«Estic segur que el Praga guanyarà l’Schio i que l'Spar Girona té una oportunitat històrica»

Vostè també pensa, com Roberto Íñiguez, que l’Spar Girona jugarà la Final Six de l’Eurolliga?

Fins que no ho vegi... estem parlant d’una cosa molt gran. Seria l’èxit més gran aconseguit mai. Potser la gent no se n’adona que ens estem jugant una de les fites més grans que s’ha fet mai a l’esport gironí. Costa que la gent ho assimili per aquest sistema de competició, però és així. El partit contra el Carolo és una final.

Donaria més valor a jugar la Final Six que als dos títols de Lliga o al de Copa de la Reina?

És que seria una cosa inimaginable. No es que tingui més valor que els títols. Les altres etapes ja les hem anat passant i ara volem seguir fent coses importants com aquesta. Ja no dic competir-la, arribar a una Final Six, si ho fem, no sé si ho tornarem a repetir.

Com veu l’equip?

Bé. Es innegable que potser no tenim el frescor de fa un mes i mig però el veig bé. Hem competit en tots els partits, podem guanyar o perdre, però hem competit. Hem de posar en valor tot l’equip, que ha seguit competint sempre tot i, per exemple, la baixa de Coulibaly aquests dies. Quan veus els altres rosters d‘Eurolliga, els rivals tenen baixes i no les noten.

Com es va quedar després de perdre l’average amb l’Schio dijous al darrer segon?

Li diré la veritat: moments abans havia vist el Praga com guanyava a la pista del Galatasaray i el veig un equip fortíssim, amb Brionna Jones, la pivot més determinant d’Europa. Sé que guanyaran a l’Schio. Aquest sistema de competició costa entendre’l però fa que tothom arribi al final jugant-se coses. Vam perdre l’average, i potser és un cop dur, però estic convençut que el Praga guanyarà l’Schio i sabrem que si guanyem el Carolo ho podrem celebrar. Va ser dur perdre l’average però no ens afectarà.

Com s’hauria de celebrar?

S’ha de celebrar en aquell moment però estem en totes les competicions i això no s’atura. L’equip ha d’estar centrat en tot el que ve. A la lliga espanyola hem d’intentar treure tots els partits per no despenjar-nos de la primera posició. I tot això no treu que si ens classifiquem per a la Final Six serà històric.

Caure al play-inn després d’haver tingut tant a prop podria afectar l’equip?

D’entrada no podem donar per fet que guanyarem el Carolo. És un rival perillosíssim. Per això necessitem el suport de la gent. Elles no tenen cap pressió. Dit això, si acabem al play-inn segur que ens pot afectar. Ara els equips estan fortíssims i qualsevol rival de l’altre grup seria molt complicat. Tenim una oportunitat històrica dimecres que hem d’aprofitar.

Què representaria per a l’Spar Girona jugar la Final Six?

Primer de tot, seria una empenta al primer any després de l’acord entre l’Uni i el Bàsquet Girona, una empenta molt gran per seguir el projecte de bàsquet femení amb força. Reforçaria que s’han fet bé les coses i que des del Bàsquet Girona es creuen el projecte i s’hi vol seguir treballant. A nivell d’afició, descobrir després de vint anys d’història una cosa nova com una fase final de l‘Eurolliga.

Si li ho haguessin dit a l’estiu s’ho hauria cregut?

No.

Íñiguez també creu que classificar-se per a Saragossa els trauria pressió a la Copa i a la lliga, hi està d’acord?

Sí, segur. Arribaríem amb els deures fets, amb una cosa ja assolida, i això reforça l’equip. I com que no es relaxarà, perquè es impossible amb en Roberto que l’equip es relaxi, estic tranquil. A vegades quan un equip assoleix una fita que no espera, es relaxa, aquí no passarà, serà una motivació per seguir.

Quin paper ha de jugar l’afició demà dimecres contra el Carolo?

Tots hem de fer l’esforç per explicar a la gent la importància del partit. Toca fer una crida a la gent de bàsquet perquè ens vinguin a donar suport, encara que sigui difícil entre setmana.

A què més pot aspirar aquest equip aquesta temporada?

No ho sé, no m’ho plantejo. A competir. El bàsquet femení ha entrat a un altre nivell, amb moltes competicions, mou diners, moltes jugadores reben propostes a mitja temporada per canviar d’equip, és difícil saber com afecta el calendari a les jugadores... no és sa tot el que està passant i desestabilitza els equips. És important que totes les jugadores creguin en el que fan, i per sort, aquí això passa, encara que és de domini públic que algunes han rebut propostes, volen estar aquí i acabar la temporada.

Està planificant la propera temporada? Jocyte, que jugarà el Project B, no hi serà, i darrerament ha estat una mica desapareguda...

Estem començant amb el club a planificar, ho hem volgut fer així, sense avançar res, perquè no volem que les jugadores estiguin intranquil·les. Ja tindrem temps. Sobre Jocyte li diré que hi ha un cúmul de coses. Venia de liderar a l’estiu la seva selecció amb 20 anys, i no és fàcil de gestionar per noies tant joves coses com les ofertes que li han arribat. Però té el focus aquí, entrenant, i vol seguir aquí . A vegades s’ha sigut injusta amb ella, ha demostrat a clubs i a la selecció que té un potencial molt gran, però un esportista té baixades i pujades i ella tornarà. Ja està tornant.

Com valora el paper de les gironines Berta Ribas i Anna Badosa?

Són indispensables. Les vam incorporar per ajudar-nos i fer-les créixer. De la Berta ja ho sabíem, i l’Anna ha sigut una grata sorpresa per la seva ètica de treball, per entrenar dur, per no posar mai cap mala cara, assumir el seu rol i ajudar tant com es pot.

Aquesta lliga és una bogeria?

Sí, és una lliga molt competitiva i hi ha equips que sense jugadores WNBA que marquin diferències els ha costat adaptar-se. Tot això dona més valor al que vam fer l’any passat, guanyant la lliga regular per gaudir de l’Eurolliga, i a l’aposta de tenir WNBA encara que marxessin abans.

Subscriu-te per seguir llegint