Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Simeone escapça el Barça de Flick a la Copa (4-0)

L’Atlètic en té prou amb un acte per amuntegar quatre gols en la pitjor nit del tècnic alemany amb l’equip blaugrana i apropar-se a la final

La reacció de Koundé després del gol de Lookman al Metropolitano.

La reacció de Koundé després del gol de Lookman al Metropolitano. / Associated Press/LaPresse

Francisco Cabezas

Diego Simeone, de negre enterramorts, va escapçar el Barça de Flick en una d’aquelles nits que perduren en la memòria. No tant pel trofeu que pot escórrer-se per l’embornal, una Copa de la qual els blaugranes són vigents campions i al qual encara li queda el segon capítol de les semifinals, sinó pel simbolisme i les conseqüències emocionals. Perquè Simeone necessitava un triomf que servís per explicar a què ve tanta mitomania amb una figura sense fi. I perquè Flick, sense un far com Pedri a qui confiar l’ordre i un agitador com Raphinha a qui responsabilitzar de les ajudes, va veure com l’Atlètic escapçava el seu ideari amb quatre gols en un sol acte.

Va tenir la seva broma que la desfeta del Barça coincidís amb la setmana que Joan Laporta dimitia per renovar la seva obra de govern i cedia el seu lloc a la poltrona al seu bon amic Rafa Yuste, qui, acompanyat d’un altre dels camarades de la vella guàrdia, Josep Cubells, va atendre una de les caigudes més dures que ha hagut d’afrontar el barcelonisme des del fosc govern de Bartomeu. Els opositors en aquest temps electoral, clar, tindran carnassa.

El que va passar sobre la lamentable gespa del Metropolitano, no obstant això, res té a veure amb les batalles institucionals, sinó amb un pla que passa d’atrevit a temerari quan les peces que el sostenen no estan disponibles. Ja no sols per les baixes per lesió de Pedri i Raphinha –la temporada del qual s’està explicant des d’una llitera–, sinó per la mala nit de Lamine Yamal, que poc va poder fer davant una desintegració col·lectiva culminada amb l’expulsió d’Eric Garcia després de derrocar a un Baena que, ja quan la nit es desmaiava, corria a la recerca del 5-0.

El Barça, atabalat malgrat disposar de quatre migcampistes, es va dessagnar davant cada transició d’un Atlètic en el qual un vell conegut, Antoine Griezmann, va portar la brúixola al cap i el punyal al peu. Res va calmar al Barça, al qual ni va acompanyar la fortuna –Fermín havia xutat al travesser–, ni aquell futbol de frame que continua corrompent l’esport. Sis minuts van estar els capitostes del VAR per negar un gol a Cubarsí després de tirar una línia manual -perquè la tecnologia no els va funcionar-.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents