El banyolí escollit per fer història

La gran figura de l’esquí de muntanya estatal, Oriol Cardona, nascut fa 31 anys a Banyoles (Girona) i que dijous passat va guanyar a Courchevel (França) la prova de la Copa del Món d’esprint -modalitat en la qual és doble campió mundial i d’Europa i que debutarà en el calendari olímpic-, pot convertir-se, d’aquí a un mes, en l’estrella més gran de tota la història de l’olimpisme hivernal espanyol si confirma els pronòstics en els Jocs Olímpics de Milà-Cortina d’Ampezzo (Itàlia). «El meu pla personal ara exigeix entrenar, entrenar i entrenar. Abans queden dues Copes del Món més, a Andorra i Boi Taüll (Lleida), que venen seguides els dos pròxims caps de setmana. A Andorra correrem l’esprint i a Boi Taüll, relleu i esprint. Després hi ha dues setmanes o tres fins als Jocs. I fins llavors, continuarem entrenant», explica Cardona.

No vol distraccions ni canviar un full de ruta que ha demostrat ser excel·lent abans de la gran prova, per la qual cosa s’ha prohibit modificar hàbits. «La idea és estar a casa, com més temps millor. Al final és on em sento còmode i on surten els bons entrenaments (a Font Romeu, Pirineu francès). A Bormio ja vam competir l’any passat i ja sabem com serà. Ens coneixem el lloc, perquè a la pretemporada vam estar esquiant allà, a l’Stelvio, per a buscar neu. Només ens mourem per a competir a Andorra i a Boi Taüll; i després també tornarem a casa. A la Cerdanya hi ha condicions molt bones per a entrenar; hi ha altitud, hi ha neu; estic a prop de Banyoles i m’allotjo allà durant tot l’hivern», confessa.

Cardona reconeix que «la veritat és que ni de petit ni de jove havia somiat a ser olímpic, perquè el meu camí m’ha portat a fer proves que no eren olímpiques, com el trail o l’esquí de muntanya; i, esclar, partint de la base que el teu esport no és olímpic, ja no somies amb això. Però, vaja, sí que vinc de l’atletisme, de petit he corregut molt, però tampoc pensava en els Jocs, perquè al nivell que estava no em donava per a imaginar-m’ho. Jo somio amb coses realistes», afegeix, entre rialles.

Quan es va fer oficial que l’esquí de muntanya seria olímpic, Cardona era «a casa, a Banyoles. Hi havia un cert rebombori per si entrava o no en el calendari i quan em van confirmar que sí, va ser un instant molt alegre. Va ser en aquell moment quan vaig decidir amb molta claredat que aniria a aconseguir-ho al cent per cent. La notícia va ser un cop de motivació i d’ànim per donar el millor de mi mateix». Si les coses van bé, s’asseurà a la taula de Paco Fernández Ochoa, llegenda d’aquest esport. «A poc a poc, ja veurem què passa. Ara no vull pensar en això».