L'entranyable Otis Livingston es queda a Fontajau jugant amb nens i nenes després de guanyar el Burgos

Hi ha jugadors especials, que connecten amb l’afició pel que fan sobre la pista, com Otis Livingston, que dissabte va carregar-se l’equip a les espatlles capgirant el marcador contra el Burgos de 66-71 a 75-71 amb nou punts seguits els darrers dos minuts. I hi ha jugadors especials, que connecten amb l’afició pel que fan fora la pista, com Otis Livingston, que dissabte, després de donar la victòria al Bàsquet Girona, va quedar-se a Fontajau jugant amb un grup de nens i nenes que seien a la fila zero i instants abans devien estar corejant el seu nom. Petits detalls que fan d’un crac, un crac, i demostren, més enllà de l’esport, la filosofia i valors del club, on el nord-americà ha caigut dempeus.

Livingston està sent un dels jugadors més destacats a les ordres de Moncho Fernández aquesta temporada, mostrant caràcter i sent capaç de liderar el grup quan més falta fa. Dissabte va tornar a reivindicar-se donant a l’equip una victòria importantíssima, la tercera consecutiva, que enfonsa encara més el Burgos a la zona baixa. Però, amb aquesta dinàmica, per què no mirar cap amunt? L’actitud del de Nova Jersey ben segur que és aquesta, ambiciosa. Si no, mai hauria firmat el parell d’entrades poderoses amb què va encetar la remuntada final, mai hauria guanyat els dos tirs lliures amb què va posar el Bàsquet Girona per davant, i mai s’hauria atrevit amb el triple que ja posava terra pel mig i cimentava el triomf.

L’home més valuós de la nit tenia clar que, contra el Burgos, «seria una batalla», però afrontava el duel «amb moltes ganes de guanyar, perquè ens van guanyar el primer partit de la temporada a casa seva, i volíem protegir casa nostra, volíem la revenja per aquell partit». Livingston va admetre que havia estat un enfrontament tan «emocionant» com «dur», i justament per això valorava que «en la primera part hem jugat durs, aconseguint grans rebots, tenint paciència i no cedint sota la pressió», abans de rematar afirmant que se sent «orgullós dels companys d’equip, de l’entrenador i de l’afició, que ha animat molt fort. Res d’això hauria estat possible sense el treball dur, la dedicació i els aficionats fent fressa, així que (missatge a directe a Fontajau) seguiu venint als partits de casa, seguiu posant-ho difícil pels rivals, gràcies». Després de nits com les de dissabte, en què Livingston va firmar la victòria i va acabar compartint pista amb petits aficionats del Bàsquet Girona, per descomptat que l’admiració i l’agraïment són mutus.