«No sé què hauria fet tots aquests anys sense el futbol; m’ha donat la vida»

Va anar al programa «Fanzone» de TV3 amb la intenció de trobar equip?

No, ha sigut casualitat. Jo no tenia intenció de buscar res encara, però ha anat així.

Com es va desencadenar el seu fitxatge per l’Olot? Va ser fàcil l’entesa amb el club?

Ha sigut molt fàcil, la veritat. Havia jugat amb en Marc Rovirola (ara segon entrenador del conjunt olotí) a l’Atlètic Balears i en Jordi Masó (ara vicepresident) al Llagostera, ens coneixem de fa molts anys. Em van veure a la tele i va sortir l’opció, per mi endavant. No m’ho vaig haver de pensar gens.

Què feia fins ara? Va tornar de les Canàries després de desvincular-se de l’Atlético Paso el passat mes de desembre.

No feia res, esperar. Acabava de deixar enrere una etapa en un club de Tercera RFEF, que estava molt bé, però l’adaptació em va costar. El dia a dia no era com ara que és un luxe. Soc a casa i això no es canvia per a res.

Temps per avorrir-se tampoc és que li'n hagi sobrat!

No, gens (riu).

«No tenia la intenció de buscar equip encara, però quan va sortir l’opció de l’Olot no m’ho vaig pensar»

Quin repte es marca a l’Olot?

Que tots els objectius personals siguin en benefici del grup. Sempre em fixo en el grup perquè per molt que et vagi bé individualment si després no es va bé a la Lliga amb l’equip no et serveix de res. La cosa ha d’anar bé en tots els sentits.

L’Olot és el tercer equip menys golejador del seu grup de Segona RFEF (15 dianes). S’ha proposat canviar aquesta estadística?

No tinc en compte les estadístiques perquè pot ser un any bo amb menys gols també. Soc davanter. Sé que quan la cosa va bé i ho tens tot a favor, tant se’n dona que amb mitja ocasió la pilota ja entra. Quan la cosa no va bé, en canvi, no et surt res.

En quin moment de forma es troba?

La veritat és que molt bé. He tingut temps suficient per descansar i desconnectar una mica de tot el que vaig passar a les Canàries. Aquí hi tinc els amics i la família, estic molt content. També de formar part de l’Olot.

Al llarg de la seva carrera ha voltat moltíssim, però a les comarques gironines, a part del Lloret i Llagostera, li faltaven clubs per explorar.

Era una de les coses que tenia en ment. Tot ha anat més ràpid del que esperava, però la idea ja era acabar buscant un equip a prop de casa. La meva prioritat és estar a prop de la família, dels amics i de tot. Des de la meva segona etapa al Llagostera, que es va canviar el nom per Costa Brava, que no hi era. Ara tinc una altra oportunitat de gaudir aquí amb els meus i la vull aprofitar.

Què queda d’aquell noi que es va fer un fart de marcar gols al Lloret i després va fitxar pel Llagostera?

Ostres, no ho sé (riu). No ho sé. Són temps diferents. Ja no tinc 20 anys i porto una motxilla carregada a l’esquena. Continuo tenint ganes de jugar i vull fer les coses bé. Sé que puc fer-ho.

Encara recorda el gol de l’ascens a Segona Divisió?

Com per oblidar-lo. Cada vegada que passo per Llagostera em venen moltíssims records i tots són molt bonics.

A Segona Divisió, però, no s’hi va poder fer un lloc fins a la temporada 2019-20 amb el Racing de Santander. Llavors tenia 26 anys i només va ser un curs.

Em va costar una mica. Abans vaig voltar per uns quants clubs de Segona B i una molt bona temporada a l’Atlètic Balears (va marcar 13 gols) em va permetre fer el salt, però amb el Racing vam descendir aquell mateix any.

Canviaria alguna cosa? Què creu que li va faltar per consolidar-se?

Canviaria a nivell mental per tenir el cap que tinc ara. Una altra mentalitat per ser més fort. En aquella època em costava més. La mort dels meus pares també hi va fer molt, tot va anar a pitjor. Tot i així, estic molt agraït de totes les experiències viscudes i del que he après. He tingut l’oportunitat de jugar a Segona Divisió. Molta gent no hi arriba. He sigut un privilegiat.

Què se li va perdre a Bangladesh, l’Índia, Malàisia o Oman per anar-hi a jugar?

Doncs repetiria perquè van ser experiències úniques, que al cap i a la fi et formen com a futbolista. També t’ajuden a veure món. N’havia vist poc fins al moment. També et permeten jugar a un futbol diferent i viure a un país diferents, descobrir cultures noves... Un dia em va arribar un missatge d’un agent, però primer no li vaig fer gaire cas perquè no sabia si era veritat el que em proposava. Vam continuar parlant i, quan em va enviar el contracte oficial, vaig prendre la decisió perquè ja vaig veure que la cosa era seriosa. Ho va ser a totes les destinacions.

Amb 32 anys, s’embarcaria de nou en un projecte com aquells?

Els vaig gaudir molt, però la veritat és que ara prefereixo tenir una mica d’estabilitat. Estar a casa, tranquil. Però, bé, mai se sap. Això és futbol i la vida dona moltes voltes. Qui sap.

La retirada queda lluny? Fins quan té contracte amb l’Olot?

He firmat fins a final de temporada. Veurem. De moment, em sento bé i tinc corda per estona.

A diferència de quan era petit, que va haver d’estar un any sense jugar per dificultats econòmiques, ara pot jugar o no per decisió pròpia. S’ha guanyat bé la vida?

No em puc pas queixar. No sé què hauria fet durant tots aquests anys si no m’hagués dedicat al futbol. No ho sé. Tampoc he sigut gaire d’estudiar... El futbol m’ha donat la vida, m’ha donat molt la vida, i estic molt agraït. Cada persona, cada company, cada entrenador, cada club, cada país on he anat... És únic per mi.

Ja està disponible per debutar aquest cap de setmana amb l’Olot?

Estic entrenant i a les ordres del míster (Roger Vidal). Tot el que em digui, ho faré. Sé que acabo d’arribar i soc el nou, jo el que vull és aportar i ajudar amb la meva experiència.

Subscriu-te per seguir llegint