"Moncho em va dir que podria dir a la meva xicota que havia debutat a l'ACB"

Faltaven deu segons per acabar el partit de diumenge contra el Lleida, Moncho Fernández es va girar cap a la banqueta, i va dir el seu nom. «Izan!». Geben enfilava la banqueta amb la feina feta (la desena victòria de la temporada era al sac, 81-93) i arribava l’hora d’aquest pivot de Vidreres que el mes que ve farà 20 anys. «Moncho em va dir que podria dir a la meva xicota que havia debutat a l’ACB», explicava ahir amb un somriure però sense deixar de tocar de peus a terra. Perquè Izan Soler, el tercer jugador de la casa que debuta a l’elit en aquesta etapa (els altres van ser Pau Sala i Enric Sanmartín) té clar que tot i l’aportació testimonial a Barris Nord, encara té molt camí per davant.

Soler va saber divendres al vespre, quan es va acabar l’entrenament del seu equip, l’U22, que aniria convocat a Lleida. L’endemà es va exercitar a les ordres de Moncho Fernández, com ve sent habitual des de finals de desembre, combinant els dos equips, i a la tarda va viatjar cap al Segrià. L’endemà l’anirien a veure el seu pare i la seva parella, tot i que segurament ningú s’imaginés que el podrien veure debutar. Va quedar clar que la seva decisió de presentar-se fa alguns anys a les proves del Bàsquet Girona per entrar al junior va ser encertada. Izan Soler havia començat a jugar amb 10 anys al poble, al Nou Caulés de Vidreres, i després de quatre temporades va fer el salt al Farners. Tancada l’etapa allà, va trucar a les portes del Girona, i el van agafar. Va fer-hi els dos anys de júnior, va anar una campanya al Salt i ha tornat per competir amb l’U22 i entrenar, quan ha calgut, amb el primer equip.

«Soc un pivot que hi posa intensitat, que puc crear joc i agafo rebots. Jugo de cinc, destaco en defesa, i de sempre m’ha agradat Pau Gasol. A en Marc no l’havia vist tant, però darrerament he anat veient partits d’ell i també m’agrada molt», detallava ahir el jugador selvatà, que fa un cicle superior de Programació informàtica a Vidreres mateix.

El tercer en arribar

Abans d’Izan Soler, dos jugadors formats a la base del Bàsquet Girona havia tingut l’opció de debutar a l’ACB. El primer va ser l’empordanès Pau Sala, ara al Bisbal, que té quatre aparicions a l’elit la temporada 2023/24. L’estrena li va arribar en la primera jornada d’aquell curs, a València (83-89) a les ordres de Salva Camps. També va tenir minuts contra el Gran Canària, el Madrid i el Tenerife. Davant l’equip blanc va anotar els seus dos únics punts a l’ACB.

El segon debutant va ser Enric Sanmartín, la temporada, passada, al Palau Blaugrana en la penúltima jornada. Un dia inoblidable perquè, a més, el Bàsquet Girona, tot i perdre contra el Barça, va certificar la salvació. Sanmartín es va formar a Fontajau fins que en l’etapa infantil va marxar a Barcelona, precisament, tot i que va tornar a casa com a júnior i ara és un dels destacats de l’equip U22. Izan Soler amplia a tres la llista de jugadors de la casa que han tastat la màxima categoria.

«Sempre ha sigut un somni arribar a l’ACB, i no m’ho esperava. Sempre he anat fent, donant-ho tot. Ara em va sortir l’ocasió perquè faltava un jugador (Juan Fernández, lesionat). Al final del partit tothom em va felicitar, fins i tot els jugadors rivals», explicava ahir el jugador de Vidreres. Ara s’ha proposat que això no es quedi aquí, «que no sigui una cosa testimonial», i per a això seguirà lluitant en busca de més oportunitats. Izan Soler és un jugador molt atlètic i dinàmic, que mesura 1,97 metres i que a la lliga U22 acredita 5,9 punts i 6,3 rebots de mitjana.

Vaig saber que aniria convocat divendres al vespre però no m'esperava debutar. Arribar a l'ACB era un somni

Izan Soler

— Pivot del Bàsquet Girona

Ara que des de fa un parell de mesos és habitual al vestidor del primer equip destaca «el bon rotllo» que s’hi viu, les bromes de Mark Hughes, i les ganes de treballar que tenen tots els jugadors quan toca. Ahir al vespre Izan Soler havia de retrobar-se amb els seus companys de l’U22, amb qui no va poder jugar diumenge contra l’Unicaja. «Van guanyar (71-55) i seguim amb opcions de fer el play-inn», confessa. Aquesta «és una lliga molt competitiva, hi ha molt nivell tot i que al principi hi havia dubtes de com seria».

Les aspiracions del primer equip, per altra banda, encara no les té clares. Amb la permanència ben encarrilada (desens, 10-10, i sis triomfs sobre el Burgos, el Girona pot lluitar pels play-off? «Encara queda molt», afirma Soler. Que, això sí, ja pot dir a la xicota, i a tothom, que ha debutat a l’ACB.

Subscriu-te per seguir llegint