Derrota digna del Bisbal al Pavelló Vell (74-78)

Aquest és el camí que han de seguir els empordanesos si volen mantenir-se a Segona Federació. El Bisbal - que encadenava 3 derrotes consecutives - li ha plantat cara a un Albacete - equip de la zona alta de la classificació - que venia d’apallissar el Salou. 

Era habitual que els rivals del conjunt del Baix Empordà aprofitessin per a fer sang a l’inici de l’encontre per a poder gaudir d’uns últims parcials amb més tranquil·litat. Tanmateix, l’Albacete no ha pogut fer-ne gràcies a l’empenta que ha donat el Pavelló Vell a l’equip. Malauradament, al segon quart, han aparegut els fantasmes de la temporada. Rivalitzar contra els millors equips de la lliga exigeix complir uns estàndards. És molt difícil guanyar un partit encaixant 32 punts en un parcial. Si a més combines aquesta concessió defensiva amb un desencert agosarat des de la línia de 3, és complicat albirar un desenllaç positiu, fins i tot pels més optimistes.

No obstant això, una valentia digna d’un equip que va sobrat de coratge, ha permès als locals retallar distàncies i posar-li la por al cos als manxecs. Qui ho hauria dit, els d’Èric Surís s’han presentat a l’últim quart amb opcions reals d’adjudicar-se el matx. Malgrat l’esforç no hagi tingut recompensa en aquesta ocasió, sens dubte el Bisbal té motius per somriure després d’aquesta derrota amb bon regust de boca.