Els càlculs de l’Spar Girona per ser a la Final Six

La derrota de l‘Spar Girona contra el Famila Schio de dimecres ni de bon tros va ser definitiva pel que fa a les opcions de les jugadores de Roberto Íñiguez de dependre de si mateixes per a accedir a la Final Six de l’Eurolliga. Els comptes són senzills i transparents: si l’Uni guanya els dos partits que li queden, dimecres vinent a Fontajau contra el Carolo i el dia 4 a la pista del Galatasaray, estarà classificat peti qui peti. Però el fet de perdre el bàsquet-average quan faltava un segon per acabar el duel a Itàlia sí que obliga a resar si es perd un partit, perquè llavors necessitaran que el Schio també en perdi un altre. En cas de guanyar-ne un dels dos (el mínim exigible per a l’equació) ni el Praga ni el Bourges podrien superar-lo, perquè com a molt els igualarien, però en aquest cas l’average va a favor de les catalanes.

Dimecres serà d’infart a Fontajau, en el qual serà la segona bola de partit per ser a la Final Six. L’Uni rep el Carolo a les 20 hores, que és cuer i al qual va apallissar en el primer partit per 68-83. Una hora abans, el Schio haurà començat el seu duel contra el Praga, que se la juga i no pot badar. En cas de victòria gironina i derrota italiana, no caldria ni arribar a la darrera jornada: l’Spar Girona ja estaria classificat. I és una opció que pot passar tranquil·lament. A més, Roberto Íñiguez es guarda la carta de Coulibaly, que fins i tot ja podria tornar demà, en el duel contra el Gran Canària. Però si no ho fa, molt malament han d’anar les coses perquè la pivot no torni per a l’Eurolliga.

El Praga és el convidat sorpresa a la festa de l’Spar Girona. En cas de victòria del Schio, llavors sí que caldrà posar-se les mans al cap, malgrat que les gironines hagin guanyat a Carolo. Si es dona aquest escenari, el de la doble victòria, l’Spar Girona estarà obligat a vèncer també a la pista del Galatasaray en l’últim partit, en què el Schio rep el Bourges. Si les italianes tampoc no fallen, i no hi ha victòria a Istanbul, l’Spar Girona posarà els dos peus al play-in.

Perquè aquesta és una altra. L’Spar, si guanya al Carolo, estarà matemàticament classificat per a l’eliminatòria prèvia a la Final Six. De fet, és possible que perdent els dos partits hi accedeixi, també. Però guanyant-ne un, segur. Això, però, dificulta molt les opcions de ser a Saragossa, perquè s’hauran d’enfrontar a una eliminatòria a vida o mort contra un dels dos rivals de l’altre grup. Per exemple, si l’Uni queda tercer, s’enfrontaria al quart; i si queda quart, al tercer.

D’escenaris hi ha tots els que s’imaginin: dues victòries també podrien provocar que l’Spar Girona acabés primer del grup E. Els dos primers de cada grup seran a Saragossa segur, però jugaran també contra els rivals del grup oposat per descobrir si van als quarts de final o directament a les semifinals.

Tots aquests càlculs són històrics per a l’Spar Girona, que està fent una competició magnífica malgrat encadenar dues derrotes consecutives -en un moment de cansament extrem i la baixa de Coulibaly, un factor determinant-, contra el Galatasaray a Fontajau (68-82) i l’esmentada a la pista del Schio (85-74), en què el marcador no va ser prou contundent per defensar com calia el 81-72 de la primera volta a Girona.

En la primera ronda, l’Spar va dominar amb moltíssima claredat el grup A, amb un balanç de cinc victòries i una derrota, a Bourges (69-63).