Sergi Martínez: «Girona m’ho ha donat tot, som una família i m’hi sento com a casa»

El Bàsquet Girona ha tancat la millor primera volta de la seva (curta) història a l’ACB amb un balanç de 8/9. N’estan satisfets, què li diu aquesta dada?

Tot i que no vam començar com volíem la temporada (el Bàsquet Girona va encaixar un 0/3) crec que hem sigut molt sòlids mentalment i forts, i hem seguit creient en la nostra filosofia i en el que proposava Moncho (Fernández) des del principi. Hem sigut molt sòlids tots els jugadors, cadascú sabent què pot aportar, i a partir d’aquests granets de sorra individuals hem construït el que ara tenim. Hem arribat fins aquí treballant de valent, però encara queda molt. Hem fet una bona primera volta, ho vam parlar abans de Saragossa al vestidor. Era un petit repte fer la millor primera volta del club a l’ACB perquè sempre volem ser ambiciosos.

Ser més regulars, com ja ha dit que li agradaria el tècnic, ha de ser l’objectiu de la segona volta?

Si, al final tenim gent jove que potser no tè tant experimentada a l’ACB, que és una lliga molt competitiva, on has de jugar al 200% tots els partits. Resoldre aquests alts-i-baixos que tenim és un dels reptes que tenim per davant.

I com es fa això?

Són petits detalls, ja li ho deia, l’ACB és una de les lligues més competitives a nivell mundial. Sembla que ho tens tot controlat i si et despistes un moment, el treball fet s’escapa i no serveix per a res. Això es resol sent més sòlids, encara, i aprenent a tancar els partits quan els tenim de cara.

Per a què ha de servir la segona volta?

Primer de tot hem de seguir creient en el que portem treballant des de l’estiu, perquè hem vist que ens dona resultats i és el camí a seguir. Com hem parlat abans, sí que hem de mirar de ser una mica més regulars, però al final això és bàsquet, i sempre tindràs bons i mals moments. Allò principal és ser consistents i treure victòries per davant, i després ja veurem fins a on ens porta això.

El partit de dissabte contra el Burgos els pot allunyar a sis partits del descens. Una victòria permetria que l’equip ja només mires amunt i tingués ambició?

La temporada és molt llarga, el curs passat Moncho va arribar a l’equip en una situació bastant desfavorable, i ja aleshores el primer que ens va dir va ser que això és una marató, que la lliga és molt llarga, i que l’únic que importa és anar partit a partit. El repte principal d’aquesta segona volta ha de ser anar a guanyar tots els partits. És clar que guanyar el Burgos seria important, per deixar-los molt enrere, són un rival que està patint a la part baixa de la classificació, però no es tracta de guanyar-los per a això, sinó primer de tot, per nosaltres, per seguir fent bé la feina.

Se sent bé fent de capità? Quin vestidor té el Bàsquet Girona aquesta temporada?

Aquesta temporada el vestidor és molt familiar, ens hem ajuntat molt bones persones, amb jugadors amb experiència, i altres que en tenen menys, però cadascú intenta aportar el seu granet de sorra al col·lectiu. Som un equip de bàsquet, ens passem el dia aquí a Fontajau mirant de construir un vincle, i això també ens fa ser com una família.

Aquesta temporada, a nivell personal, se’l veu molt deixat anar, viu un bon moment.

Aquest any em noto molt millor en l’aspecte ofensiu, he trobat el meu rol. Moncho em dona confiança i al final això és recíproc. Aquest estiu passat vaig treballar molt i al final tot treball té la seva recompensa i esta anant bé la temporada. Hem de ser ambiciosos a nivell individual i col·lectiu. Jo sempre en vull més.

Aquesta és la seva tercera temporada al Girona. Què ha trobat al club i a la ciutat després de sortir del Barça, que no deu ser fàcil?

Aquí hi he trobat una família. El Bàsquet Girona és un club, però també són els companys, els entrenadors, l’afició, ho engloba tot. Aquí som una família on m’he sentit recolzat des del primer dia, m’han donat confiança i jo també ho he donat tot. Sento amor per aquest club i per aquesta ciutat. El Girona m’ho ha donat tot. Venia d’una situació gens favorable, amb pocs minuts, i aquí em van obrir les portes i em van adoptar com un fill més, m’han fet sentir com a casa des del primer dia i els ho agraeixo molt. Em sento molt estimat. I això és recíproc, jo estic donant al club sacrifici i orgull de pertinença. Veus que hi ha vida més enllà del Barça, tot i que allà em vaig criar de jugador i persona, i marxar de casa no és gens fàcil. No tenia cap dubte que venir a Girona no seria cap error, havia parlat amb d’altres companys que ja m’havien fet veure que era la decisió correcta.

El primer any va venir cedit, i després va quedar-se en propietat per dues temporades. Acaba contracte el 30 de juny. Han començat a parlar de la renovació? Vol continuar?

Encara no s’ha parlat res, estem a la meitat de la temporada, encara queda bastant, i ara l’objectiu és fer-ho el millor possible sobre la pista.

Aquest és el primer curs del club després de la fusió amb l’Uni Girona. Segueix l’equip femení? Anirà avui a veure el partit contra el Carolo de l’Eurolliga?

Les noies estan fent una gran temporada. Estan demostrant qui són. Tinc molt bona relació amb l’Ainhoa López i la Marta (Canella), i pel que he anat parlant amb elles, al vestidor hi ha bon rotllo. Han creat un bon vincle i això també s’acaba traduint a la pista. La meva idea és anar al partit, m’agrada seguir-les i el partit d’Eurolliga és clau.

Subscriu-te per seguir llegint