L'Spar Girona no té cap opció de lluitar pel primer lloc contra el Galatasaray (67-57)

Lola Pendande rep, sola dins la zona, però el seu tir des de sota la cistella surt escopit de manera incomprensible. És aquesta acció, i tantes d'altres de similars, la imatge gràfica del que ha sigut aquesta tarda el partit de l'Spar Girona a Istanbul. El Galatasaray ha fet el que ha volgut i ha deixat les gironines, que mai han tingut cap opció per lluitar-ho, sense el primer lloc del grup E de l'Eurolliga. No ha sigut el dia, però certament, i a diferència del que sol ser habitual, gairebé no s'ha competit a excepció d'un tram final on s'ha arreglat el marcador gràcies a un parcial de 7-21 al darrer quart quan s'havia arribat a perdre de 28 (60-32). El problema és que el mal ja estava fet. A partir del 10-10 després de cinc minuts mal comptats del primer quart, no hi ha hagut el partit. Ara l'Uni s'haurà d'enfrontar al poderós Fenerbahçe, líder l'altre grup, en una eliminatòria a tres partits els dies 18 i 25 de febrer i, si calgués, el 3 de març, per determinar qui passa directe a semifinals a la Final Six.

L'Uni no hi tenia res a perdre, aquesta tarda a Istanbul. S'hi presentava amb l'equip al complet, recuperant la Coulibaly que tant havia trobat a faltar en el duel de Fontajau, i Roberto Íñiguez havia advertit que no pensava anar a Turquia "de vacances". L'Spar ho volia intentar, però tot plegat s'ha quedat en una declaració d'intencions. Superades un altre cop pel potent joc interior de Juhasz i Kuier, sense tir exterior, amb un percentatge de tres molt dolent (1/12 entrat el tercer quart), i acumulant errades impròpies, era massa difícil pensar en la gesta de guanyar i, a més, remuntar els 14 punts de diferència que les turques s'havien endut de Girona. Ara bé, de cara al que ha de venir, potser hauria estat bé oferir una mica més de resistència. No va semblar un duel entre els dos millors equips del grup, amb plaça assegurada a la Final Six de Saragossa.

Vint-i-vuit avall

A poc menys de tres minuts per acabar el tercer quart l'Uni ja perdia de 25 (57-32) perquè tot i semblar una mica més alliberat en atac, continuava patint moltíssim als dos costats de la pista. Coulibaly tampoc tenia el dia i en les locals Erdogan i Smalls secundaven a la perfecció les seves referents interiors. Encara bo que Johannes, per exemple, amb prou feines va aparèixer al partit. L'Uni només ha estat al partit a l'inici, en un intercanvi de cistelles amb el Galatasaray que s'ha aturat amb el 10-10. A partir d'aquí, les locals han posat gas a fons i s'han escapat. 16-10 al final del primer quart, i 40-23 al descans, amb tot pràcticament decidit, després d'un parcial de 24-13 en aquests segons deu minuts. Ja no era el suplici ofensiu, sinó també que davant l'agressivitat en defensa que sempre mostra l'equip, avui la desconnexió ha sigut notable. L'excusa que no sortia res no ha de servir per justificar-ho.

Els últims deu minuts només han servit per arreglar una mica el desgavell, i d'haver arribat a perdre de 28 (60-32), s'ha acabat fent només de deu. L'estadística de triples, després d'una errada de Holm, ja era d'un de vint, però tot i això s'havia pogut maquillar el marcador (62-44, i una estona després 64-51, només 13 per sota, que han acabat essent 10, 67-57). No calia donar-hi més voltes. El partit estava perdut i s'ha d'oblidar el més aviat possible. Quedem-nos amb la reacció final. I en que, potser, això d'avui ha sigut una bona lliçó pel que ha de venir, perquè al cap i a la fi, s'ha tingut una mala tarda el dia que l'equip se la podia permetre, amb els deures fets gràcies a la històrica classificació per a la Final Six segellada una setmana enrere a Fontajau. L'equip viatja ara directe a Madrid per jugar el cap de setmana contra el Leganés.

Subscriu-te per seguir llegint