El cúrling es consagra com a gran atracció olímpica

Diu la llegenda que als pubs d’Escòcia els partits de cúrling es viuen més enllà de la competició esportiva perquè ells, els escocesos, són els que representen l’equip del Regne Unit en els Jocs, en aquest cas a Milà-Cortina, que són els que ocupen aquest any les competicions olímpiques entre el gel i la neu. I, és clar, a molts els encantaria que en comptes de lluir la bandera britànica ho fessin amb la blava-i-blanca, i és aquí quan comencen les discussions entre els defensors d’una Escòcia unionista i una d’independent.

A Suècia, en canvi, es viu la competició amb la preocupació de la punteria de Niklas Edin, considerat el Messi de les pedres de granit, defensor de l’or masculí que amb tanta brillantor va guanyar a Pequín 2022. Ara lidera com a skip (capità) el quartet suec, que no fa altra cosa que perdre i fins i tot ficar-se en embolics com el que es va viure en el duel contra el Canadà quan es va acusar un jugador nord-americà d’haver tocat dues vegades la pedra, una cosa que està prohibida. De la mateixa manera, Itàlia, equip amfitrió, participa en el cúrling amb la màgia de Stefania Constantini. El quartet femení local tampoc està meravellant pel que fa a resultats, però en canvi sí amb una jugada mestra de la skip del Vèneto que va fer la volta al món.

Què és el cúrling? Es tracta d’un joc que consisteix a fer entrar més pedres que els rivals en una diana instal·lada en una pista de gel de 45,72 metres de llarg, que té l’origen a Escòcia i que es juga llançant uns blocs rodons de granit que només es fabriquen a l’illa d’Aisla Craig, escocesa per descomptat, i que sense turistes, ni aeroports, deuen ser tan ecològics com cars: uns mil euros la peça. Cada partit es disputa a vuit o deu jocs, es llancen cada vegada vuit pedres i té avantatge l’equip que les tira en segona posició perquè disposa de l’última tirada, com si fos el servei en un enfrontament tennístic. En aquests Jocs, el cúrling es disputa a l’Estadi Olímpic de Cortina i, si se segueix la competició per la tele, es prescindeix dels comentaris i s’està atent a les converses dels jugadors, l’aficionat de l’altre costat de la pantalla s’adona de la passió amb què els nord-americans instal·lats a les grades segueixen el desenvolupament del joc. I això que Trump ha mostrat la seva ira davant dels comentaris d’alguns olímpics i compatriotes per les crítiques a la seva política migratòria.

El director de l’estratègia

L’skip és qui marca l’estratègia, qui diu als tres companys on s’ha de tirar la pedra i l’únic que s’allibera de la tasca d’escombrar, pràctica que serveix per desviar, frenar o accelerar la pedra polida gra sobre el gel. Els primers llançadors situen les pedres de forma estratègica per entorpir les tirades dels rivals i són després els encarregats d’escombrar la pista i marcar el territori per a l’actuació estel·lar, entre d’altres, del britànic (d’Edimburg, Escòcia) Bruce Mouat, que a més de ser una estrella galàctica d’aquesta modalitat és una icona del moviment LGTBI. O de la també britànica i escocesa Rebecca Morrison, fins al punt que del seu equip en diuen Morrison Team.

Subscriu-te per seguir llegint