Viñales: «Pot ser que tingui molt talent, sí, però el talent sense treball no serveix de res»

Si parles amb bona part dels 1.500 habitants del paddock de MotoGP, tots o, com a mínim, el 80% d’ells, et diuen que el rosinc Maverick Viñales, de 31 anys, és un dels pilots més talentosos i, per descomptat, dels millors professionals de la graella de MotoGP.

L’any passat, quan estava enlairant amb la seva KTM, Viñales va patir, el mes de juliol, al Gran Premi d’Alemanya, que es va celebrar a Sachsenring, un greu accident i es va fracturar el 70% del tendó supraespinós, el pitjor dels pitjors músculs del cos. I fins avui.

Com tants altres pilots, com li va passar a Marc Márquez, com li està succeint a Jorge Martín, Viñales ha passat els pitjors mesos de la seva brillant carrera esportiva i, ara, a una setmana de participar en els primers assajos de la pretemporada a Sepang (Malàisia), després d’haver passat un hivern treballant, colze a colze, amb el cinc vegades campió Jorge Lorenzo, creu estar preparat per tornar a començar i tenir èxit.

Lorenzo va dir l’altre dia que Viñales posseeix més talent que Àlex Márquez, que Sete Gibernau, que Andrea Dovizioso i que molts altres pilots. «Sé que va dir això, sí», comenta Viñales, «però el talent sense treball no serveix de res. Pot ser, sí, que tingui molt talent, però si no l’uso correctament, no serveix de res. I, la veritat, aquest talent, de moment, no l’he utilitzat de la forma correcta. He guanyat carreres, sí, però encara no he aconseguit el títol més anhelat, el de MotoGP, i cal treballar dur per a intentar-ho. I en això estic, per descomptat, amb l’ajuda de Jorge i de tot KTM, que estan tremendament il·lusionats».

La col·laboració amb Lorenzo i, fins i tot, amb Chicho, el pare del cinc vegades campió del món, està sent, per a Maverick Viñales, una experiència única i molt profitosa, molt. «Jo coneixia a Jorge dels circuits, però, com amb la resta de companys de professió, era un hola i adeu. Ara hem treballat dur i molt de temps, la qual cosa m’ha canviat la idea que tenia, no només de pilotar sinó també de la meva pròpia persona. Crec que Jorge m’ajudarà a posar aquest talent a la pista i, sobretot, a rendir al màxim cada cap de setmana. Lorenzo m’ha descobert tot el que encara em faltava per saber de MotoGP».

Viñales reconeix que ha canviat moltes coses de la seva vida personal, familiar, quotidiana i, per descomptat, en el seu entrenament i manera d’afrontar el dia a dia. «Jorge m’ha forçat a entrenar-me en totes les condicions. L’aproximació a la competició està sent molt diferent a la de l’any passat. Espero que els resultats apareguin perquè la meva espatlla comença a estar ja molt, molt, millor que l’any passat».

Quan parla d’haver fet una preparació molt diferent a la que feia habitualment, Viñales reconeix que «no sé si per falta d’experiència o per no voler anar més enllà, la veritat és que sempre feia el mateix, però aquest hivern tot ha estat diferent. I, sí, m’he alimentat de l’energia de la gent, he vist la il·lusió i el dur treball que ha fet KTM, que, lluny d’espantar-se per la crisi patida, s’han posat les piles i, segur, ens oferiran una moto molt competitiva».

Quan li preguntes si, en aquest sentit, un dels canvis que ha experimentat o una de les tècniques que ha afegit al seu entrenament diari ha estat la meditació, Viñales somriu en explicar que «doncs sí, medito però, sempre que començo a meditar, apareix una mosca. Saps què passa, que tinc massa energia al cos, massa, i em costa moltíssim, però molt, relaxar-me. Sé que grans atletes han utilitzat la meditació com a part del seu entrenament, per mi no és gens fàcil, em costa un món baixar l’energia del meu motor».

No cal dir que Viñales és d’aquests pilots que és feliç al lloc que és i, sí, de cara al revolucionari 2027 Maverick volgués seguir a KTM i, lògicament, si és a l’equip oficial de fàbrica, millor que millor. «Per descomptat que el meu somni, el somni de tota la vida, és guanyar amb una KTM a MotoGP i, en aquest sentit, lluitaré per renovar el meu contracte amb la meva fàbrica, el projecte de la qual, insisteixo, m’encanta, igual que la gent. Però en l’esport d’elit, la pauta la marquen els resultats i és qüestió d’aconseguir molts podis i victòries al llarg d’aquesta temporada».

Subscriu-te per seguir llegint