L’última oportunitat del Bàsquet Girona per fer comptes per a la Copa

Sincerament, que el Bàsquet Girona disputi la Copa del Rei és gairebé impossible, després de la derrota del cap de setmana passat contra el Surne Bilbao Basket. La patinada dels de Moncho Fernández va situar la diferència respecte al vuitè classificat en dues victòries, i només resten tres jornades per acabar la primera volta del campionat. Precisament, un dels dos equips que els gironins tenen a un parell de partits és el Baskonia, que el visita aquesta tarda a Fontajau (18 hores, DAZN). Així que guanyar és imperatiu. Perquè per afegir llenya al foc, els vitorians tenen un partit pendent.

La classificació indica que el Reial Madrid, amb 12 victòries; el València, amb 11, també un partit menys i equip organitzador; l’UCAM Múrcia i el Barça, amb 10; el La Laguna Tenerife i el Joventut, amb 9; i el Baskonia i l’Unicaja, amb 8; disputarien ara com ara la competició. Somien en pispar-los un lloc el Dreamland Gran Canària (amb una jornada menys), el Rio Breogán, el Surne Bilbao Basket i el Bàsquet Girona, que en tenen 6. Ni de bon tros és imprescindible per als gironins, que amb tres victòries de marge respecte al descens, ja faran salts d’alegria pel fet de tenir una segona volta més tranquil·la que no pas la viscuda ara fa un any: quan va arribar Moncho Fernández, el panorama era horrorós. Ara, afortunadament, fa goig.

El tècnic gallec va dir en la roda de premsa prèvia que «l’equip està bé. Hem descansat un parell de dies, perquè ho necessitàvem: la setmana passada va ser molt dura». Del Baskonia va assegurar que «és un gran equip, disposa dels millors jugadors exteriors de la competició i ho combina amb un joc interior molt polivalent». La principal incògnita per al Bàsquet Girona és descobrir si podrà disposar de Pep Busquets, que va patir un cop al bessó.

«El partit demanarà un esforç des del punt de vista individual. Ho haurem de fer molt bé per aturar el joc del Baskonia, que són bons en un munt de registres. És un equip d’Eurolliga i serà exigent», va valorar Fernández, que respecte al lloc a la classificació, opina que «nosaltres només pensem en l’immediat, en què podem fer millor diàriament. Només d’aquesta manera poden arribar els èxits. Mai no pensem si estarem en aquesta posició o estarem en aquella altra. Nosaltres treballem i intentem fer les coses bé, i ara només tinc el partit del Baskonia al cap. Crec que aquesta és la millor manera d’afrontar l’esport professional, perquè si no perds la visió del que està a les teves mans».

Pel que fa a Fjellerup, «no m’atreveixo a posar una data per al seu retorn, però les sensacions han millorat, i per això sóc més optimista». Baskonia arriba a Fontajau després del desgast produït en un doble compromís d’Eurolliga, però això no amoïna al tècnic, que sap que ja «estan acostumats». «Per a nosaltres, el que és important és que Fontajau estigui ple. Quan la gent crida i ens dona el seu caliu, els jugadors ho noten. Espero que la gent vingui a fer-nos costat, perquè ho notem».

«Jo a l’equip només li demano esforç i lluita. Hem de ser coherents: per a nosaltres el més important no és guanyar o perdre, és com fem les coses», va continuar Fernández, que no va deixar de llançar floretes al seu rival. «És que són molt bons. I no només llancen, sinó que saben trobar al company més ben situat. El nostre treball defensiu serà bàsic si volem guanyar. Nosaltres juguem a un nombre molt alt de possessions, i estem el nou o el deu de la Lliga, defensivament».

El Baskonia de Paolo Galbiati té les baixes de Markus Howard i Tadas Sedekerskis, per lesió, però recupera a Timothé Luwawu-Cabarrot.