per a l’Avenida i l’equip ho ha entès; ha augmentat la marxa, encara que no tant l’encert. Pendande, per exemple, ha fallat una cistella claríssima sota l’anella. No ha estat l’única badada. Es deixava encara massa oberta la porta de les segones jugades i el rival seguia picant pedra, fent mal fins al 24-30. Però el que són les coses: si l’Uni treu pit a Europa i és una piconadora a la Lliga és per alguna cosa. Sota la batuta de Canella, l’encarregada de dur el timó, s’ha signat un parcial de 8-0 que ha permès situar el 32-30 al descans. El primer avantatge en tot el partit, en el millor moment. I per què? Perquè Jocyte ha despertat amb 6 punts consecutius, s’han ajustat els mecanismes en defensa i Pendande, en la darrera acció, ha trobat cistella.

Els papers s’han intercanviat fins al punt que a l’Avenida li ha costat Déu i ajuda trobar cistella després del pas pels vestidors. Ha anotat només 8 punts en un grapat de minuts, mentre l’Uni s’anava retrobant, de mica en mica, pessigant punts fins al 46-38. A partir d’aleshores, el punt d’inflexió. Els àrbitres han entrat de nou a escena. Primer, amb una tècnica a Canella. I després, el rebre per a Roberto Íñiguez. Que té caràcter el tècnic, tothom ho sap. Però en una acció d’atac, després d’un rebot de Holm, ha reclamat una falta a favor i ha acabat sent objecte de tècnica. No d’una, sinó de dues consecutives, pel que ha estat expulsat, enfilant-se a la zona de premsa per veure els últims minuts. L’acció ha generat un ‘clic’ majúscul a l’Spar Girona; ja anava embalat l’equip, que ha agafat de nou embranzida. Primer, amb un triple de Quevedo per tancar el quart (49-41), i després amb cistelles que s’han encadenat fins al 59-41, el màxim avantatge. Fontajau era una festa, però amb tants minuts per davant un Claudia Soriano inspirada, no hi havia res decidit (67-55). El temps mort demanat per Jordi Sargatal i un triple de Carter (la màxima anotadora, amb 16 punts) han estat els ingredients necessaris per acabar de cuinar la victòria. La primera del curs, treballada, suada i molt celebrada.