Joventut Badalona-Bàsquet Girona (71-74): Una gran alegria enmig del caos

Les alegries sempre són benvingudes, encara que toqui patir fins al final. Ha sumat una victòria d'or aquest migdia el Bàsquet Girona, en un derbi a Badalona que no s'ha decidit fins al darrer sospir. El segon triomf a domicili s'explica per molts motius. El més determinant ha arribat gràcies a la defensa. Han estat 71 punts encaixats i això és una gran notícia per als de Moncho Fernández. No han estat (ni de bon tros) els millors percentatges en atac dels gironins, que tot i això han tirat d'ofici i han estat seriosos, malgrat complicar-se l'existència en el darrer quart. Arribant a guanyar d'11 punts a l'últim període (54-65), un cúmul de circumstàncies, el desencert i alguna mala decisió han confluït en un final agònic. Allà, Sergi Martínez (el millor dels visitants, amb 12 punts) semblava rematar la feina, abans que Juan fes passos en el moment més inoportú i el triple de Ricky Rubio, que hauria forçat el temps extra, no hagi entrat de miracle.

Sense haver-se convertit en una obsessió, Moncho Fernández li deu haver estat donant voltes aquestes últimes setmanes a l'aspecte defensiu. A tancar la porta amb clau, per evitar que el comptador de punts encaixats del rival de torn superés cada dos per tres la norantena. "El que més em preocupa de tot això són els punts per possessió", admetia fa uns dies a Fontajau. El canvi de xip, a Badalona, ha estat un fet palpable perquè la Penya, un equip amb talent ofensiu i capacitat per generar bàsquets, se n'ha anat al descans amb només 29 punts a favor i força llançaments que han fet figa. El problema és que, precisament el dia que el Bàsquet Girona ha aconseguit frenar la sagnia, ha estat el mateix que més li ha costat anotar. I això que, de punts, els gironins ja en saben (i poden) fer sovint. Avui ha costat un munt. Amb només 5 triples anotats dels primers 23 intents (i això que els dos primers, de Susinskas i Needham, han anat cap a dins) i un 43% en tirs de dos, l'avantatge al descans ha estat mínim (29-31). Però també és cert que s'ha sabut dominar el context i mantenir a ratlla un rival, la Penya, que només ha funcionat amb Ricky Rubio a la pista. El del Masnou, malgrat acumular pèrdues, ha posat una mica de llum al caos i ha estat clau per minimitzar el primer gran avantatge del Bàsquet Girona (8-17), abans de fer tres quarts del mateix al segon període (22-28). De base a base, perquè Ferrando ha tingut minuts de qualitat i ha sabut aprofitar els minuts que Moncho li ha donat. Amb la defensa controlada, l'atac ha costat un niu. A banda i banda. Perquè si el marcador ha estat curt al primer quart, ha passat just el mateix en el segon. Espès ha estat el Bàsquet Girona, però molt més la Penya, que s'hi ha fet mal i durant uns quants minuts. El caos, el cúmul de desencert, l'ha trencat un enfrontament entre Rubio i Juan Fernández, que ha acabat amb tècnica per al català. Una guspira d'emoció en un duel que, fins aleshores, estava sent ben embolicat, travat i sense brillantor.

La inèrcia favorable s'ha mantingut després de passar pels vestidors. Malgrat l'empat momentani de Hakanson (38-38), els de Moncho han continuat amb el pla establert. Defensant bé i també aprofitant el baix percentatge anotador de la Penya, han estat capaços d'allargar el domini en el marcador. Amb un Sergi Martínez entonat i l'equip conscient que no podia badar, el marge s'ha ampliat de nou fins al 44-53, just abans que Hunt, des del triple, tanqués el tercer acte (47-53) i ho deixés tot pels darrers 10 minuts. L'últim període, el desenllaç, ha estat clau. També emocionant, taquicàrdic; no apte per a sensibles. Perquè el Bàsquet Girona, capaç de llegir a la perfecció el context durant un munt de minuts, ha pogut dinamitar tota la feina feta en un final que s'ha acabat decidint a cara o creu. I això que Otis, amb un triple, ha situat la màxima diferència (54-65), uns minuts abans que Geben tornés a obrir forat amb el 63-72. Faltava ben poc, però la Penya, tot coratge, ha dissimulat una mica els seus percentatges anotadors a còpia de fe. També hi han ajudat els gironins, que s'han complicat la vida excessivament. Tomic i Hanga, consecutivament, han signat un 2+1 que ha tornat a apretar les coses (69-72); Otis ha perdut la possessió posterior i a Hughes se li ha fet de nit. Encara ha empitjorat tot plegat quan Rubio ha transformat un parell de tirs lliures. El 71-72 ha arribat quan faltaven només 19 segons. Calia anotar, fos com fos, i Sergi ho ha fet en la possessió posterior, després de ser objecte de falta (71-74). També ho ha fet Juan Fernández, però incomprensiblement ha comès passos a l'hora d'esmaixar. Hagués estat la sentència. En la darrera acció, Rubio s'ho ha jugat tot a una carta. El triple, a la desesperada, no ha entrat. S'ha salvat el Bàsquet Girona, que torna a guanyar. A somriure. A respirar.