Els voluntaris del Bàsquet Girona: «Hi som pel que faci falta; sempre a disposició de tothom»

Els partits a Fontajau no serien possibles sense la seva aportació. El Bàsquet Girona compta amb el suport d’una vintena de voluntaris com l’Álvaro Heredero, l’Esther Polaina i en Xavier Bellver que col·laboren en els encontres tant de l’equip masculí com femení al pavelló gironí. Les seves tasques són molt diverses, des de controlar els accessos i donar pas als aficionats, guiar-los fins als seus seients o atendre la gent amb entrades VIP a passar la mopa per netejar el parquet del terreny de joc quan sigui necessari perquè els de Moncho Fernández i les de Roberto Íñiguez puguin continuar a la pista amb total normalitat. Sense ells, gaudir de l’ACB i la Lliga Femenina a Girona no seria el mateix.

«Soc voluntari perquè m’agrada moltíssim el bàsquet. Jo no soc d’aquí, soc de Toledo i visc aquí per feina, però a Fontajau m’hi sento com a casa. Em sento molt gironí, tot i que soc xarnego, sobretot pel bàsquet. M’agrada molt. Veig tots els partits del Bàsquet Girona, no només els que es juguen aquí com és obvi», explica l’Álvaro Heredero. En el seu cas, aquest voluntari de 38 anys fa un trajecte de 55 minuts d’anada i 55 minuts de tornada amb cotxe cada vegada que hi ha jornada al pavelló gironí perquè resideix a Olot i, si pot, fa doblet del primer equip masculí i l’Spar Girona quan coincideixen el mateix dia.

Per a l’Esther Polaina, el motiu va ser similar: la seva passió pel bàsquet l’ha portat a fer-se voluntària. «Tot va començar ara farà una mica més d’un any. Jo ja de per si anava a veure els partits a Fontajau amb els amics i, com que m’agradava molt, vaig preguntar al club com funcionaven els voluntariats perquè sabia que hi ha un conveni amb la UdG per reconeixements de crèdits, però en el meu cas volia fer-ho per voluntat pròpia. De seguida, vaig entrar», apunta la gironina de 23 anys.

Igual que per a en Xavier Bellver, de 61 anys. «De voluntari del Bàsquet Girona porto dues temporades, encara que fa 18 anys que soc voluntari. Jo vivia a Badalona, però ens vam mudar a Caldes i el meu fill va començar a jugar a bàsquet amb el CE Caldes. Allà, vaig entrar a la junta directiva i als clubs sempre fa falta fer coses», comenta. Al Bàsquet Girona, la raó també va ser el seu fill: «Hi treballa i ens va proposar a la meva dona i a mi fer-nos voluntaris. Un fa el que faci falta per seguir el seu fill. També faig el que faci falta pel club, hi soc pel que se’m necessiti. Sempre a disposició de tothom».

«A Fontajau estic a la meva salsa. És com que entro en el meu món del bàsquet i desconnecto de tota la rutina, hi estic súper bé. Des d’aquesta temporada, també intento anar als partits de l’Uni. No m’importa baixar des d’Olot per fer de voluntari. M’és igual. És el meu oci», destaca l’Álvaro. «Si puc, ajudo en totes les tasques que faci falta. Fa unes setmanes, vaig arribar abans d’hora i vaig afegir-me a donar les bufades que regalava el Bàsquet Girona a tot el personal. No és simplement el temps que hi hagi d’anar de voluntari, sinó que sento que formo part del club en certa mesura. O, per exemple, he col·laborat en canviar els adhesius del parquet perquè els de l’ACB no són els mateixos que els de la Lliga Femenina», reconeix.

L’Esther, que és «aficionada al bàsquet» i pot «dir que en aquest temps que porto de voluntària n’he après molt», s’ocupa de diverses coses als partits. «El club ens organitza per quarts. Per exemple, al primer quart em toquen els accessos per controlar les entrades i abonaments o estar a les portes d’emergència per vigilar-les, però també puc rebre als patrocinadors, etc. Fem moltes coses en un mateix partit», comenta. Normalment, la jornada dels voluntaris comença una hora i mitja abans de l’inici de l’encontre «per tenir-ho tot llest» i acaba «amb el final» del mateix. «Ocasionalment, ens quedem una estona més per ajudar amb els clubs que venen convidats a la grada i que es puguin fer la foto amb l’equip», afegeix.

Ser voluntari dona, a més a més, l’oportunitat de conèixer de prop l’elit. «Visc els partits amb moltíssima intensitat. A Fontajau, estic pendent del que passa a la pista a mitges. Com que portem l’acreditació d’staff i la dessuadora de voluntaris molta gent ens pregunta on són els lavabos, el bar... Els dubtes desapareixen al final perquè tothom està ansiós per si l’equip guanya o perd! La veritat és que m’ho passo molt bé i gaudeixo molt. Intento estar-hi el més implicat que puc possible», assegura en Xavier.

En aquest sentit, l’Álvaro celebra que «a part d’estar a la pista amb la mopa, estic amb els jugadors quan entren al pavelló abans del partit»: «Cadascú va a la seva bola. N’hi ha que porten auriculars, d’altres intercanvien alguna paraula amb tu... És personal. Alguns ja em coneixen i no ho demano, però ho agraeixo molt. Que el preparador físic del Río Breogán em donés les gràcies per ajudar-los..., allò a mi ja em va treure un somriure. La meva funció és donar un cop de mà».

Ha quedat clar que els voluntaris són a Fontajau pel que faci falta. «Que el Bàsquet Girona ens hagi donat l’oportunitat de ser-hi és un plaer. Ens agrada el bàsquet i ho gaudim moltíssim», coincideixen l’Álvaro, l’Esther i en Xavi amb un somriure que ho resol tot a l’instant.

Subscriu-te per seguir llegint