Exhibició majúscula del Bàsquet Girona a Lleida (81-93)

A 15 de febrer, el Bàsquet Girona ja té deu victòries i es mou en la zona mitjana-alta de la Lliga ACB. Inimaginable per a un Moncho Fernández que, precisament, va sumar a Lleida la primera victòria de la seva etapa a Fontajau, que actualment ha consolidat i permet somiar amb qualsevol fita després d'un nou triomf contra el Hiopos Lleida (81-93).

L'encert del Bàsquet Girona va apagar els ànims d'un Barris Nord convertit en una caldera, especialment engrescat després d'un inici que presagiava problemes. El Hiopos Lleida va començar amb la directa posada i Agada, amb un triple, situava el 5-1 de sortida. El derbi desprenia energia, anades i tornades, contactes. Un rock and roll que encanta a l'equip de Moncho Fernández, que va sobreviure amb una cara diferent de l'habitual. Ho va fer gràcies als tirs de dos, que li van permetre agafar confiança i anar-se sentint còmode. En els primers set minuts, els gironins portaven un 6/9, mentre que no havien anotat de tres, fallant l'únic que havia intentat. Gerard Encuentra devia flairar-se alguna cosa, perquè va rebre una tècnica per protestar ben aviat. Qui sap si era una manera de demanar als seus que no marxessin, encara. Però si era això, va aconseguir l'efecte contrari.

Va ser allà quan el Bàsquet Girona va deixar-se d'històries i va aferrar-se al que sap, llançar des del triple. Hughes va anotar el primer quan faltava 2:50 per al final del primer quart (11-18) i allò ja no va tenir aturador: Ferrando (13-21), Busquets (14-24), Livingston (21-31) i dos de Needham (25-39). Cap dels jugadors de Moncho Fernández grinyolava, totes les peces funcionaven. Els locals, lluny de l'energia que els caracteritza i intimidats al principi per una defensa interior liderada per un Geben centenari -la baixa de Juan Fernández no es va notar-, semblaven no saber què fer. Des dels 6,75 metres no hi havia manera, amb un 1/9 a l'inici del segon període, i sort en van tenir de la insistència. Sense la continuïtat desitjada, perquè tan sols apareixia Millán Jiménez, qui va aguantar qualsevol mena d'opció va ser Krutwig, que es va fer un fart de capturar rebots. El gironí Oriol Paulí, en canvi, no tenia el dia.

El ruixat visitant era important: els gironins passaven per sobre d'un Hiopos Lleida que, quan va reduir el desavantatge per sota dels deu punts, havia d'assimilar que un nou triple de Hughes els tornava a allunyar (35-47). El Bàsquet Girona fregava un 70% d'encert en tirs de dos i un 60% en tirs de tres. Fins i tot el pavelló deixava de fer fressa, com si s'entregués a un destí inevitable.

Després de la pausa, nou tímid intent dels d'Encuentra, que van reduir fins als set després d'un triple d'Agada. Però per a triples, el Bàsquet Girona, que llavors va agafar el comandament definitiu del derbi i va dir, fins aquí. Needham (44-54), Busquets (46-57), altre cop Busquets (48-60) i Susinskas (48-63). Ja portaven 11/20 en triples. La rotació de Moncho Fernández -Vildoza no va tenir cap minut- va estar esplèndida i tan sols calia gestionar els minuts que faltaven sense ensurts per resoldre-ho del tot. Si hi havia algun dubte, Hughes en feia un més i anotava cinc punts consecutius per col·locar el 55-73. Quedaven deu minuts, però ja estava tot explicat.

Va apropar-se al 62-74, el Lleida, però Busquets va ampliar el xou dels triples al 62-77 i Maric va ser contundent quan calia ser-ho (65-81). Paulí va estrenyèr amb el 73-83, però ja són 22 anys els que fa que un equip lleidatà no derrota a un de gironí a l'elit del bàsquet masculí. Llavors, el 2004, el Caprabo Lleida va tombar el Casademont Girona per 91-80. A la plantilla del Girona hi havia noms com els de Jordi Trias, Ademola Okulaja, Eric Struelens, Rafa Jofresa o Albert Sàbat, ara assistent d'un Moncho Fernández tocat per una vareta màgica.