El pla A de Pau Navarro i Jan Rosa per guanyar el Dakar

Amb la innocència d’uns nens, però amb l’experiència dels més veterans. Els gironins Pau Navarro i Jan Rosa van fer història al Dakar 2026 amb la victòria en Challenger després de 13 dies de carrera i 5.000 quilòmetres de lluita per les dunes del desert de l’Aràbia Saudita que van completar en 54 hores, 46 minuts i 21 segons. Per al jove pilot de Llagostera, de 21 anys, va ser la sisena vegada que participava en la prova de raid més important i dur del món, mentre que per al també jove copilot de Fornells de la Selva, de 24 anys, era la quarta i ambdós confien que no fos l’última.

«Ens ha costat trobar patrocinadors que vulguin apostar per gent com nosaltres, que vol deixar un llegat. Tenim un projecte de futur i crec que en aquesta edició s’ha pogut veure el que podem arribar a ser. Ara, la majoria d’empreses busquen influencers que ho publiquen tot i els donen visibilitat en el moment però no busquen resultats. És complicat», explica Navarro.

La seva participació amb triomf a la 48a edició del Dakar té moltíssim valor perquè durant el 2025 va perdre el suport de Red Bull i va acabar reunint l’ajuda necessària en els mesos finals. «Esperem que la situació canviï. És veritat que tenim més reunions que l’any passat, però mai és fàcil trobar diners. En som conscients encara que hàgim guanyat. Si no arriben les ajudes, no podrem fer-hi res. Tant de bo algú vegi el nostre projecte de futur. Ens ho trobarem aviat quan comencem a treballar en la pròxima edició», diu en Pau.

Rosa afegeix que «lògicament necessitarem molts quilòmetres per accedir en aquest món tan complicat. Estem fent mèrits. Això no vol dir res, però ho intentarem i ho intentarem junts. És l’èxit de la nostra fórmula. L’un a l’altre ens fem grans. Esperem que algú valori l’esforç que hem fet i vegi que tenim les capacitats per poder fer el salt a cotxes. La vida ja ens hi portarà. Hem de provar-ho. Estem en el millor moment de la nostra trajectòria esportiva i professional. Carlos Sainz i Nani Roma també van tenir 20 anys i són on són gràcies a algú que va confiar en ells en el seu moment. Esperem que algú també confiï en nosaltres per poder arribar allà dalt».

Immediatament després de triomfar al desert de l’Aràbia Saudita, tots dos han tornat a la rutina. Pau Navarro treballa en l’empresa de lloguer de maquinària que ha muntat juntament amb el seu pare -Santi Navarro també corria al Dakar i dirigia l’equip FN Speed-; i Jan Rosa continua formant-se: graduat en Dret, Ciències Polítiques i ADE, en l’actualitat cursa un màster d’advocacia. Avui mateix té examen. «Encara que hàgim guanyat, no deixem de ser amateurs. No ens hi podem dedicar professionalment. L’objectiu és fer-ho algun dia, però és molt difícil i per això hem de tenir un pla B. Seguiré estudiant per al dia que ningú em vulgui de copilot. M’agrada el que faig, crec que se’m dona prou bé o si més no els resultats ho demostren. Soc molt aplicat i tinc molta constància. Tenir tres graus no és fàcil de compaginar, però tot suma. Com que no he trobat el límit i no sé on és, seguiré aprenent, vivint, agafant experiències i esperant que tingui una recompensa en un futur», apunta en Jan. Gairebé no han tingut temps ni per assaborir el Touareg, el tercer consecutiu del copilot de Fornells.

Amics que són com família

Pau Navarro i Jan Rosa s’han ben trobat. La seva primera temporada corrent plegats ha estat tot un èxit, amb el Ral·li del Marroc i el subcampionat al Mundial de Ral·li Raid W2RC en Challenger, que s’ha completat amb el Dakar.

«Era el primer Dakar d’en Jan en velocitat i vaig intentar guiar-lo per no cometre els errors que jo vaig fer en el passat (en Pau va debutar el 2021 com a copilot de camió amb 16 anys). Li puc dir qualsevol cosa, que ell em fa cas i també m’ensenya a mi. Hem sigut molt constants, fins i tot quan hem tingut problemes», comenta Navarro. Els dos pilots gironins van patir la desconnexió del sensor de papallona de l’accelerador en l’etapa 10 o van acabar l’última sense frens. «Ho hem anat gestionant. Anàvem al Dakar per gaudir, però també per guanyar. Per nosaltres era la clau. Cada dia abans de sortir ens ho recordàvem: és molt guapo estar aquí. Som uns privilegiats», destaca el pilot de Llagostera.

Pensa el mateix Rosa: «El Dakar és una prova molt dura, que es viu amb molta intensitat. Per això és important portar-se bé, no només al cotxe sinó també a fora perquè al final convius amb l’altra persona. Els gironins som especials i ens entenem. Els ingredients del nostre èxit han estat la bona relació, l’afinitat que tenim i gaudir del que fem. Compartim moltes coses. Cada matí, per exemple, esmorzàvem una torrada amb pernil ibèric. Quan dos nois de 20 anys es posen a intentar guanyar un Dakar, una fita de gran responsabilitat, és important gaudir-la i viure-la amb una mica d’innocència per aïllar-se de tots els factors externs. Al darrere hi ha un esforç econòmic i personal enorme i en som coneixedors».

Subscriu-te per seguir llegint