Spar Girona-Spar Gran Canària: L’accelerador, sempre al màxim (103-66)

Al diccionari, la paraula competir hauria d'anar acompanyada d'una fotografia de Roberto Íñiguez. El tècnic de l'Spar Girona explica com ningú la definició del mot. No hi ha segon llançat a les escombraries per al vitorià, que es pren la seva feina amb la mateixa professionalitat, amb independència del rival, la jugada, el context o el minut que tingui al davant. Sense gaire descans i amb el cap pendent de mil assumptes a la vegada, les gironines van apallissar el Gran Canària (103-66) i es mantenen fermes en la seva persecució constant no només cap a la perfecció, sinó també al lideratge de la Lliga, en possessió del Casademont Saragossa, que va saber patir per imposar-se al Jairis. Només les separa un triomf.

Intens com de costum, Íñiguez no va deixar que el seu equip sortís adormit contra el cuer de la classificació, que va tenir la inconsciència de fer la primera cistella del matx. El 0-2 va ser l'únic avantatge en tot el partit de les canàries, que de seguida van comprovar com se les gastava Bibby, hàbil des de dins i amb punteria des de fora. Els focus i la gran notícia, però, se'ls va endur la pivot Mariam Coulibaly, que va entrar al cinc inicial, va fer una cistella i va provar-se durant una miqueta menys de tres minuts abans d'anar-se'n a descansar provisionalment. Se la necessitarà, i molt, a l'Eurolliga.

Perquè és la màxima competició continental la que ocupa la part més gran dels pensaments d'un entorn que desitja que l'Spar Girona sigui a la Final Six. Certament, l'equip s'ho mereix, però l'esport no entén d'hemeroteques: t'exigeix que llueixis una vegada i una altra. I això hauran de fer, les gironines, tornar-ho a merèixer. Per aquest motiu Íñiguez incideix en el fet d'anar sempre al màxim i explota la competitivitat d'una plantilla que acumula fatiga, viatges i estrès, però que s'implica tant que tot plegat no es nota i fa veure que tot funciona com la seda. A quatre minuts per al final del primer quart, Pablo Melo, entrenador visitant, ja es va veure obligat a demanar temps mort. L'electrònic assenyalava un 17-8 i Bibby, MVP de la passada Lliga, duia 11 punts amb un exquisit 3 de 3 en triples.

A la recerca d'un rècord

L'encert ofensiu provocaria tancar el període amb un 30-18, amb rotacions i minuts per a gairebé tothom -menys Badosa i Ribas, que en tindrien més tard-, i una esbroncada, ja habitual, del tècnic cap a les seves jugadores, perquè mai no en té prou. Holm i Jocyte, a qui el duel li va anar bé per recuperar sensacions, no van disminuir la velocitat que havia imprès Bibby, que quan està així, val més tenir-la al teu costat i no pas enfrontar-t'hi. L'australiana és pur talent.

Tornaria a jugar Coulibaly al segon quart, en què el Gran Canària reaccionaria provisionalment (34-27), sota la mà de Richardson i Merceron. L'ex de la Penya fins i tot es va atrevir des del triple, ampliant el seu compte anotador als set punts i el minutatge personal també als set. Íñiguez li demanava seny, però acabaria amb 15 en més d'11. Jocyte es va afegir al fet de deixar-se anar des de la distància i el pavelló la va correspondre amb una ovació quan va ser substituïda.

Al descans, el 58-33 era inqüestionable. Tot entrava i tothom tenia un ull ficat a veure si l'Spar Girona era capaç de superar el rècord anotador a la Lliga Femenina, de 109 punts contra Quesos El Pastor el 2021. Per poc que no l'estripa. Ara, toca Eurolliga. Que arribi dimecres.