Al Bàsquet Girona li fallen les forces en el moment més inoportú (85-96)

Viu durant molts minuts i capaç d’aixecar-se d’un inici nefast, el Bàsquet Girona ha desaprofitat les opcions d’apuntar-se una victòria de mèrit contra un Baskonia que ha imposat la seva major qualitat. Les forces han fallat en el moment més inoportú; un darrer quart en què l’encert ha abandonat els de Moncho Fernández (19-29). El mateix encert que a somrigut als visitants, capaços de llegir millor les situacions i el context, i de fer valer la seva teòrica superioritat. Els triples de Kurucs i Frisch, un fluix percentatge en el tir exterior, les badades a l’hora de capturar el rebot en jugades clau i el fet de tornar a encaixar més de 90 punts han estat factors determinants que expliquen l’ensopegada de l’equip. Livingston, a qui li ha costat uns quants minuts aparèixer, ha acabat com el màxim anotador dels gironins (16 punts), que encadenen la segona trompada, també a Fontajau.

Trobar-se de cop i volta amb un 4-17 en contra no agrada a ningú ni tampoc convida a l’optimisme. I menys, si al davant hi tens a tot un Baskonia, immers en la pugna per ser a la Copa del Rei, que té una plantilla de les que fan patxoca i competeix contra els millors d’Europa. Per tant, té un mèrit gegant salvar aquest desavantatge i plantar-se al descans ben viu (41-42). La reacció del Bàsquet Girona no l’explica cap nom i cognom concret; ha estat coral, a còpia de despertar quan tocava. La reacció s’ha mastegat a poc a poc, amb paciència. Ha costat, perquè el primer quart ha estat clarament visitant. Els triples que entraven d’una banda (0-6, només començar) no ho feien de l’altra i ben aviat, Moncho ha demanat temps mort (2-12). La diferència ha crescut fins als 13 punts (4-17) i ha estat, només aleshores, quan el Bàsquet Girona ha tret l’orgull i ha trobat l’encert que l’havia esquivat fins aleshores. Un parell de jugades de Sergi Martínez i els tirs lliures de Geben han fet creure a Fontajau que la remuntada era possible (25-27), però el francès Frisch ha anotat en un vist i no vist tot allò que no encistellava Livingston (25-32). El base, precipitat en moltes accions, té fam de protagonisme i sap que l’equip el necessita, però avui li ha costat un munt treure el cap. Primer ha estat Needham, l’encarregat de tirar del carro, abans que Maric, amb un bon moviment, mantingués el marcador ben apretat (34-36). La qualitat marca les diferències i si Needham ha desaprofitat l’opció d’empatar, en l’acció posterior Luwawu-Cabarrot ha fet molt de mal des del triple (34-39) abans que, ara sí, Livingston hi digués la seva. Un parell de tirs lliures per obrir el comptador de punts del nord-americà i després, direcció de joc i alguna assistència. Hughes ha posat l’equip per davant per primer cop en tot el partit (40-39), Luwawu ha tornat a estar demolidor (40-42) i Busquets ha fet curt en els tirs lliures (41-42) en un final de segon quart marcat per les múltiples interrupcions del joc a causa dels problemes tècnics amb el marcador.

Otis ha convençut als poc creients que havia entrat en acció quan ha clavat dos triples de manera consecutiva per obrir un tercer període molt equilibrat, amb intercanvi de cops constant i en què la major efectivitat del Baskonia, potser fruit de la qualitat dels seus jugadors (a homes com Diakité o Forrest no els pots deixar sols ni un segon), ha estat determinant, però ni de bon tros decisiva. Cada vegada que els visitants colpejaven, apareixia un contracop letal de Susinskas, un triple de Hughes o una esmaixada de Geben per mantenir el Bàsquet Girona amb opcions reals d’emportar-se el partit. Tant és així, que ha encetat el darrer quart viu (66-67).

Amb 10 minuts per davant, amb el tot o res al damunt de la taula, ha estat precisament quan les forces han abandonat als de casa. O més aviat, l’encert. La capacitat per decidir en accions puntuals, anotant una cistella important o capturant aquell rebot que et dona una segona oportunitat. Les pèrdues també han estat decisives i, mentre Livingston continuava picant pedra, els triples de Kurucs i Frisch han fet molt de mal. Tant, que malgrat els punts a la desesperada de Hughes en els instants finals, ja no hi ha hagut esperança de celebrar una victòria que s’ha acabat escapolint.