L'Spar Girona resol el partit a Leganés amb un parcial de 8-20 en el darrer quart (60-74)

Tres dies de marge entre partit i partit, dos viatges en la mateixa setmana —primer fins a Istanbul i després cap a Madrid— i una càrrega física que el mateix Roberto Íñiguez fa dies, o inclús setmanes, que no amaga en les seves compareixences. Però ni la fatiga acumulada, ni els quilòmetres a l’esquena, ni tan sols una derrota com la de dimecres davant el Galatasaray han estat suficients per fer baixar el nivell d’un equip que continua competint en totes les circumstàncies en les quals es trobin. Més després del triomf d'avui davant el Leganés ja que, tot i que avui ha tocat haver de remar i remar durant moments del partit, l’equip ha estat capaç en el darrer quart, gràcies a un parcial de 8/20, de treure un bon resultat en un partit que semblava difícil que la moneda acabés caient de cara per a les jugadores gironines. Finalment, però, l’Spar Girona ha tornat a demostrar que el llistó d’exigència es manté ben alt i, tot i veure’s les cares amb l’equip revelació de la lliga, com bé deia el tècnic vitorià, ha acabat traient una nova victòria de molt mèrit a Madrid.

Després de la derrota a l'Eurolliga, lluny de quedar tocades, les gironines han sabut, a mida de resiliència convertir el cansament en un estímul més. Ara bé, és cert el desgast físic ha estat notable durant el duel, ja inclús des de l'inici on els símptomes de desgast a les jugadores s'ha reflectit amb força desencert gironí, fet que ha permès a les local obrir la primera escletxa al marcador, amb un +6 en els primers compassos del duel. Les jugadores d’Íñiguez s’han vist obligades a remar des del començament. Tot i això, un triple de Bibby ha donat una petita esperança per tornar a veure la maquinària gironina en funcionament. Malgrat aquest intent de reacció, la facilitat de les madrilenyes per córrer en pista oberta ha acabat passant factura, i l’equip ha tancat els primers deu minuts amb un resultat desfavorable (19-15).

Tanmateix, en un obrir i tancar d’ulls, amb dues cistelles de Guerrero i una de Quevedo, l’equip ha tornat a carburar amb la seva identitat habitual, amb atacs ràpids i sorprenent la defensa local per situar-se, per primer cop, al capdavant de l’electrònic (19-21). El despertar s’ha fet evident amb accions com el primer triple de Jocyte, que, després de no anotar cap llançament exterior a la primera meitat, ha vist com el primer intent del segon quart entrava net. Amb tot, les rivals han mantingut el pols al partit i no han permès en cap moment que s’obrís una escletxa clara, fins que la igualtat ha tornat al marcador amb el triple de Driessen (32-32).

En la represa, un parcial de 10-3 ha tornat a portar l’equip a encarar, de nou, un cim difícil d’escalar per aconseguir la remuntada, ja que les madrilenyes han aconseguit situar la màxima diferència entre ambdós conjunts en un +7. Ara bé, de nou l’australiana Bibby, des de l’exterior, ha fet reconduir el rumb complicat amb el qual s’ha trobat l’equip, en un frec a frec que ha exigit màxima concentració per no despenjar-se definitivament. I en els últims dos minuts i escaig del quart, l’equip s’ha refet per aconseguir encarar els darrers deu minuts amb un mínim d’avantatge (52-54).

Amb tot a l’aire en els darrers minuts l’equip a través de no permetre córrer tant a les rivals i amb encert rere encert, després d’un tir lliure anotat de Bibby, l’equip ha trobat per primera vegada superar la barrera dels 10 punts en el marcador (58-68) a 3:11 pel final. Aquest fet ha provocat a acabar d’enfonsar definitivament a un Leganés que ha estat combatiu en tot moment, però que en els darrers compassos s’han vist molt superades.