L’efecte Coulibaly desactiva el Cadí i decanta el derbi a favor de l’Spar Girona (88-64)

No és pas casualitat, ni molt menys sort, que Mariam Coulibaly aconseguís la temporada passada ser designada com a MVP de la jornada en 12 ocasions. Anava sobrada d’arguments. Tants, que van convèncer l’Uni per emportar-se-la cap a Fontajau. Pocs mesos després, si algú encara dubta que el seu fitxatge va ser o no una bona operació, és que li toca fer classes de repàs de tot una mica. El nivell de Coulibaly, quan s’hi posa, és superlatiu. I amb una jugadora així tot és més fàcil. Deslloriga, resol situacions complicades i sentencia. Resol qualsevol situació, per més peluda que sigui. I aquesta tarda, un xic descafeïnada a Fontajau, ha estat ella l’encarregada de dur la batuta del derbi contra el Cadí (88-64). Un derbi que, vist el marcador final, sembla que pot haver estat bufar i fer ampolles per a les gironines. Però el bàsquet és molt més que un marcador o quatre estadístiques. I l’Uni ni de bon tros ha jugat el seu millor partit. Sí que ha brillat per moments. Intens i agressiu en defensa, en alguns compassos ha ofegat el rival. També s’ha mostrat contundent des del triple (n’ha acabat transformant 14 en total). Però d’altres estones, ha perdut pistonada. Ha baixat el llistó de l’exigència, el ritme, les revolucions. Però allà, al peu del canó, sempre ha aparegut Coulibaly. Ella ha liderat (i com ho ha fet!) la primera embranzida, la posada en escena. També ha sortit al rescat amb punts i (sobretot) presència, quan al segon quart tot plegat s’havia encallat exageradament. O quan al tercer període, era necessari reactivar-se. I també ha estat capaç de mantenir el to, que no sempre es fàcil, fins al darrer alè. Un factor així és aigua caiguda del cel per a l’Uni, com també un veritable malson pel rival de torn. La pivot ha acabat amb 30 punts, 6 rebots i anotant 3 triples. Han estat 36 crèdits de valoració. Paraules majors.

Del total de punts, més de la meitat (17) els ha signat només al primer quart. Una targeta de presentació excel·lent de la malià. Perquè ha estat imparable a la pintura, però també excelsa des de la llarga distància. Una amenaça, posés on s’hi posés. Jugant així, els primers avantatges han arribat ben ràpid. El 14-5, per exemple, que ha obligat Isaac Fernández a demanar el primer temps mort. Més ampli ha estat el 31-18 amb què s’han clos els primers deu minuts, la majoria d’ells, amb Coulibaly en pista. Quan se n’ha anat cap a la banqueta, l’equip ho ha notat. Ja no pas perquè hagi perdut poder sota l’anella, sinó perquè ha baixat una marxa en tots els aspectes. Li ha costat horrors anotar durant massa minuts del segon acte. I Cadí, tímidament, ha replicat. 34-24, Íñiguez que ha cridat a files i Coulibaly que tornava a escena. Ho ha fet capturant un rebot, sent poderosa. Per després, signar algun punt més. El col·lectiu de nou s’ha activat i ha posat a funcionar l’engranatge de la defensa. Una defensa que mossega, agressiva, intensa. Ha servit per provocar pèrdues, perquè el rival es precipités en atac. I per tornar a engegar el comptador de punts. Jocyte i Quevedo han aportat també amb triples i l’Uni s’ha tornat a escapar, maquillant el quart i portant el derbi al descans amb un avantatge força còmode (48-32).

La història es repetia passat el parèntesi. Amb un rebot poderós i un bàsquet, Coulibaly ha col·locat el màxim avantatge fins aleshores (50-34), abans que Íñiguez rebés una tècnica per protestar i els àrbitres es guanyessin la simpatia de l’afició amb un criteri, si més no, discutible. Cadí ha despertat i a Roberto Íñiguez no li ha agradat gens el parcial de 3-8 que ha col·locat el 53-42 que trencava la barrera psicològica dels 10 punts. L’avantatge es reduïa, amb molt de temps per davant. Els temps mort demanat pel tècnic ha funcionat. L’equip ha entès què calia fer per no engegar-ho tot a dida. I Coulibaly? Ha mantingut el to i ha tornat a ser decisiva. Que el rival s’acosta? Doncs un 2+1 per eixamplar de nou el marge i per iniciar la reacció. Una reacció que ha continuat amb un triple des de casa de Guerrero, un bàsquet de Quevedo sobre la botzina i també punts per a Holm i Pendande. Tot, dat i beneït amb el 70-50 del final del tercer acte.

Perquè era difícil, per no dir improbable, imaginar una remuntada visitant. La fletxa de l’Spar Girona assenyalava cap amunt i al Cadí feia estona que les forces, així com l’esperança, havien passat a millor vida. Veient el panorama (i sobretot pensant en el calendari), Íñiguez ha decidit asseure Coulibaly, que s’ha passat els darrers 10 minuts a la banqueta. Feina feta per a la malià, imperial i decisiva. Torn perquè Berta Ribas i Anna Badosa compartissin minuts al parquet. No han desentonat, ni molt menys, i l’Uni ha continuat picant pedra, amb els triples de Carolina Guerrero (n’ha acabat anotant 3) i els punts d’Ainhoa i Pendande. Important donar descans avui a segons quines jugadores; sobretot, tenint en compte que la rotació era un xic més curta perquè Marta Canella ha estat baixa perquè no s'ha recuperat d'una contusió al cap que va patir. Amb tot plegat, el derbi s’ha quedat a Fontajau (88-64). Dimecres, a Turquia i a l’Eurolliga, la història serà una altra.