Viran Morros: «Girona mereix tenir un equip a l’ASOBAL»

«Tota la vida he estiuejat a S’Agaró, fa 41 anys que hi vaig. Conec molt bé la Costa Brava, l’he mamat des de sempre i m’encanta», explica Viran Morros (Barcelona, 1983), un dels millors jugadors d’handbol que ha donat Catalunya. Ara viu a Suïssa, ja retirat de les pistes, però continua lligat a l’esport del qual va fer trajectòria i fa cosa d’un any i mig, va decidir llançar-se a una nova aventura; precisament, a la Costa Brava. «Amb en Sergi Catarain vam voler muntar l’International Handball Camp Palafrugell, amb la col·laboració del Club Handbol Garbí, i també estem ajudant en l’organització de la 15a Costa Brava Lloret Cup». Catarain entrena l’equip palafrugellenc i va jugar amb el Barça a la Lliga Asobal.

«Al Lloret Cup hi ha 1.800 inscrits i se celebra per tota la demarcació. Li hem intentat donar un impuls a escala internacional, seduint a clubs estrangers. Hi ha molta qualitat, allà», afegeix, respecte a l’esdeveniment que tindrà lloc del 29 de març al 2 d’abril. «A Palafrugell, l’objectiu és que no sigui un simple campament d’estiu, on als nens i nenes els deixen perquè s’entretinguin, sinó que volem que aprenguin, treballin i toquin temes específics pel que fa a tècnica i tàctica». Altres grans noms de l’handbol estan relacionats i també tenen el seu rol: Manolo Cadenas, Gonzalo Pérez de Vargas, Stine Oftedal Dahmke o Dika Mem. Es farà del 22 al 27 de juny.

Morros, precisament, va començar en un campus. «El meu primer contacte amb l’handbol va ser al d’en Valero Rivera, que es feia a Palafrugell. Els entrenadors del Barça em van veure, els vaig agradar i em van enviar a fer la pretemporada amb l’equip cadet. M’hi vaig quedar i mira… m’hi he dedicat fins fa un any i mig», diu, amb naturalitat. «Abans, tan sols hi havia jugat a l’hora d’educació física, a l’escola. Era un dels esports que es feia trimestralment». D’allà a guanyar-ho tot, hi ha un viatge apassionant. Als joves d’avui els aconsella que «gaudeixin, que les oportunitats ja arribaran». I que aprofitin l’escola de valors que és l’handbol. «A mi em va educar. T’ensenya a treballar en equip, a respectar, a donar un cop de mà, a potenciar les relacions i a tenir un compromís des de la constància, l’esforç i el sacrifici».

«Recordo anar a Bordils i Sarrià, en època de Primera Nacional, i eren pavellons molt calents. També tinc un record especial del GEiEG, perquè era una pista molt bonica, comparant-la amb els llocs que visitàvem habitualment. Si parlem d’handbol, Girona sempre ha tingut ambients divertits, que engresquen», descriu.

L’handbol, a les comarques gironines, arrossega passions, però no hi ha cap club a Primera o a Segona Divisió: el Bordils, el Sarrià i el Banyoles competeixen a Tercera. «Seria preciós que Girona tingués algun equip a l’Asobal. Mereix tenir-lo, perquè aquí es viu força i generaria molta afició. Perquè no somiar tenir representació algun dia?». El talent, segons Morros, «hi és, el planter és extraordinari. Quants jugadors gironins o formats a Girona hi ha en les màximes categories? Bastants, bastants. Aquí l’handbol s’estima i es treballa bé. El Bordils, el Sarrià, el Garbí, el Montgrí, el Calonge… tots tenen cura. És veritat que als nanos que destaquen se’ls enduen, però això és llei de vida». Un punt clau, evidentment, és «l’aspecte econòmic. En qualsevol modalitat és bàsic. Si es vol fer un salt, cal invertir a tots els nivells. Cal un impuls que vagi de baix cap a dalt».

Mentre això no passa, Morros i Catarain, juntament amb un gran grup de treball, transmetran els seus coneixements i l’amor per l’handbol a Lloret i Palafrugell. «Ara toquen dies de gestió, planificació, paperassa, fer això i allò altre. Són experiències molt ben parides, i la gent i les famílies acaben satisfets, que això és el que li dona sentit», finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint